TEMA DEL DÍA
Diàleg. L’eterna disputa per l’hegemonia de l’independentisme entre ERC i el PDECat ha viscut avui un dels episodis més ridículs de tots els temps. Tots dos partits han passat de competir per veure qui era més independentista a veure qui era més dialogant amb el nou govern espanyol del PSOE. L’episodi d’avui ha esclatat quan el PDECat ha acordat una moció a favor del diàleg ‘dins el marc legal’ que s’havia de votar demà al congrés espanyol. La inclusió de la referència a la legalitat era el fruit d’una transacció entre Carles Campuzano i el PSOE, en canvi que els socialistes acceptessin que aquest diàleg es fes ‘sense imposicions ni impediments’. Però aquesta transacció ha aixecat una forta polseguera dins el món independentista, perquè és difícilment acceptable fins i tot per aquells que volen un referèndum pactat. I el PDECat l’ha acabada retirant. L’èxit de la manifestació de la Diada certament ha influït en la decisió, perquè va demostrar que els partits ja no poden fer allò que els sembli amb el vot de la gent.

La transacció de la moció del PSOE no era una iniciativa unilateral de Campuzano, sinó que comptava amb l’aval inicial del govern de Quim Torra. La portaveu, Elsa Artadi, ha explicat després de la reunió de l’executiu que l’opció ‘prioritària’ és el diàleg amb el govern espanyol. I també ha rebut el suport de Junts per Catalunya: Eduard Pujol ha assegurat que és possible un referèndum pactat. Tot això mentre, al senat espanyol, el PSOE votava amb el PP i Ciutadans una moció contra el referèndum. Un disbarat absolut que convertia la moció de demà en foc d’encenalls.

Esquerra ha vist en la polèmica una avinentesa per a posar en evidència el PDECat i tornar-li totes les acusacions de ser massa pactista que ha rebut de l’entorn postconvergent aquests darrers mesos. Tot i que de primer preveia de donar suport a la moció –fins i tot ho han publicat alguns mitjans de comunicació–, finalment s’ha fet enrere i ha anunciat que s’abstindria. Aquest fet no solament en feia perillar l’aprovació, sinó que posava el PDECat a la diana de totes les crítiques. I ha acabat retirant la moció. La decisió de retirar-la l’ha explicada Míriam Nogueras, després de tenir contactes amb els presidents Quim Torra i Carles Puigdemont.

Però el problema de fons és el mateix de sempre i ja fa massa mesos que s’arrossega: la manca de lleialtat entre els partits independentistes, l’obsessió que tenen per l’hegemonia d’un electorat cada dia més perplex per la distància entre allò que es promet a les eleccions i allò que es fa després, és a dir, per la supeditació dels interessos del partit als del país. Falten quinze dies per al debat de política general del Principat i encara no se sap quins diputats seuran a l’hemicicle perquè ERC i Junts per Catalunya no s’han posat d’acord si s’ha d’acatar la suspensió decretada pel jutge Pablo Llarena o no, tot i que el president Quim Torra va dir que aquest problema s’havia resolt.

Tot i l’espectacle d’avui, no és pas que tinguin estratègies polítiques tan diferents. L’independentisme majoritari sembla que ha aparcat qualsevol intent d’aconseguir els objectius per la via unilateral i ha abraçat l’opció del diàleg amb el govern espanyol com a via per a assolir un referèndum pactat. Malgrat que les ponències congressuals d’ERC i el PDECat mantenien la porta oberta a la unilateralitat, la realitat les ha convertides en lletra morta i només la CUP defensa la desobediència. És legítim de canviar d’estratègia, però s’ha d’explicar obertament i validar-ho per mitjà de les urnes. Amb la legislatura activa, tots dos partits han de pactar una estratègia conjunta, més enllà de la gestió del dia a dia, que serveixi per a governar a Catalunya i pressionar Madrid. Si hi hagués aquesta estratègia conjunta, ERC i el PDECat podrien votar conjuntament a Madrid, podrien pressionar més el PSOE i, sobretot, evitar episodis com el d’avui.

El problema no és el diàleg. L’independentisme no hi ha renunciat mai, al diàleg. Durant la legislatura passada, tant Carles Puigdemont com Oriol Junqueras van fer esforços per dialogar amb el govern del PP i aconseguir pactar un referèndum. El diàleg de Puigdemont amb Rajoy va ser de sords, mentre que el de Junqueras amb Soraya Sáenz de Santamaría va ser més intens, però tampoc no va donar resultats. La prova és que avui el vice-president és a la presó dels Lledoners i el president, exiliat a Brussel·les. Es pot insistir en aquesta via, però el diàleg, perquè sigui efectiu, ha de ser sense límits ni condicions.

MÉS QÜESTIONS
El PSPV i Compromís defensen l’ex-ministra 
Montón malgrat la seva dimissió. Els socis del Botànic defensen l’ex-ministra de Sanitat espanyola, Carmen Montón, que ha hagut de dimitir per la polèmica arran del seu màster a la Universitat ReyJuan Carlos de Madrid. El número dos del PSPV, Manolo Mata, ha dit que la decisió de Montón l’honora i li ha donat les gràcies per la feina i la generositat. Montón va ser consellera de Sanitat del govern del Botànic fins que va ser nomenada ministra el mes de juny. ‘És la meva amiga i és una de les persones que en menys temps, tant a Madrid com a la Generalitat, ha fet més per la sanitat pública’, diu Mata. Compromís també defensa Montón. El portaveu de la formació a les Corts, Fran Ferri, ha parlat de la ‘dignitat’ de Montón i ha demanat al dirigent del PP, Pablo Casado, que també dimiteixi. De la seva tasca de consellera, ha destacat sobretot la reversió de les privatitzacions i els ajuts al copagament.

L’Audiència espanyola arxiva la demanda contra Florentino Pérez i els ex-ministres que van autoritzar el Castor. Tal com s’esperava, la secció tercera de la sala penal de l’Audiència espanyola ha decidit d’arxivar definitivament la querella contra diversos ex-ministres i contra els promotors empresarials del projecte Castor. Els magistrats han rebutjat el recurs d’apel·lació presentat pels querellants, la Xarxa de l’Observatori del Deute en la Globalització, X-Net i l’Institut de Drets Humans de Catalunya, després de la decisió de la jutgessa d’instrucció de la mateixa instància, Carmen Lamela, d’ordenar-ne l’arxivament. La interlocutòria addueix que no hi hagué ‘concert criminal’ en la planificació, execució i intent de posada en marxa fracassat d’un magatzem de gas submarí que pot arribar a costar més de 3.300 milions d’euros als contribuents i que, sobre el paper, no podrà entrar mai en funcionament. També dóna per bones les xifres que contenen les auditories encarregades per la promotora Escal UGS i descarta d’obrir una investigació ‘prospectiva’ sobre el cas. Entre els querellats hi havia els ex-ministres Miguel Sebastián, José Montilla, José Manuel Soria, Joan Clos, Magdalena Álvarez, Elena Espinosa i el president d’ACS, Florentino Pérez.

El batlle de Perpinyà respon a l’abaixador espanyol que Torra és un president democràtic. Nou incident de la diplomàcia espanyola, en aquest cas amb l’estat francès, per la reunió que va tenir el batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, amb el president de la Generalitat, Quim Torra el 31 d’agost passat. Pujol ha rebut una carta de l’ambaixador espanyol a l’estat francès, Fernando Carderera, en què li recrimina la rebuda institucional d’un ‘president anticonstitucional’. El batlle s’ha mostrat ‘molt sorprès i molt xocat’ per la carta i ha respost a l’ambaixador que Torra és un president ‘elegit democràticament’. Després de qualificar d”ingerència’ la carta de l’ambaixador, es pregunta ‘des de quan els càrrecs electes territorials hem de justificar-nos davant Espanya?’

L’OCDE diu que Andorra ha fet els deures en matèria fiscal i transparència. El director del centre de política tributària i administració de l’OCDE, Pascal Saint-Amans, ha dit que Andorra havia complert totes les demandes que aquesta organització els havia fet per adaptar la política d’intercanvi d’informació fiscal i transparència a la resta dels països membres. Durant una visita al Principat, ha explicat que aquest fet el fa ‘molt content’ i que ha servit perquè ‘la comunitat internacional reconegui que Andorra és un país que respecta les normes’.

LA XIFRA
150 treballadors contractarà l’empresa Jet2.com, que connecta l’aeroport d’Alacant amb onze ciutats de la Gran Bretanya.

TAL DIA COM AVUI
El 12 de setembre de 1213 hi hagué la batalla de Muret, on va morir Pere el Catòlic enfrontat als croats francesos de Simó de Montfort. El cos del rei va ser arreplegat pels frares de l’hospital de Tolosa, on fou enterrat fins que el setembre del 1217 una butlla papal va autoritzar-ne el trasllat al monestir de Santa Maria de Sixena, on encara roman. 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb