La falsa polèmica sobre els escortes de Torra

  • La Zarzuela i la Moncloa tenen un equip de seguretat propi format per membres dels cossos i forces de seguretat espanyoles *** La Crida pel Finançament insta la ciutadania a dir prou amb el vot a les eleccions *** Andorra tanca la campanya amb retrets entre Espot i López

VilaWeb
Pere Martí
05.04.2019 - 21:00
Actualització: 05.04.2019 - 21:31

TEMA DEL DIA
Seguretat.
Qualsevol cosa que és normal en qualsevol govern del món, si ho fa la Generalitat, esdevé polèmic. Tots els presidents de govern i els caps d’estat del món tenen un equip de seguretat format per membres de la policia pròpia del país seleccionats expressament per a aquesta tasca. El govern català ha decidit de crear l’Àrea de Seguretat Institucional perquè el president de la Generalitat tingui un equip propi de seguretat amb un nombre de mossos encara per determinar que es dedicaran principalment a tasques d’escorta, no solament del president, sinó també dels ex-presidents i de la consellera de Presidència. El procés de selecció es fa per mitjà de la Direcció General de la Policia, que depèn del Departament d’Interior.

No és una idea gaire original. La Moncloa també té un Departament de Seguretat de la Presidència espanyola, integrat majoritàriament per guàrdies civils, que depèn del Ministeri de la Presidència que ocupa Carmen Calvo i no pas del Ministeri de l’Interior espanyol. Sense anar gaire més lluny, a la Zarzuela també hi ha el ‘Servicio de Seguridad de la Casa Su Majestad el Rey’, que depèn del secretari general de la casa reial espanyola i s’encarrega de la seguretat de tots els membres de la casa reial. És integrat per membres dels cossos i forces de seguretat de l’estat, degudament seleccionats. Són famosos per esquivar totes les normes de protocol quan estan de servei i sovint han tingut enfrontaments amb els Mossos per la seguretat del rei espanyol, quan ha coincidit en actes on hi havia el president de la Generalitat. No ara i prou, sinó de fa força anys.

Malgrat això, la decisió del govern de Quim Torra ha aixecat les protestes dels partits unionistes, perquè ja hi veuen una policia ‘política’. En el clima preelectoral en què som, és normal que els partits provin de manipular què és un servei de seguretat, però també s’ha queixat la Moncloa, cosa que no deixa de ser un exercici de cinisme. La ministra portaveu espanyola, Isabel Celaá, ha comprat el relat que és una policia política i ho ha qualificat de ‘aberrant’. Ho ha dit des d’un recinte vigilat per guàrdies civils del Servei de Seguretat de la Presidència espanyola. La inefable Inés Arrimadas, mentre Albert Rivera amenaçava de tancar TV3, ha parlat de ‘guàrdia pretoriana separatista’ i Pablo Casado deu estar a punt de disparar, tot i que denunciar l’existència d’una policia política des del PP, en plena polèmica sobre les clavegueres de l’estat de Jorge Fernández Díaz, hauria de ser difícil. Però Casado segur que ho aconsegueix, perquè ja ha demostrat en aquesta campanya que no té escrúpols. Els qui diuen que calen Mossos per a altres coses, troben molt normal que la policia catalana estigui obligada a protegir les vint-i-quatre hores del dia les seus judicials espanyoles que hi ha a Catalunya. Una decisió del TSJC que implica destinar centenars d’agents en detriment de la seguretat ciutadana, segons que han denunciat els sindicats.

El problema de fons és que Catalunya és una simple autonomia i no té els drets que té un estat a l’hora d’estructurar la seva seguretat. A més, hi ha alguns comandaments dels Mossos enfadats amb la proposta, perquè no els han consultat, cosa normal, atesa la necessària confidencialitat que requereix una unitat d’aquestes característiques. És evident que el president i els ex-presidents necessiten una seguretat efectiva, no solament perquè Catalunya està en alerta 4 per terrorisme, sinó també perquè les amenaces contra les autoritats catalanes són constants per part de sectors de l’extrema dreta, cada dia més actius i amb més impunitat.

MÉS QÜESTIONS

El govern espanyol autoritza la Generalitat a refinançar 944 milions de deute i reconvertir-lo a llarg termini. El consell de ministres espanyol ha autoritzat el govern valencià a formalitzar operacions de deute a llarg termini per un import màxim de 944 milions d’euros. La referència del Consell recorda que aquestes operacions tenen com a finalitat refinançar operacions de crèdit a curt termini de caràcter estructural, segons el procediment acordat per la Comissió Delegada del Govern per a Afers Econòmics (CDGAE) en la reunió del 26 de juliol de l’any passat. El govern de Pedro Sánchez es va comprometre amb Ximo Puig a aprovar aquesta mesura, entre altres, com ara la condonació del deute de la Marina de València, en canvi que el Consell canviés la seva abstenció per un vot a favor de l’objectiu del dèficit al Consell de Política Fiscal i Financera. La promesa de condonació del deute de la Marina no s’ha complert.

La Crida pel Finançament insta la ciutadania a dir prou amb el vot a les eleccions. La Crida pel Finançament Valencià demana als ciutadans que diguin prou i s’afegeixin a la reivindicació d’un finançament just aprofitant les eleccions valencianes i espanyoles del 28 d’abril. En un comunicat, la plataforma recorda que aquests darrers quaranta anys, cap dels parlaments valencians ni espanyols que han sortit de les eleccions ha reivindicat de manera clara, sense embuts i més enllà de declaracions institucionals, una reforma del sistema de finançament autonòmic. El seu objectiu és que aquest canvi es tradueixi en un control total de la fiscalitat i dels ingressos i despeses per part del govern de la Generalitat. La plataforma admet que, ‘com a molt’, s’ha posat sobre la taula la crítica al sistema actual, que empobreix els valencians i es basa en una espoliació fiscal per part de l’Estat. Per a la Crida pel Finançament, es tracta d’un problema polític, no d’un problema metafísic sense cap repercussió en la vida dels ciutadans. En el comunicat, recorden que ‘quan parlem de finançament, quan parlem de qui controla les claus de la caixa, parlem de les coses en què es gastaran els diners que paguem els valencians en forma d’imposts.’

La prefectura de Perpinyà torna a prohibir a les Armilles Grogues de manifestar-se a l’autopista. La prefectura de Catalunya Nord ha emès un decret per a prohibir a les Armilles Grogues de manifestar-se als peatges, i prop dels accessos a l’autopista durant tot el cap de setmana. El comunicat oficial reconeix que el dret de manifestació és una llibertat constitucional, però afegeix que la llibertat de circulació, el respecte de l’ordre públic i la seguretat de les persones i material també ho són. Les multes per participar en una manifestació prohibida són de 135 euros. La prefectura també limita la distribució i el transport de carburant en bidons i el transport d’armes de caça, municions i focs d’artifici, des d’aquest vespre a les vuit fins diumenge a les deu de la nit. La prefectura de Catalunya Nord no havia publicat cap decret d’aquesta mena des del febrer.

Pericay abandona la política balear. Qui va ser un dels pares intel·lectuals de Ciutadans, Xavier Pericay, considera d’abandonar la política. Una decisió que prendrà després de les eleccions. L’altra opció que preveu és anar a Madrid, si l’executiva de la formació li ho proposa. Sí que dóna per acabada la seva carrera política a les Illes, després d’haver perdut les primàries per a encapçalar la candidatura de Ciutadans al Parlament. El cas Bauzá, com ell l’anomena, tampoc no hi ha ajudat. Pericay respecta que Albert Rivera hagi col·locat l’ex-president balear del PP de número cinc de la llista a les europees, però qüestiona que tingui un efecte positiu. De tota manera, està satisfet que Rivera l’hagi allunyat de les Illes. Les llistes per a les eleccions municipals també donen molts maldecaps a Ciutadans. Pericay admet que hi ha desavinences internes, per exemple a Palma, per confeccionar les candidatures. No està gens clar que Josep Lluís Bauçà continuï com a número u a Palma, tot i que Pericay ho voldria.

Andorra tanca la campanya amb retrets entre Espot i López. Els caps de llista de Demòcrates i el Partit Socialdemòcrata han protagonitzat un cara a cara organitzat per l’emissora SER Andorra en què Xavier Espot i Pere López s’han enfrontat especialment en dues qüestions, el model fiscal i l’avortament. Despenalitzar la interrupció voluntària de l’embaràs és, per al candidat de DA, la fi del Coprincipat, un model institucional ‘imprescindible’ en un entorn internacional complicat per als microestats com Andorra. El socialdemòcrata ha insistit que, des de l’aprovació de la constitució, s’han fet avenços contra la doctrina de l’Església sense que hagi trontollat el model: matrimoni civil, divorci, unions homosexuals, recentment la llei de reproducció assistida, i que pot passar igual amb l’avortament. La reacció d’Espot ha estat immediata: l’ha acusat de treure’s la careta i de voler instaurar una república. Espot ha preguntat a López si Andorra tindria el suport d’Espanya i França per a assolir un acord d’associació amb la Unió Europea sense l’actual sistema institucional.

LA XIFRA
48,4%, és el percentatge de catalans que volen la independència, mentre que els qui hi estan en contra es queden en un 44,1%, segons l’enquesta que ha fet pública avui el CEO.

TAL DIA COM AVUI
El 5 d’abril de 1419, avui fa sis-cents anys, moria sant Vicent Ferrer. Fou un dels personatges més influents del seu temps, tant en l’àmbit polític com en l’espiritual.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any