policia

TEMA DEL DIA

Experta. La crisi de seguretat que hi ha a Barcelona respon a una realitat demostrada per les dades, però també va acompanyada d’una campanya política i mediàtica creada per interessos diversos. La mala gestió del govern d’Ada Colau la legislatura passada i la desaparició de la batllessa durant aquest estiu han deixat la resolució de la crisi a les mans dels seus socis de govern del PSC. El tinent batlle de Prevenció i Seguretat, Albert Batlle, ha aplicat polítiques de duresa molt allunyades de les que defensaven els comuns quan governaven tots sols. Els comuns s’han empassat aquesta contradicció donant-ne la culpa a la Generalitat i a la falta de Mossos d’Esquadra a la ciutat. Colau és una experta a externalitzar els problemes de gestió de l’ajuntament, atribuint-los sempre a un enemic exterior.

Les dades demostren que la crisi de seguretat és certa. A Barcelona hi ha hagut un augment del 9% d’actes delictius durant el primer semestre del 2019 (115.014). És a dir, un creixement del 17,4% en detencions (11.322). I el nivell d’activitat policíaca es manté a l’alça durant els sis primers mesos de l’any respecte del mateix període de l’any anterior. Especialment, pugen els robatoris amb violència a l’espai públic, fins a un 85%. És, segons que confirma la conselleria d’Interior, un augment constant d’ençà del 2017, que aquest estiu ha esclatat.

És cert que la dreta s’aprofita d’aquestes dades per mostrar una imatge exagerada de la ciutat de Barcelona. Les declaracions de Pablo Casado demanant de poder anar per Barcelona sense que l’apunyalin són el clímax d’aquesta manipulació. Mentrestant, l’extrema dreta fa mans i mànigues per pescar en les manifestacions veïnals de barris com la Verneda o Nou Barris, sense gaire èxit fins ara. Vox, que no té cap regidor al consistori, intenta treure el cap, però els veïns se’n desmarquen.

I no tan sols l’extrema dreta intenta aprofitar-se de la crisi de seguretat de Barcelona. El govern del PSOE també vol reforçar políticament el paper de la policia espanyola a la capital catalana amb l’impuls de la delegada Teresa Cunillera. La policia espanyola no té competències en matèria de seguretat ciutadana, perquè són dels Mossos d’Esquadra, però ja ha participat en operacions contra carteristes o petita delinqüència. L’excusa oficial és que s’hi solen detenir persones de nacionalitat estrangera i la policia espanyola té les competències en immigració. Però la realitat és que l’estat espanyol fa visible la presència dels seus cossos de seguretat aprofitant la crisi de seguretat de Barcelona, en detriment del paper dels Mossos d’Esquadra. Dins aquesta campanya de visibilització, no hi entren els ridículs episodis de la Guàrdia Civil cercant bombes de la guerra de 1936-1939 per la costa catalana.

Aquesta intenció de l’estat s’ha evidenciat molt clarament avui, quan han coincidit dues reunions a la mateixa hora per a tractar de la crisi de seguretat. Una de convocada pel conseller d’Interior, Miquel Buch, i una altra de Cunillera. Una contraprogramació clara. La primera era la del pla estratègic Barcelona Ciutat Segura, que agrupa entitats i institucions per mirar de capgirar la situació. La segona era convocada pel Ministeri de Justícia a la delegació del govern espanyol. L’ajuntament ha anat a totes dues, però Albert Batlle ha assistit a la convocada pel govern espanyol i ha enviat el seu cap de gabinet a la de Buch. Un gest clarament polític que indica quines són les prioritats. A la delegació del govern espanyol hi havia el secretari general del ministeri, Antonio Viejo; el president de l’audiència provincial de Barcelona, Anonio Recio; i la jutgessa degana Mercè Casó, a més de diversos fiscals.

Abans d’aquesta ofensiva de l’estat, el Departament d’Interior de la Generalitat ja tenia previst de destinar 350 mossos més a Barcelona a final de setembre, 150 dels quals ja estan de servei. El departament de Miquel Buch no vol polemitzar amb Cunillera, però amb la reunió d’avui a la delegació del govern es confirma un desembarcament de l’estat espanyol a la capital catalana amb l’excusa de la inseguretat. Un desembarcament que de moment no ha fet augmentar els efectius, però sí que es traduirà amb més presència al carrer. Mentrestant, 400 mossos d’esquadra són obligats pel TSJC a vigilar nit i dia els edificis de l’administració judicial espanyola que hi ha Catalunya, en l’operació Toga. És la millor manera de fer-los invisibles.

MÉS QÜESTIONS
Soler deixa les Corts per dedicar-se exclusivament al finançament.
El govern del Botànic s’ha fixat com a objectiu prioritari resoldre el finançament injust que rep el País Valencià i avui hi ha hagut un gest significatiu. El conseller d’Hisenda i Model Econòmic, Vicent Soler, ha anunciat que renunciava a l’acta de diputat a les Corts, amb l’objectiu de dedicar-se en cos i ànima a aconseguir un finançament just, qüestió que considera que és la transcendental i prioritària per als valencians en aquest moment. Ho ha anunciat en una compareixença a la cambra, convocada d’urgència. Soler, de seixanta-nou anys, doctor en economia i catedràtic d’economia aplicada, ha explicat que havia estat una decisió personal i que ja l’havia transmesa al president de la Generalitat, Ximo Puig. La decisió s’escau al bell mig de la polèmica sobre les possibles retallades arran de la falta de pressupost de l’estat espanyol i l’infrafinançament del País Valencià.

Marzà anuncia un augment de 1.500 mestres aquest curs. Els centres escolars valencians enllesteixen els preparatius per a obrir les portes el 9 de setembre. Dilluns la majoria dels 784.797 alumnes escolaritzats a les etapes educatives no universitàries travessaran les portes de les escoles i instituts. En total, seran un 0,4% més que el curs passat. Les aules no rebran solament més alumnes, sinó que el cos de mestres i professors té 1.507 docents més que el setembre de l’any passat. L’augment (d’un 2%) supera, doncs, el dels alumnes, cosa que ha permès a la Conselleria d’Educació de rebaixar el nombre d’alumnes per grup a totes les etapes. A les escoles cada professor tindrà, de mitjana, 20,6 alumnes. I als instituts, 24,9. Són les dades que han presentat el conseller d’Educació, Vicent Marzà, i el secretari del ram, Miguel Soler. Han destacat l’esforç del govern del Botànic per a recuperar-se de les retallades del Partit Popular i han esmentat, per exemple, la recuperació de la totalitat dels tutors de primària. També han destacat que la conselleria lluitava per millorar l’educació en el tram 0-3 anys, una etapa en què enguany hi haurà uns 1.300 nens i nenes escolaritzats més que al curs anterior. La dada ha estat valorada per Marzà i Soler, atès que ha augmentat el nombre d’alumnes al primer cicle d’educació infantil, tot i la davallada de la natalitat.

El govern balear demana d’incloure setze persones més a la llista de víctimes del nazisme. La comissió tècnica de Memòria i Reconeixement Democràtics ha aprovat les al·legacions que presentarà el govern balear a la llista de ciutadans de l’estat espanyol morts als camps de concentració nazi, que va publicar el BOE el dia 9 d’agost. Són 16 víctimes, de les quals 10 tenen vinculació amb Mallorca (un veí de Campos, 4 de Sóller, un de Pollença, un d’Andratx, 2 de Palma i un d’Escorca); 5 de Menorca i un de resident a Eivissa. D’aquestes víctimes, 11 no formaven part de la llista inicial publicada pel BOE i 5 havien estat situades en unes altres comunitats autònomes, però totes són al Cens de Víctimes de les Illes Balears perquè era on residien. D’aquesta manera, el nombre total de víctimes de les Illes Balears morts en camps de concentració nazi passa de les 34 que ha publicat el BOE a 50 (20 de Mallorca; 22 de Menorca; 2 d’Eivissa i 6 de Formentera). La proposta que ha presentat la secretaria de Memòria Democràtica a la comissió és el resultat de comparar les dades publicades pel Ministeri de Justícia espanyol amb el Cens de Víctimes de les Illes Balears, supervisat per l’historiador Bartomeu Garí, al qual s’han afegit les aportacions d’associacions memorialistes.

L’aeroport d’Andorra – la Seu acaba els preparatius per als vols amb GPS. L’aeroport d’Andorra – la Seu enllesteix aquests dies els preparatius perquè, si no hi ha cap contratemps, el 17, 18 i 19 de setembre s’hi puguin fer els esperats vols de validació del sistema d’aproximació amb GPS. Prèviament, s’hi han de fer vols tècnics per calibrar la pista i les instal·lacions. El vol de calibració s’havia de fer avui, però el vent podia dificultar la feina, per la qual cosa s’ha traslladat a un dia amb condicions favorables. Una volta fets els vols de validació, si tot surt bé, s’hauran de tramitar els permisos, amb la previsió que el sistema sigui operatiu la primavera de l’any vinent.

LA XIFRA
10.000 euros demana a Òmnium un guàrdia civil per haver usat la seva veu en un vídeo promocional. L’agent va declarar com a testimoni en el judici de l’1-O i l’entitat ha fet servir l’enregistrament per a un anunci. Òmnium ha demanat al jutge que desestimi la demanda que ha presentat per vulneració del dret d’imatge.

TAL DIA COM AVUI
El 5 de setembre de 1229, sota les ordres de Jaume I de Catalunya i Aragó, un estol de més de cent cinquanta vaixells salpava dels ports de Salou, Cambrils i Tarragona cap a la conquesta de Mallorca, després de rebre el vist-i-plau i suport financer dels estaments i ciutats catalanes.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb