La policia patriòtica espanyola no està desactivada

  • L'ús polític de les forces de seguretat de l'estat que denuncia ara Sánchez ja es va practicar contra l'independentisme amb l'aval del PSOE *** El Consell aprova un decret per a donar preferència a les administracions per a comprar habitatge públic *** Les Illes recuperaran la mobilitat interna a partir de dilluns

VilaWeb
Pere Martí
05.06.2020 - 19:00
Actualització: 05.06.2020 - 20:17

TEMA DEL DIA
Informes. Pedro Sánchez ha reconegut aquesta setmana l’existència d’una policia patriòtica espanyola. És a dir, que els cossos i forces de seguretat de l’estat, o una part d’ells, estan al servei d’una causa política partidista en lloc de preservar la neutralitat que preveu la llei. El president del govern espanyol ha assenyalat que darrere la policia patriòtica hi ha el PP, però s’oblida que també hi havia i hi ha el PSOE. El reconeixement oficial de la seva existència dóna la raó a l’independentisme, que va ser el primer a denunciar que una part dels cossos de seguretat de l’estat havien actuat per motius polítics contra els dirigents independentistes, fabricant informes falsos per a imputar-los judicialment amb la connivència de jutges i fiscals. Quan des de Catalunya es denunciava aquesta operació, que va més enllà del procés, el PSOE no es feia el sord i prou, sinó que ho avalava, participant-hi directament.

Ara Sánchez es queixa que una part d’aquest d’aquests cossos, la Guàrdia Civil, fa informes falsos per a fer caure el ministre d’Interior, Fernando Grande-Marlaska, i desestabilitzar el govern. És veritat. La Guàrdia Civil vol fer caure Grande-Marlaska perquè és un ministre que no els agrada, tot i que va amagar casos de tortures quan feia de jutge a l’Audiència Nacional i ha condecorat els policies que van apallissar els catalans durant el referèndum del Primer d’Octubre, començant pel màxim responsable de l’operatiu repressiu, el coronel Diego Pérez de los Cobos, qui ara ha destituït. És cert que hi ha una guerra bruta contra el govern del PSOE per part d’un sector de les clavegueres de l’estat que vol aprofitar la gestió de la pandèmia per engarjolar alguns dels seus responsables. I en aquest paquet, De los Cobos hi vol el ministre d’Interior.

Però que Marlaska sigui perseguit per De los Cobos no l’exonera de tota la seva trajectòria contra els drets humans, la que va tenir com a jutge de l’Audiència Nacional ni la que ha tingut com a ministre. Com a jutge, Marlaska va protegir les clavegueres que ara pretenen d’engolir-se’l i com a ministre no les ha combatut. Fa sis mesos, encara deia que desarticularia la cúpula del Tsunami Democràtic com si fos una organització terrorista, criminalitzant la protesta pacífica d’una entitat que va desaparèixer sense donar explicacions però que va mobilitzar milers de persones durant les protestes contra la sentència del Tribunal Suprem. Un temps en què Pedro Sánchez demanava al president Torra que condemnés una violència sobre la qual no tenia cap responsabilitat.

La mateixa tardor en què rellevants dirigents del PSC, com José Zaragoza, compartien somrient converses amb el fiscal Javier Zaragoza i el tinent coronel Daniel Baena, conegut a les xarxes com a Tácito, un perfil fals per a difondre posicions d’extrema dreta. Això era a la caserna de la Guàrdia Civil de Sant Andreu de la Barca, on minuts abans el general Pedro Garrido, cap de l’institut armat a Catalunya, havia advertit que la ‘benemèrita’ combatria sense treva qui volgués aconseguir la independència seguint ‘el camí del terror’. La delegada del govern espanyol, Teresa Cunillera, en lloc d’aplaudir, podria haver informat Pedro Sánchez que l’ou de la serp es covava al pati d’aquella caserna, però no ho va fer. Els socialistes, com Ciutadans i el PP, sempre han estat més preocupats per la suposada manca de ‘neutralitat’ dels Mossos que no de la policia patriòtica espanyola i ara en paguen les conseqüències.

Fa justament un any que el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides va condemnar Espanya i va exigir l’alliberament dels presos polítics. El govern del PSOE ha menystingut completament aquesta petició, tal com ha fet amb les d’Amnistia Internacional i altres organitzacions internacionals de drets humans. Els presos continuen a la presó, amb permisos per a sortir a treballar, però amb les mateixes condemnes que va dictaminar el Tribunal Suprem amb els informes falsos de la Guàrdia Civil com a única prova i les declaracions faltant a la veritat de personatges com De los Cobos i el tinent coronel Baena. Aquesta setmana es reprèn el judici contra el major dels Mossos, Josep Lluís Trapero, i tota la cúpula del Departament d’Interior, en un procés que té la mateixa base jurídica falsa que el dels dirigents independentistes.

La policia patriòtica continua actuant i ara ha ampliat la llista dels seus enemics, perquè un tumor totalitari, si no l’extirpes a temps, s’escampa per tot el cos, i acaba fent metàstasi. Els socialistes atribueixen la conspiració a De los Cobos, que ha estat destituït per Marlaska, però el ministre d’Interior no ha cessat la majoria de comandaments de la policia espanyola que van participar en la trama de l’ex-comissari José Manuel Villarejo, com el comissari Mariano Hervás, a qui el govern espanyol ha encomanat de gestionar la policia de Madrid durant la crisi del coronavirus. La policia patriòtica encara existeix perquè no s’ha fet neteja ni sembla que se’n vulgui fer de debò. Ni tampoc els seus efectes, perquè aleshores caldria començar per anular totes les sentències judicials que van provocar els seus informes falsos.

MÉS QÜESTIONS
El Consell aprova un decret per
a donar preferència a les administracions per a comprar habitatge públic. El ple del Consell ha aprovat el decret llei que dóna el dret de compra preferent a les administracions a l’hora d’adquirir habitatge de protecció pública quan surti al mercat per impagament de deutes hipotecaris o en grans operacions immobiliàries. Fins ara, aquest dret només el podia exercir la Generalitat. Segons la vice-presidenta primera del Consell, Mónica Oltra, i el conseller d’Habitatge i vice-president segon, Rubén Martínez Dalmau, l’objectiu és crear una xarxa d’habitatge públic i evitar l’especulació de fons voltor. Aquest decret llei pretén de donar resposta a les situacions d’emergència residencial existents, imprimint un nou impuls al dret d’adquisició d’habitatges preferent de l’administració amb el dret de tempteig i de retracte. Això permet que, davant la notificació de venda de qualsevol propietari d’un habitatge protegit o inclòs en les anomenades transmissions singulars, la Generalitat o l’entitat local del municipi en què estigui situat podrà exercir el dret de compra d’aquest immoble de manera preferent. A més, per crear una xarxa d’habitatges públics amb vocació de permanència, s’introdueix per primera vegada la qualificació permanent dels habitatges adquirits mitjançant aquests drets, la qual cosa significa la incorporació al règim de protecció pública amb caràcter general i sense límit temporal. D’aquesta manera, es volen corregir les ineficiències derivades de règims de protecció temporal o de diversos instruments d’ajuts públics per a l’adquisició d’habitatges en el mercat lliure, atès que no han estat adequats per a la construcció d’un parc públic d’habitatges.

Les Illes recuperaran la mobilitat interna a partir de dilluns. La presidenta del govern, Francina Armengol, publicarà aquest cap de setmana una ordre al Butlletí Oficial de les Illes Balears per a permetre la lliure circulació de persones entre illes sense restriccions i per qualsevol motiu, atès que a partir de dilluns totes les Illes passaran a la fase 3 del desconfinament. Ho ha comunicat en una compareixença de premsa el conseller de Mobilitat i Habitatge, Marc Pons, després d’una reunió amb la secretària general de Transports i Mobilitat espanyola, María José Rallo de l’Olmo. Pons ha explicat que l’entrada a la fase 3 atorgava a la presidenta del govern el dret de permetre i garantir la lliure circulació de persones prèvia consulta amb el ministre de Sanitat. Amb la lliure circulació, es permetran vols comercials en els quals qualsevol ciutadà podrà anar d’una illa a una altra per qualsevol motiu, cosa que també es podrà fer per via marítima i amb vehicle. D’altra banda, s’autoritzaran els vols privats entre illes i les activitats nàutiques.

Perpinyà necessita 750 milions d’euros per a superar la crisi del coronavirus. El batlle de Perpinyà, Jean-Marc Pujol, ha presentat un pla de recuperació econòmica per a Perpinyà i l’àrea metropolitana que xifra en 750 milions d’euros els recursos que necessita la ciutat per a superar la crisi causada pel coronavirus. La construcció serà el primer sector beneficiat pels ajuts, com també ho seran els productors locals i els comerços de proximitat. El consistori desblocarà un pressupost de 687.000 euros per l’agricultura per a distribuir als bars, restaurants i hotels un vals de compra per a fer servir als comerços de productors de la zona de Perpinyà. També es desblocaran 1,4 milions d’euros per a ajudar els comerciants de Perpinyà mitjançant exoneracions diverses i una operació de tiquets d’aparcament gratuïts. El turisme també rebrà un ajut important, amb uns 300.000 euros destinats a la promoció del territori a l’estat francès i a l’estranger. Les mesures s’haurien de començar a aplicar de seguida, però Jean Marc Pujol ha recordat que s’inscriuen en un context de dèficit d’ingressos fiscals.

LA XIFRA
3.000 alumnes andorrans ja han tornat a classe, i el Ministeri d’Educació preveu que encara en siguin més les setmanes vinents.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de juny de 1868 naixia a Edimburg James Connolly, líder republicà i independentista irlandès. Com a ideòleg del moviment, vinculà teòricament la causa dels treballadors amb la causa d’Irlanda.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any