Les dades que desmunten les acusacions dels partits unionistes contra TV3

D’un temps ençà s’han multiplicat els atacs contra els mitjans públics catalans, principalment TV3, i les acusacions de no ser plurals i d’adoctrinar en favor de la independència. Aquesta estratègia ha esdevingut una justificació per a controlar més enllà del govern i intervenir els mitjans de comunicació i l’ensenyament.

L’ex-ministre socialista Josep Borrell, en la manifestació espanyolista del 8 d’octubre, va titllar els mitjans públics catalans de ‘vergonya democràtica’; el candidat popular Xavier Garcia Albiol va proposar de ‘tancar TV3 i obrir una televisió amb gent normal’, i Albert Rivera va definir la cadena catalana com ‘el NO-DO de Catalunya’.

Un atac que han reproduït alguns mitjans espanyols. El País va publicar articles com ara ‘TV3, una cadena pública al servei del sobiranisme’, o ‘Una setmana en la bombolla de TV3‘ (article que TV3 denunciarà), que critica especialment l’informatiu infantil InfoK. A més, Ignacio Martín Blanco (candidat ara de Ciutadans) i Joan López Alegre van marxar de les tertúlies de TV3 i Catalunya Ràdio perquè no volien, van dir, ‘participar en aquest circ de l’odi cap a Espanya’.

A més, la Junta Electoral espanyola, a petició de Ciutadans, ha prohibit als mitjans públics catalans l’ús de termes com ara ‘llista del president’, ‘exili’, ‘president Puigdemont’ o ‘consellers empresonats’; a més del color groc en les fonts i els edificis públics (a petició del PP) i llaços grocs a les meses electorals del 21 de desembre (per una proposta del PSC). I el PP fins i tot ha denuncia Mònica Terribas pel seu espai d’opinió en el programa que presenta a Catalunya Ràdio.

Conclusió del CAC: TV3, la més plural
El Consell de l’Audiovisual de Catalunya va aprovar un informe sobre el tractament informatiu que van fer els mitjans el dia del referèndum. La conclusió, amb dades, és que la cadena catalana va ser la que en va fer un seguiment més plural.

TV3 va ser l’única cadena que va donar veu als set partits polítics al parlament. En canvi, TVE i Telecinco van excloure els independentistes i només van donar veu a les altres quatre forces polítiques.

Pel que fa als governs, TV3 va ser la cadena que va donar una cobertura més equilibrada (48% del temps de paraula al govern català i 30% a l’espanyol), mentre que Televisió Espanyola a Catalunya va donar un 88% del temps al govern de l’estat  espanyol (i un 8% al català), i TVE, un 49% al govern espanyol i un 16% a la Generalitat. A més, tan sols la cadena catalana va donar veu als informatius a les víctimes de les agressions i els observadors internacionals.

La distribució per temes de notícia, que mostra les diferències entre TV3 i la majoria de canals d’àmbit estatal, dóna una informació interessant de tot plegat. 

Distribució de les informacions per tema:

Els informatius de TV3 es van centrar en el desenvolupament de la jornada, i la violència dels cossos policíacs espanyols. El tracte que en va fer La Sexta va ser similar. En canvi, la resta de les cadenes va destacar principalment el posicionament de l’estat espanyol, la ‘passivitat’ dels Mossos, alguns actes de violència contra la policia, el compliment dels requeriments per part de la policia i les il·legalitats de la votació.

Cal destacar que la primera notícia de la Televisió Espanyola va ser que el partit del FC Barcelona s’havia fet a porta tancada. La majoria de les cadenes van deixar de banda els aspectes més destacats per TV3, inclosa la repercussió internacional.

Si tenim en compte que oferir una informació plural, la principal diferència de TV3 va ser que va posar l’accent en aspectes (violència contra la població, desenvolupament de la jornada i repercussions internacionals) que la resta de canals van ometre. Per tant, pel que fa al seguiment del primer d’octubre, va donar una visió alternativa al relat de la majoria de les cadenes.

La pluralitat en tertúlies i eleccions
L’informe de les eleccions espanyoles del 2016 també va reflectir una manca de pluralitat de les cadenes privades, especialment Telecinco i Antena 3, que van menystenir els partits petits i tan sols van tenir en compte els quatre grans d’àmbit estatal (PP, PSOE, Ciutadans i Podemos). Telecinco va fer set entrevistes, distribuïdes exclusivament entre els quatre partits grans, i Antena 3 en va fer trenta-quatre: trenta-una als partits grans  i només tres a algunes altres formacions (CDC, PNB i CC).

L’Observatori crític dels mitjans, Media.cat, va publicar poc després del 9-N del 2014 un informe sobre la pluralitat en l’eix nacional a les tertúlies catalanes i espanyoles. Malgrat que alguns polítics, com ara Pere Navarro (PSC) o Alicia Sánchez-Camacho (PP), havien acusat els mitjans catalans de centrar-se en un ‘pensament únic’, les dades van mostrar uns resultats molt diferents.

Tertulians favorables a la consulta del 9N per cadena:

En l’estudi s’analitzaven 256 tertulians de 66 tertúlies dels principals mitjans que havien debatut sobre el procés català, principalment sobre la consulta del 9-N, promoguda per una majoria àmplia del Parlament de Catalunya (CiU, ERC, CUP i ICV-EUiA).

Els resultats mostraven un cert equilibri entre les diferents opcions a TV3 i 8tv, que donaven veu tant a partidaris com a detractors del 9-N, mentre que en l’àmbit estatal només un 8% dels tertulians eren favorables a la consulta, i un 2% a la independència. El cas més greu van ser les tertúlies de la cadena pública estatal, RTVE, en què cinquanta convidats hi estaven en contra i cap a favor.

Les conclusions van ser que les tertúlies dels mitjans de comunicació d’àmbit català, públics i privats, eren més plurals que les tertúlies de les cadenes espanyoles. Amb això, a més del fet que a Catalunya es poden sintonitzar tots els mitjans, difícilment es podria defensar que els catalans reben un missatge uniforme en favor de la independència fins i tot en cas que tan sols consumeixin mitjans catalans. En canvi, sí que hi havia una dificultat de percebre les idees sobiranistes a la resta de l’estat espanyol, especialment als mitjans públics (on no hi havia ni un sol defensor de la independència o de la consulta).

Tot i això, hem trobat que les formacions contràries a la independència duen a terme l’estratègia de no assistir als debats de TV3, com ja han fet als programes Preguntes Freqüents o Més 324.

El fet que no hi hagi cap fonament en les acusacions de manca de pluralisme dels mitjans públics catalans, no significa en cap cas que no hi hagi problemes com ara el fet que tan sols un 20% dels tertulians són dones, el sobredimensionament de la plantilla, les majories necessàries al consell de govern de la CCMA i els errors de gestió dels qui han dirigit Catalunya Ràdio o TV3.

El cas de TVE
Aquesta mateixa setmana, el Consell d’Informatius de TVE, l’organisme que vetlla per les bones pràctiques, ha publicat el seu informe trimestral, i ha denunciat cinquanta-cinc casos nous de manipulació, censura o males pràctiques en la televisió espanyola. En el trimestre anterior havien arribat a denunciar-ne setanta casos i a alertar que els gestors anomenats directament pel govern responien a interessos partidistes.

La cadena ha estat exclosa del Comitè d’Informatius de la Unió Europea de Radiodifusió, després d’informes negatius per manipulació informativa. Prop de 2.200 treballadors de RTVE han denunciat els interessos partidistes de la cadena, en què s’ha substituït un 95% dels responsables editorials que hi havia el 2012. Els treballadors van denunciar també el nomenament de l’ex-responsable d’opinió de La Razón com a cap d’informatius, i el fet que s’hagués creat una redacció paral·lela amb periodistes provinents de mitjans conservadors.

La periodista Cristina Puig, presentadora de ‘El debat’ de TVE, havia demanat més pluralitat en el seu programa, i poc després va ser acomiadada per ingerència i indisciplina. L’acomiadament es va acabar considerant improcedent. El fet va coincidir amb el nomenament com a director de TVE d’Eladio Jareño, qui fins aleshores havia estat cap de comunicació del PP a Catalunya. No és un cas aïllat. Un any abans, la periodista Xantal Llavina va ser destituïda perquè el seu programa, que estava per sobre de la mitjana de la cadena, tenia massa contingut polític.

Alguns dels últims casos van ser l’ús de la banda sonora de L’exorcista com a fons musical mentre parlava Carles Puigdemont i la pobra cobertura de la manifestació del 18-N per un finançament just al País Valencià. El director general de la corporació, José Antonio Sánchez, ha defensat principalment la posició de la cadena atacant TV3 i acusant-la d’eina de difusió dels independentistes. A més, ha dit que la Junta Electoral Central mai no ha hagut de corregir la TVE, cosa que sí que ha passat amb la cadena catalana pel fet d’haver-se referit als membres del govern a Brussel·les com a ‘exiliats’.

Pel que fa a TV3, no hi ha cap informe que sustenti aquesta manipulació i, com en el cas de l’escola, sembla que hi ha un ús polític darrere que no s’aturarà mentre produeixi rèdits electorals.