pista

El periodisme que l'actualitat necessita

Aquest 2020 és un any de canvis arreu del món, i nosaltres us volem ajudar a entendre'ls. En temps de crisi, el periodisme compromès és més important que mai i el vostre suport és l'únic que pot assegurar la continuïtat de VilaWeb.
Si ho vols i ho pots fer, col·labora amb VilaWeb.

TEMA DEL DIA
No cal ser cap expert en seguretat per arribar a la conclusió que qui va espiar el president del Parlament de Catalunya, Roger Torrent, durant l’any 2019 va ser l’estat espanyol. Tots els estats del món tenen serveis d’intel·ligència que espien per combatre el terrorisme o la delinqüència. Als estats democràtics l’espionatge es fa sota control judicial i supervisat pels governs elegits democràticament, però no per espiar rivals polítics o responsables d’institucions. Quan passa això, l’estat deixa de ser una democràcia plena i s’acosta a un règim totalitari o a una dictadura. El govern espanyol s’ha rentat les mans sobre el cas Torrent i ha dit que no en sabia res, ni tampoc ha sortit cap jutge informant que s’investigués el president del parlament. Per tant, és una actuació il·legal que confirma la causa general de l’estat contra l’independentisme i l’ús irregular dels serveis secrets contra la dissidència política. Entre els espiats també hi ha l’ex-conseller Ernest Maragall, l’ex-diputada de la CUP Anna Gabriel i el membre de l’ANC Jordi Domingo. I probablement sortiran més noms, víctimes d’aquesta pràctica irregular.

El Ministeri d’Interior espanyol ha assegurat que no havia contractat cap programari a l’empresa israeliana NSO, ni hi havia tingut cap relació. NSO desenvolupa el programa espia Pegasus que sembla que va servir per a monitorar els telèfons mòbils de Torrent i els altres afectats. És un programa que només es ven als estats. Experts en seguretat consultats per VilaWeb s’han sorprès que Espanya disposés d’un programa tan sofisticat per a fer espionatges i que probablement s’ha fet servir per anar més enllà dels quatre noms que han sortit publicats a The Guardian i El País. Però el fet cert és que aquests darrers anys la diplomàcia espanyola s’ha esforçat a acontentar el govern israelià per evitar el suport d’aquell país al procés català. Per això ha augmentat les importacions d’Israel, hi ha comprat material militar i hi ha fet inversions. L’any 2018 Israel va exportar a Espanya per valor de 161 milions d’euros, sense comptar el turisme. Tres anys abans, el 2015, aquestes exportacions havien estat de 80 milions d’euros. En tres anys, els anys clau del procés, s’han duplicat, segons dades del Ministeri d’Indústria espanyol. I bona part de les exportacions són de tecnologia. L’altre paquet important és d’armament. L’any passat, el Ministeri de Defensa espanyol, amb Margarita Robles al capdavant, va pagar a l’empresa israeliana IMI Systems 3 milions d’euros per material militar.

L’espionatge a Torrent es va fer l’any passat, quan el PSOE ja governava gràcies a una moció de censura que havia tingut el suport dels partits independentistes, i va coincidir amb el judici als presos independentistes, un moment delicat durant el qual l’estat esperava una resposta contundent a la repressió, que finalment no arribà fins a la sentència. I la notícia s’ha sabut quan l’executiu de Pedro Sánchez fa bandera del diàleg amb Catalunya. El discurs de Sánchez favorable a la resolució del conflicte polític a Catalunya és incompatible amb el manteniment de l’espionatge dels dirigents independentistes. Si Sánchez diu que no sap res de l’espionatge a Torrent, o menteix o no controla els serveis d’informació de l’estat. Totes dues coses són prou greus, perquè en demostren la incompetència política. El partit de Torrent, ERC, de seguida ha demanat explicacions a Sánchez sobre l’espionatge, però el govern espanyol s’espolsa les puces de sobre. Cap membre del govern espanyol no s’ha adreçat al vice-president Pere Aragonès per mirar de rebaixar la tensió o donar explicacions, segons fonts de vice-presidència.

Aquesta polèmica ha acabat d’afegir dubtes sobre la convocatòria de la taula de diàleg que s’havia de fer aquest mes de juliol i sobre si té trellat o no mirar de negociar amb un govern que no solament no fa propostes sinó que manté la repressió contra l’independentisme. El govern espanyol s’havia compromès a reunir-la passades les eleccions basques i gallegues de diumenge, però la vice-presidenta espanyola, Carmen Calvo, ja s’ha empescat una nova excusa per a no fer-ho: diu que no es reunirà fins que no s’hagin resolt les diferències entre Junts per Catalunya i ERC. És cert que els dos partits tenen diferències sobre moltes coses, per exemple, l’abast de la taula de diàleg, però són les mateixes que tenien el 26 de febrer, quan es va reunir per primera vegada i última. Tampoc no té pas gaire pressa el president Quim Torra, perquè ara la prioritat torna a ser la lluita contra la covid-19, com ha explicat avui la portaveu, Meritxell Budó.

MÉS QÜESTIONS

El Botànic fixa la salut, l’economia sostenible i el finançament just com a prioritats de la reconstrucció. Els partits del Botànic han acordat amb un document l’agenda de reconstrucció del País Valencià, que volen compartir amb la resta de forces polítiques i entitats. Els tres eixos són el reforçament del sistema públic de salut, una recuperació econòmica basada en la sostenibilitat ambiental i la reivindicació d’un finançament just. La intenció és que el document serveixi de base per a arribar a un gran acord parlamentari de reconstrucció del País Valencià després de la pandèmia. Per a dur a terme les iniciatives que recull aquest escrit, el portaveu parlamentari de Compromís, Fran Ferri, ha reivindicat un finançament just: ‘per complir tot el que diu el document calen recursos, i per a això el document estarà marcat per l’agenda valenciana, l’agenda reivindicativa del nou sistema de finançament’, ha dit. El document, de 27 pàgines, inclou un pla d’infrastructures de serveis socials i nous imposts de l’anomenada fiscalitat verda. La portaveu d’Unides Podem, Naiara Davó, ha dit que calia introduir aquests canvis en el sistema fiscal. Per ella, cal fer més progressiu el sistema fiscal i aconseguir una relocalització i una indústria més verda. El portaveu parlamentari socialista, Manolo Mata, ha dit que aquest document base té la vocació d’arribar al màxim acord amb la resta de forces parlamentàries. Els grups de govern estan disposats a rebre-hi aportacions. Es preveu d’aprovar el dictamen al ple de les Corts de la primera setmana d’agost.

El govern balear suavitza l’ampliació d’hotels al decret de reactivació. Els grups parlamentaris del PSIB, Més i Unides Podem han acordat de modificar l’ampliació hotelera prevista en el decret de reactivació, que podrà anar del 0% al 15% segons què decideixin els consells insulars i el govern. Els grups que donen suport al govern de Francina Armengol han registrat esmenes al text ja validat que tramita el parlament. La que afecta l’ampliació d’hotels proposa de rebaixar al 10% l’edificabilitat d’establiments turístics, cosa que rectificaria el canvi aprovat pel decret. No obstant això, les institucions competents en matèria d’ordenació turística –els consells insulars i el govern– podran modificar aquest marge rebaixant-lo totalment o apujant-lo al 15%. El coordinador d’EUIB, Juanjo Martínez, i la portaveu adjunta d’Unides Podem al parlament, Esperança Sans, han informat de la presentació d’aquesta esmena. L’ampliació hotelera va ser un dels punts del decret que més controvèrsia va suscitar dins el Pacte. L’oposició va aconseguir forçar tramitar el text com a projecte de llei gràcies al vot de Més per Menorca i el diputat d’Esquerra Unida Pablo Jiménez. Una altra de les esmenes pactades entre els socis del govern implica que el canvi d’ús previst per a hotels considerats obsolets es destini exclusivament a habitatges protegits en règim de lloguer. La redacció actual del text permet també canvis per a usos administratius i equipaments de caràcter sociosanitari o assistencial, públics o privats. Ara es proposa de limitar-ho a habitatge protegit de lloguer per a evitar que darrere els canvis d’ús hi hagi l’especulació de fons voltor.

El govern andorrà aprova l’obligació de dur màscara. El govern de Xavier Espot ha aprovat el decret que obliga a dur màscara a la via pública, que entrarà en vigor aquesta mitjanit. Una mesura que ja han adoptat Catalunya i les Illes. En cas de no dur-la, els infractors incorreran en una infracció lleu de la llei de salut pública, que vol dir multes fins a 1.000 euros. Amb tot, es proposarà que els sancionats per primera vegada rebin una multa de 100 euros. En cas d’una reiteració en la infracció, passarà a ser greu i la llei preveu sancions de 1.001 euros a 20.000, tot i que l’executiu proposarà de mantenir-les a la franja més baixa. El govern ha previst algunes excepcions, com ara els menors de deu anys, tot i que en recomana l’ús als més grans de sis. També estableix que aquells que tinguin una discapacitat incompatible amb la màscara o un certificat mèdic, o un motiu de força major, no han de dur-la obligatòriament.

LA XIFRA
Els 2,2 milions d’euros ingressats de Suïssa estant en un compte bancari del gendre de Zaplana, Luís Iglesias, que comparteix amb la seva dona, procedeixen de la venda d’un edifici a l’empresari Amancio Ortega, fundador d’Inditex, segons que ha assegurat davant el jutge que instrueix el cas Erial.

TAL DIA COM AVUI
El 14 de juliol de 1986, ara fa trenta-quatre anys, la llibreria Ballester de Barcelona ou objecte d’un nou atemptat espanyolista. La llibreria era un referent de l’independentisme i l’atemptat ultra no va impedir que es tornés a obrir.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.