Avui Artur Mas i Neus Lloveras han passat pel Suprem i n’han sortit sense cap esgarrapada. L’esgarrapada era venir-hi. El record de la fiança de Marta Rovira i la declaració sense preguntes del magistrat a Marta Pascal hi era present des de primera hora. Però allò que interferia en el cel blau intens de Madrid era l’anunci d’Anna Gabriel, que ha decidit que no es presentaria demà al tribunal. Les primeres preguntes matinals eren si la decisió podia afectar gens els dos compareixents d’avui. I sembla que no, perquè el jutge Llarena ha decidit de no imposar cap mesura cautelar ni a Mas ni a Lloveras.

El camí complicat de la justícia espanyola

Neus Lloveras, batllessa de Vilanova i la Geltrú, a l’entrada del Suprem espanyol (fotografia: Pere Cardús).

Llarena sí que els ha demanat si estarien disponibles per a anar a declarar en qualsevol moment que fossin citats. La resposta afirmativa deu haver convençut aquest home que encara manté Junqueras, Forn, Cuixart i Sànchez a la presó sense judici ni proves de cap mena. El dret penal és molt exigent amb els fets. No es pot encausar ningú sense fets clars que provin el delicte que li és imputat. I els fets no són col·lectius, ni ambientals, ni tampoc es poden jutjar penalment les opinions ni les intencions. Ni tampoc les ideologies. Tot plegat no s’aguanta per enlloc i els dubtes són ara com ho farà el jutge per a arribar a l’obertura del judici amb un relat de fets provats.

Llarena i els altres jutges del Suprem –també els del Constitucional– saben que tot això arribarà un dia a un tribunal internacional. I aleshores poden acabar de perdre el poc prestigi internacional –si els en queda– que tinguin. La justícia espanyola pot pagar unes conseqüències ben cares d’aquesta martingala disfressada de justícia que ha impulsat per frenar la República Catalana. És una pena que la justícia –i la internacional, encara més– sigui tan lenta.

Absències per a sucar-hi pa

Helena Rakosnik ha acompanyat l’ex-president Mas al Suprem (fotografia: Pere Cardús).

L’arbitrarietat suprema esperava aquest matí l’arribada de Mas, que ha saltat del cotxe d’ex-president acompanyat per la seva esposa, Helena Rakosnik, i dos mossos de paisà molt ben plantats. Ha saludat els qui s’havien plantat a peu de carrer a donar-li suport i ha entrat a l’edifici. Entre les cares presents, Mas no hi ha pogut veure ningú d’ERC ni de la CUP, una situació ben diferent de quan ahir va arribar Marta Rovira al mateix lloc. Més tard, alguna diputada d’ERC i alguns senadors hi han fet acte de presència. Breu, això sí. Aquestes absències han fet que l’espai delimitat per la policia per a fer aquestes guàrdies judicials quedés apagat. Evidentment, els mitjans espanyols hi han sucat pa.

Rakosnik, protegida

Quatre individus amb banderes espanyoles i de la Falange (Fotografia de Pere Cardús).

La declaració de Mas s’ha allargat. Tres hores ben bones dins l’escorxador. Quatre fatxes han aparegut uns minuts abans que Mas i han mostrat unes banderes plenes de fletxes. Han durat molt poca estona. Uns quants brams, insults i clams favorables a l’empresonament de tothom qui no pensés com ells, i cap a casa. Helena Rakosnik ha estat acompanyada a un lloc de prop, protegida de les bèsties que pasturen aquestes jornades a prop del tribunal. Eduard Pujol, Miquel Buch, Marta Pascal, David Bonvehí, Toni Castellà, Míriam Nogueras, Jordi Xuclà, Josep Lluís Cleries, Ferran Bel, Carles Campuzano i més polítics han fet costat a Mas i a Lloveras. També una quarantena de vilanovins que han volgut agombolar la seva batllessa.

La persona que filtra informacions al Suprem
Avui hem descobert que la persona que filtra les informacions de dins del tribunal és el responsable de premsa de Vox, que exerceix d’acusació popular. Els periodistes, incomunicats a l’exterior, tenen les novetats (què demana el fiscal, si ja ha acabat l’interrogatori, si hi ha mesures cautelars…) perquè els ho diu aquest individu més aviat despentinat. Hem demanat si era fiable aquesta font. I la resposta ha estat que ‘en general, no s’equivoca mai’. Ves per on! I quin perill més gros!

Les sortides agitada i plàcida de Mas i Lloveras

Artur Mas ha saludat els qui s’havien concentrat davant el Suprem per donar-li suport (fotografia: Pere Cardús).

La sortida de Mas ha estat agitada, però no tan conflictiva com la de Marta Rovira ahir. Els quatre fatxes hi eren, amb els seus crits i la seva presència incòmoda, però els dos mossos i algun responsable més de seguretat dels independentistes ha sabut protegir l’ex-president perquè pogués saludar els qui havien fet guàrdia unes quantes hores a peu dret. La sortida de Lloveras, ja sense els fatxes –que no perdonen l’hora de dinar–, ha estat més plàcida. I la rebuda de la família i la quarantena de conciutadans a l’ex-presidenta de l’AMI ha estat joiosa i plena d’abraçades i cançons.

Una de calç i una altra de Llarena
Ara que ja ha passat aquesta nova fase repressiva-judicial ja es pot tornar a parlar de la investidura i de la represa de la iniciativa dels independentistes. Aquesta setmana Anna Gabriel obre un nou front molt interessant a Suïssa i el major Trapero haurà de passar aquest divendres per l’Audiència espanyola, acusat del delicte de sedició per no haver volgut atonyinar catalans l’1 d’octubre. El jutge del Suprem fa honor al seu nom (permeteu-me la broma) amb ‘una de calç i una altra de Llarena’. Arbitrarietat i intenció política, mig i mig. La repressió no s’atura i és imprescindible que la República, tampoc.

[PD. El retorn a Barcelona amb tren, l’hem fet amb el film El rei Artur. Els amics de la Renfe, sempre tan atents.]

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb