El candidat d’extrema dreta, Louis Aliot, el més votat de les eleccions municipals a Perpinyà

  • Al conjunt de Catalunya Nord la participació ha baixat de més de vint punts

VilaWeb
Redacció
15.03.2020 - 12:34
Actualització: 15.03.2020 - 23:56

Louis Aliot, del partit d’extrema dreta Agrupament Nacional (RN), és el candidat més votat a la primera tanda de les eleccions municipals a Perpinyà, amb el 35,65% dels vots.

Tanmateix, com que cap llista no ha arribat al 50% dels vots, s’haurà de fer una segona tanda diumenge vinent, que pot comptar amb quatre candidatures. Després d’Aliot, l’actual batlle Jean-Marc Pujol (Els Republicans) ha obtingut el 18,43% dels vots; la candidata dels Verds, Agnès Langevine, ha estat tercera força (14,51%); i Romain Grau, de LREM, ha assolit el 13,17%.

Ara cal veure quins acords hi ha i si la resta de candidats són capaços de formar una sola llista per a evitar la victòria de l’extrema dreta. Independentment del resultat, la candidatura més votada a la segona volta obté automàticament més del 50% dels regidors en joc.

Com era previsible, a Catalunya Nord hi ha hagut un retrocés de participació respecte a les eleccions del 2014. Si a les 12.00 ja havia baixat de punts, a les 17.00 –una hora abans de tancar els col·legis– s’ha reduït més de vint punts. A aquesta hora la participació era del 42,10%, i el 2014 era del 64,57%. A Perpinyà la xifra definitiva de participació ha estat del 39,76%, la més baixa que es recorda.

Dijous, el president francès, Emmanuel Macron, va fer una crida a romandre a casa, va ordenar el tancament de les escoles i va prohibir els actes amb més de cent persones. Tanmateix, i tot i els rumors d’aquests darrers dies, les eleccions municipals a l’estat francès no s’han ajornat pas.

La votació no s’ha fet en un moment gaire bo per a Macron, per la baixa popularitat arran de la reforma de les pensions i perquè el seu partit té una estructura territorial dèbil per a configurar llistes municipals. Per la seva part, els Republicans i el Partit Socialista batallaran per conservar el poder local i les grans batllies, després d’haver estat relegats en les eleccions presidencials, legislatives i europees. Uns bons resultats podrien fer que es recuperessin per a futures cites electorals, mentre que una derrota les podria impel·lir a una descomposició encara més accelerada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any