La Plataforma per la Llengua denuncia el fracàs de la reforma de la llei audiovisual espanyola pel català

La Plataforma per la Llengua ha denunciat que la reforma de la llei audiovisual espanyola aprovada el 2022, que va ser negociada amb ERC, ha resultat ser un “fiasco” quant a la presència del català. Segons que ha indicat l’entitat, quatre anys després de l’aprovació les mesures impulsades per a augmentar la presència del català a les plataformes audiovisuals han fracassat.

L’entitat es basa en dades del Consell de l’Audiovisual de Catalunya, que mostra que la llengua catalana ha passat de representar menys de l’1% del catàleg a situar-se al voltant del 3%. Unes xifres que no els convencen. Entre les plataformes internacionals, Amazon Prime Video és la que més es destaca, amb més del 9% d’oferta en català. Filmin, en l’àmbit estatal, és l’excepció amb una presència superior al 20%.

Desequilibri en el finançament

La Plataforma per la Llengua també denuncia que les obligacions de finançament de producció audiovisual en català previstes a la llei són insuficients. La llei obliga les plataformes internacionals a destinar una part dels ingressos a finançar producció europea, però reserva al català —sumat al valencià, que la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) computa separadament— només un 0,3% de la facturació obtinguda al mercat espanyol.

Segons que ha calculat l’entitat, si es pren com a referència la facturació de Netflix del 2025, aquesta obligació implicaria aproximadament 2,4 milions d’euros anuals, una quantitat semblant al pressupost per a un únic llargmetratge de cost moderat. En canvi, el finançament obligatori per a la producció en castellà s’enfila a uns 35,4 milions d’euros anuals, l’equivalent a la producció d’una quinzena de llargmetratges.

Sense acord d’autoregulació

L’entitat també posa l’accent en l’incompliment d’un dels compromisos més importants adquirits pel govern espanyol durant la tramitació parlamentària de la llei. La disposició addicional establia que, en un termini màxim de sis mesos d’ençà de l’entrada en vigor de la norma –ara fa tres anys i mig–, s’hauria de signar un acord d’autoregulació amb les plataformes internacionals per a augmentar la disponibilitat d’obres doblades i subtitulades en les llengües oficials diferents del castellà.

Segons la Plataforma per la Llengua, aquest acord no sols no s’ha arribat a negociar, sinó que l’àrea específica creada dins la CNMC per desenvolupar-lo ni tan sols s’havia constituït dos anys després d’haver vençut el termini de sis mesos previst per la llei.