La penúltima bretolada d’un president egòlatra i estafador

La bretolada del títol no es refereix al Trump desbocat que aquest matí a Ànkara ha assegurat haver donat ordre de “tallar tot el comerç” amb Espanya perquè és un soci “terrible” de l’OTAN i no sé quantes barbaritats més. Faig un pas enrere. El president va cridar Gianni Infantino, president de la FIFA, hores després del partit de la selecció masculina de futbol dels Estats Units, dimecres passat. Li va demanar que revisés la suspensió del màxim golejador de l’equip en la Copa Mundial, Folarin Balogun, que havia rebut una targeta vermella. Dit i fet. Diumenge, la FIFA va revocar la suspensió i va anunciar que Balogun podria jugar dilluns contra Bèlgica. I hi va jugar, però va perdre.

És possiblement un dels més intranscendents (menys per a l’esport, és clar) dels episodis corruptes de Trump des que és a la Casa Blanca, però, probablement, és un dels que més rius de tinta ha fet córrer i ha presidit més hores d’audiovisual. Malauradament, molt més que les seves corrupteles. Dissabte passat, publicàvem a VilaWeb un article ben esclaridor del Washington Post, “És corrupció: Trump ha guanyat 800 milions de dòlars en un sol any a la Casa Blanca“, en què s’explicava que experts independents i membres de l’oposició l’acusaven d’explotar sense miraments el seu càrrec en benefici propi. Un dels aspectes que es destacava a l’article era que la part majoritària dels beneficis s’havien obtingut de les criptomonedes.

Em sembla interessant d’insistir en aquest punt concret, arran d’un article del New York Times (NYT) de diumenge, que desglossava com havia guanyat aquests diners segons un informe de l’empresa d’anàlisi de criptomonedes Nansen. L’empresa va fer aquest càlcul la setmana passada. Abans Trump havia signat una declaració financera anual en què es veu que es va embutxacar 636 milions de dòlars amb aquesta aposta en criptomonedes, part d’un guany total de 2.200 milions de dòlars, pel cap baix, procedents de tots els seus negocis el 2025.

Aquests guanys van sortir de gairebé un milió de persones que havien comprat la memecoin (*) del president Trump, i que havien perdut fins a final de juny al voltant de 3.810 milions de dòlars. Cal recordar que tres dies abans de la seva presa de possessió, Trump va presentar la memecoin $TRUMP, una mena de moneda de fantasia sense valor pràctic. La publicitat que en va fer era engrescadora. “És hora de celebrar tot el que representem: guanyant!”, va escriure Trump a les xarxes socials. “Uneix-te a la meva comunitat Trump tan especial. Aconsegueix el teu $TRUMP ara!” Però això, com s’ha vist, va ser un consell pèssim i molt malintencionat.

Quan Trump va guanyar les eleccions, la memecoin va pujar en poques hores fins a uns 70 dòlars. Els més llestos van vendre a dalt, quan va arribar a 75 dòlars. No cal dir que els qui la van tenir a preu de sortida, 10 dòlars, hi van fer un negoci increïble. Avui la cotització del $TRUMP és d’uns 1,7 dòlars, cosa que implica una pèrdua del 98% per als qui hi van entrar quan era a dalt i van comprar als espavilats que venien.

El premi Nobel Paul Krugman comentava que el fet més sorprenent d’aquesta història és la quantitat de persones que, en efecte, van ser víctimes de l’estafa: gairebé un milió. “Això és realment sorprenent. Jo era completament escèptic: no vaig pensar que hi hagués tants incauts per aquí. I resulta que sí que eren. Una quanta gent va guanyar diners amb la moneda, bàsicament gent amb informació privilegiada que la van comprar abans, i després en van poder treure profit, abans que el mercat detallista, en general, s’adonés que era una memecoin sense valor.”

Probablement, els compradors eren fanàtics de Trump que estaven convençuts que amb aquestes criptomonedes es farien rics. No van pensar que no valien res. Que tenien un valor intrínsec. La història es repeteix, perquè això ja ho vam viure amb les tulipes a l’Holanda del segle XVII. Sembla que els humans, generació rere generació, portem la cobdícia dins els gens. Si no, no es pot entendre que en els temps de la IA es pugui caure en aquestes trampes tan grolleres.

És clar que també hi ha la necessitat humana d’adular i poder ser vist a la vora de l’ídol. Això ho veiem amb molts artistes o esportistes, per què no amb un polític? A més, aquí hi havia premi. Trump va invitar a un sopar de gala a Washington, com a recompensa especial als 220 principals posseïdors de la moneda personal del president, $TRUMP, que havien invertit milions en la seva criptomoneda. I els 25 inversors més importants van obtenir un privilegi encara més exclusiu: l’accés a una petita recepció VIP amb el president. Un veritable culte al déu Trump, del qual s’alimenta el seu immens ego.

Jugava sobre segur, perquè totes les probabilitats sempre li van ser favorables. No podia perdre mai. Trump, a més, obtenia guanys en comissions, independentment de si el preu de la seva memecoin pujava o baixava. “Rebia beneficis cada vegada que algú les intercanviava, i ell mateix instava repetidament els seus seguidors a fer-ho, utilitzant el seu compte de Truth Social per a promocionar la moneda”, explicava el NYT.

Arran de l’escàndol per la manera d’augmentar la seva fortuna personal, arruïnant els seus votants, i les crítiques com l’article del NYT que es va fer viral, la Casa Blanca va fer una nota negant qualsevol insinuació que Trump s’hagués enriquit a costa dels seus seguidors. Però el fet és que Trump havia reduït la supervisió reguladora del sector feia temps, incloses les polítiques relacionades amb les criptomonedes. “El president Trump s’enorgulleix d’haver convertit els Estats Units en la capital mundial de les criptomonedes”, va declarar Anna Kelly, portaveu de la Casa Blanca, en un comunicat enviat al NYT, després de la publicació de l’article. “Totes les accions del president Trump i la seva administració es fan en benefici del poble dels EUA”, afegia, jo diria que amb una bona dosi de sarcasme. No passem per alt que la peculiar personalitat de Trump el porta a humiliar els qui l’han adulat abans. Pensem en exemples recents, com Giorgia Meloni o María Corina Machado.

En definitiva, és clar que Trump no ha guanyat diners comprant bitcoins al mercat. N’ha guanyats perquè té la moneda des que es va crear. Per a un particular, l’única possibilitat d’aprofitar aquesta operació era comprar el $TRUMP en el moment del llançament i aprofitar l’entusiasme dels primers dies. Però aquesta fase va durar molt poc. Hi va haver una gran eufòria en el llançament i el curs es va enfonsar ràpidament. Els inversors que van comprar el $TRUMP a les primeres hores van aconseguir guanys. Aquí hi havia la família i el cercle habitual d’amistats del president. Allò que se’n diu informació privilegiada, vaja. Pensem que l’empresa emissora és dels seus fills. En canvi, els que van arribar després, majoritàriament, van tenir pèrdues a mesura que el curs retrocedia.

Després de la publicació d’informació sobre els guanys procedents d’activitats relacionades amb els actius digitals, Trump torna a ser al centre de les discussions. Molta gent s’hi ha emprenyat, amb raó. És la cirereta del pastís que fa temps que fabrica el president i la seva família, aprofitant el seu càrrec polític sense cap mena de pudor, a diversos llocs del món. Aquesta vegada, per exemple, la senadora demòcrata Kirsten Gillibrand proposa de prohibir als polítics i als seus cònjuges d’emetre o promoure memecoins. Aquesta iniciativa reactiva el debat sobre els conflictes d’interessos, la regulació dels actius digitals i les normes ètiques aplicables als càrrecs electes dels Estats Units.

Més enllà del cas de Trump, la senadora diu que vol reforçar les regles de deontològiques aplicables a tots els responsables públics. Considera que els conflictes d’interessos poden fer inútils els esforços per a protegir els consumidors, lluitar contra les finances il·legals i afavorir un accés millor als serveis financers. El seu objectiu és, per tant, evitar que els representants electes es beneficiïn econòmicament de la seva posició.

Finalment, la gran novetat, com manifestava el NYT, no és l’existència de conflictes d’interès. La novetat és la normalització absoluta de la corrupció. En presidències anteriors va haver-hi escàndols, filtracions, condemnes morals i eventualment reformes. Aquí, en canvi, el problema sembla formar part de la identitat del règim. Trump no sols tolera el benefici privat lligat al càrrec; el considera una prova d’intel·ligència política. Qui no treu en profit, segons la seva lògica, és ingenu. Anem bé, perquè li surten imitadors. Milei, per exemple, l’ha copiat amb un nyap que té consternats els argentins.

(*) Tot i tenir un origen humorístic, les memecoins compleixen unes quantes funcions dins el món de les criptomonedes. Serveixen fonamentalment per a crear comunitat: reuneixen persones amb una identitat compartida, amb codis, símbols i objectius propis. També funcionen com a porta d’entrada per a l’especulació. Com que tenen preus inicials molt baixos i un gran potencial viral, atreuen usuaris que cerquen oportunitats d’alt risc amb previsió de forts guanys, especialment els qui s’inicien en aquest món. Tenen una volatilitat extrema. Se’n pot disparar el preu o desplomar-se per un simple piulet o per una tendència passatgera. A alguns altres els atreu el fort component social i comunitari. Per a alguns, participar en aquests projectes és una manera de sentir-se part d’un moviment molt actiu a les xarxes.