ACN Camarasa.-El 27 de juny de 1917, aquest dimarts justament fa cent anys, va ser atorgat i aprovat el salt de la central hidràulica de Camarasa, a la Noguera, actualment pertanyent a Endesa. L’emplaçament definitiu del salt va ser l’estret del Pont del Diable, a la confluència dels rius Segre i Noguera Pallaresa, on es va construir una presa de 92 metres d’alçada sobre la llera del riu i més de 100 metres de fonaments, fet que la va convertir, fins a l’any 1924, en la presa més alta d’Europa. A escassos metres aigües avall de la presa es va instal·lar l’edifici de la central, amb 4 grups generadors equipats amb turbines tipus Francis d’eix vertical i una potència màxima de 56.000 quilovats. Tot i que des de finals de 1917 ja s’estava treballant en la desviació del Noguera Pallaresa en el seu marge esquerre, les obres de la presa es van començar l’1 de maig de 1919, i van ser necessaris 218.000 metres cúbics de volum de formigó per a coronar la presa de gravetat de planta.

El primer grup hidràulic es va connectar a les línies procedents de la central hidroelèctrica de Talarn el 13 d’agost de 1920, tot i que les obres es van donar per acabades el 29 d’abril de 1922. La central hidroelèctrica de Camarasa va ser la quarta instal·lació posada en marxa per la Barcelona Traction Light & Power (popularment coneguda com La Canadenca), després de Sossís (1912), Seròs (1914) i Talarn (1916). La Canadenca, des del moment de la seva constitució el 12 de setembre de 1911, va dissenyar i executar un ambiciós projecte de generació, transport i distribució d’energia elèctrica a Catalunya, Actualment, aquesta instal·lació gairebé centenària disposa de 4 grups hidràulics amb una potència total instal·lada de 60 megavats.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]