La Pissarreta d’en Partal: Un Mundial de futbol ple de detalls geopolítics

[Rectificació: Per un làpsus en el vídeo, gravat com sempre d’una tirada, parle de Guinea Conakry quan és evident que l’ex-colònia portuguesa era Guinea Bissau. Demane disculpes.]

Demà s’acaba la Copa del Món de futbol, un espectacle esportiu que ha estat ple de detalls geopolítics molts reveladors. Començant, evidentment, per la presència de les seleccions dels Estats Units, un dels organitzadors, i l’Iran, mentre continua la guerra entre tots dos.

Aquests dies hem vist participar-hi equips de nacions no reconegudes per l’ONU com Escòcia, Anglaterra i Curaçao; hem assistit a discussions lingüístiques com la de la selecció suïssa pel nom del país; hem vist renàixer banderes que semblaven oblidades i tenen un gran sentit, com la tradicional de Bòsnia; o bé l’aparició sobtada a Gaza de milers de banderes egípcies per primera vegada en dècades. I hem descobert que la globalització implica que les seleccions que se suposen nacionals cada volta ho són menys. La reeixida selecció de Cap Verd, on pràcticament cap jugador no havia nascut al país, o el fet que als Països Catalans hagen nascut quatre jugadors que han optat per representar el Marroc i nou que han optat per representar Espanya indiquen l’enorme canvi social que vivim.

De tots aquests temes i algun més, en parle en aquesta Pissarreta especial dedicada al Mundial de futbol.