Un home intenta protegir una dona dels cops de porra d'agents antiavalots de la policia espanyola l'1 d'octubre passat.

Dels 991 ferits que el mateix 1-O van haver de ser atesos als centres sanitaris, fossin CAP o hospitals, vint-i-tres tenien més de setanta-nou anys i dos eren nens menors d’onze. És una de les dades que recull l’informe sobre l’atenció mèdica als lesionats durant les càrregues policíaques el dia del referèndum, que conclou que, en total, 1.066 persones van requerir atenció mèdica: 991 ho van fer el mateix diumenge, mentre que setanta-cinc van anar al metge aquella mateixa setmana, fins al dia 4. La gran majoria dels ferits el dia del referèndum, el 82,5%, van patir contusions o policontusions, i en un 83% dels casos van rebre una diagnosi lleu. En els dies posteriors, el 93,3% dels atesos responien també a contusions o policontusions.

Per edats, la franja d’entre els 41 i els 65 anys concentra gairebé la meitat dels ferits durant el referèndum, mentre que al voltant del 40% van ser majors de 18 anys però menors de 40. El 10% restant es va donar entre el grup de majors de 65 anys, mentre que només un 2% dels ferits eren menors d’edat.

Dona ferida per l’entrada de la Policia Nacional en un col·legi de Barcelona.

Cinc dels ferits durant la jornada del referèndum es van classificar en diagnòstic greu. S’hi inclou el pacient que va patir un infart i que aquesta setmana ha rebut l’alta, i el noi que va patir ferides a l’ull com a conseqüència de l’impacte d’una pilota de goma. Dins d’aquesta classificació, també s’hi troben tres casos de traumatismes. Un d’aquests és un cas atès a l’Hospital Plató, per traumatisme cranioencefàlic i abdominal amb crisis hipertensiva, un altre de traumatisme cranioencefàlic amb pèrdua de consciència atès a l’Hospital Santa Caterina i un altre de traumatisme a l’espatlla i traumatisme muscular de trapezi dret, atès a Sant Pau.

El Sistema d’Emergències Mèdiques evacua un dels ferits per la policia espanyola.

 

D’entre els atesos l’1-O també destaca que en 64 casos la causa van ser lipotímia o hipotensió, en 36 ocasions, i crisi d’angoixa o ansietat, en 28.

D’entre els 75 ferits que van ser atesos entre el 2 i el 4 d’octubre, també hi ha dos casos greus. Un, la fractura de fèmur tractada a l’hospital de Sant Pau, i un cas de policontusions i ferides que va ser tractat a la PAC La Ràpita. 

Les càrregues policials van afectar sobretot homes, i tant els atesos el mateix 1-O com els dies posteriors, van representar el 69% i la resta, dones. Per regions sanitàries, els centres sanitaris de la ciutat de Barcelona van atendre 325 ferits l’1-O, el 32%, mentre que a Girona en van atendre 254, el 26%. A la regió de Lleida, Alt Pirineu i Aran, van donar-se 123 ferits, el 12%, mentre que a les Terres de l’Ebre se’n van veure 106, l’11%. Durant la mateixa setmana, la regió sanitària que va atendre més persones va ser Girona, amb el 50% dels pacients atesos entre el 2 i el 4 d’octubre, mentre que a Barcelona van atendre’s 15 persones més, el 20% del total. A la resta d’àrees sanitàries les intervencions van ser molt menors.

L’informe del Departament de Salut també recull que 9 agents de la policia espanyola, 2 de la Guàrdia Civil i 1 dels Mossos d’Esquadra van resultar ferits l’1-O.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]