La potent música de l’Alguer arriba al Docs Barcelona

  • 'L'Alguer, un pentagrama com un carrer', dirigit per Roger Cassany i filmat per Jordi Carreño, s'ha estrenat al CCCB

Redacció
18.05.2018 - 22:00
Actualització: 19.05.2018 - 20:35

Avui s’ha estrenat al Festival Docs de Barcelona el documentari L’Alguer, un pentagrama com un carrer, dirigit per Roger Cassany i filmat per Jordi Carreño. El film, d’una hora de durada, ha fet entrar les càmeres al potent món musical en català de l’illa Sardenya, concretament a la ciutat de l’Alguer, on 650 anys després encara hi ha gent que parla la llengua de Ramon Llull. Es calcula que dels 40.000 habitants, uns 10.000 saben parlar català. Però, sobretot, saben cantar català. Pot la música salvar una llengua? Això es demana l’obra.

Aquest n’és el tràiler:

La peça segueix la producció musical, els assajos i, finalment, l’estrena del disc Mans Manetes, que recopila cançons tradicionals com ara ‘Cançó del lladre’, ‘Mariner bon mariner’, ‘Si vos agrada el peix’, interpretades per cantants professionals catalans i algueresos (Pau Abalajos, Meritxell Gené, la Troba Kung Fu, Mireia Vives, Àngel Maresca lo Barber, Antoni Martinelli, Arianna Cocozza, etc.) al costat de nens i nenes de l’Alguer (Bianca Arras, Michele Calaresu, Carla Carboni, Viola Chiavetta, Matilde Giaimis, etc.). Aquesta barreja d’infants i músics professionals ja la coneixen els productors del disc, Marc Serrats i Ralph Dumas, que van fer un projecte semblant a Catalunya Nord, per a la Bressola, fa uns anys. Ara ho han repetit a l’Alguer, i els acompanya Claudio Gabriel Sanna. ‘El documentari mostra com es va enregistrar el disc a l’Obra Cultural de l’Alguer i el concert de presentació al Teatre Cívic de l’Alguer i al Barnasants de Barcelona. Després, entrevistem una vintena de persones, des de Mario Bruno, batlle de l’Alguer, fins a músics, passant per mestres i el delegat de la Generalitat que va ser cessat pel 155, Joan Elies Adell.’

La Plataforma per la Llengua, un dels impulsors del projecte, va fer una tirada de deu mil  còpies que va regalar a totes les famílies alguereses i a les escoles. El director, Roger Cassany, que freqüenta l’illa des de l’any 2006, explica: Les cançons probablement són el gran vehicle de l’alguerès, i on és més viu. Si parles català al supermercat, la gent es pot sorprendre. En canvi, ningú s’estranya quan algú canta en alguerès. El teatre i la música són dos àmbits on tot es fa en alguerès. Pràcticament tot. El Carles Belda diu que és un mal símptoma que sobrecantin tant: vol dir que han perdut algun altre àmbit de la llengua. Comprar el pa en català, cada vegada menys. I de fet, amb prou feines un 3%  dels pares traspassa la llengua als fills! No s’ensenya a l’escola. Això també ho expliquem. Ara, ja és un miracle que el català hagi viscut 650 anys a l’illa, tenint en compte que les administracions no fan gairebé res. Fins als anys cinquanta i seixanta, el parlava tothom. És ara que no el parlen tant. Però es parlava per distingir-la dels altres pobles. I encara passa. En el rugbi, els nens parlen en italià. Però dins el camp, no. Allà es donen instruccions entre ells en alguerès, en català. I així l’equip rival no els entén.

Per últim, Cassany afegeix: ‘És important entendre que l’Alguer no és una cosa exòtica. Els qui se senten i parlen alguerès se senten part dels Països Catalans, i en canvi des d’aquí es veu com una caricatura o anècdota divertida. I no. Si aquesta variant lingüística es perd, hi perdem tots. Ells proven d’explicar-nos-ho, i des d’aquí costa de veure-ho’.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any