La novel·la negra és la pera!

Aquests dies d’estiu, en què la majoria de pagesos són al pic de la feina, convé parar atenció en dues novel·les negres publicades aquests darrers temps (hi ha qui creu que els llibres són com un iogurt i caduquen al cap de no res, una de les creences que hem d’eradicar) que centren una bona part de la trama en aquesta feina tan sacrificada i sovint ignorada. Són Collita glaçada, de David Marín, i Les orquídies del mal, de Núria Bacardit.

Tot és singular en el treball literari de David Marín (1974). L’ambició, l’elecció lingüística, l’emplaçament territorial i la combinació de gèneres diferents. En el gènere negre ha estat capaç de crear una sèrie de llibres dedicats al sergent Rull i el seu equip de la comissaria de Balaguer, format per Mala lluna i Purgatori. També ha publicat les obres Ciutat fantasma, a Llibres del Delicte; la sensacional i inclassificable Appletown, a Pagès Editors; i recentment la crònica sobre la mort de l’ós Cachou, Mor un os a la Vall d’Aran. Això, l’aparició en antologies diverses i el conreu d’uns altres gèneres, fa que Marín sigui un autor cabdal de l’última dècada llarga de la nostra literatura. Ara ens lliura el tercer episodi protagonitzat pel sergent Rull, Collita glaçada.

Una de les rareses (i ho diem en el sentit d’estrany, però totalment positiu) és qui s’ha encarregat d’editar el llibre: el Consell Regulador de la Denominació d’Origen Pera de Lleida. I quin ha estat l’objectiu d’aquesta obra, apareguda al gener? Doncs fer una de les millors campanyes de promoció possibles d’aquesta fruita tan especial dels nostres camps. La cosa és senzilla: s’agafa un dels millors novel·listes negres en actiu i que, a més a més, és arrelat a la contrada, se li proposa de fer un text en què el producte tingui un paper destacat i, a partir d’aquí, la imaginació de Marín posa fil a l’agulla per fer una novel·la extraordinària que en molts moments fa oblidar que és un encàrrec i que convida el lector a seguir les peripècies de Rull i companyia (ara en parlarem, de la companyia), a més d’aprendre un munt de coses sobre la fruita. Jugada rodona i segurament una de les maneres més originals, positives i arriscades de promocionar un producte i alhora fer cultura.

De fet, en una de les solapes Gerard Pujol, president del consell regulador, explica: “L’edició d’una novel·la de misteri o thriller podria semblar una acció estranya per a un Consell Regulador que es dedica a promoure la Denominació d’Origen Protegida Pera de Lleida, però, de vegades, el camí més directe no és la millor manera de fer conèixer una realitat. Aquesta Collita glaçada és una obra original del David Marín amb l’única particularitat que els seus personatges descobreixen un món tan proper i tan llunyà com és el de les centrals fruiteres, la temporalitat de la fruita i la forta personalitat de les persones que hi dediquen la vida.”

La novel·la de Marín arrenca amb la descoberta del cadàver d’una dona en una piscina d’una cooperativa agrícola. Hi apareix després d’haver estat prop d’un mes en una cambra a baix oxigen i a prop de zero graus, amb la qual cosa el procés de descomposició s’ha alentit, però no aturat del tot. A partir d’aquí el sergent Rull i el seu equip habitual, el caporal Coscubiela (Cosqui per als amics) i l’agent Núria, hauran de treballar per esbrinar qui era la dona i sobretot què hi feia a Corbins, el poble on va néixer Rull. La trama ens permetrà de saber detalls del passat de Rull, observar la facilitat amb què es poden fer córrer rumors sobre treballadors temporers quan hom els vol carregar els neulers i deixar-se seduir pels cants de sirena dels extremistes, i finalment descobrir que el passat sempre deixa empremtes en el present. També continuarem descobrint les llegendes de les Terres de Ponent que ja hem descobert en algun altre capítol de la sèrie –en aquest cas, toca les dones d’aigua– ens perdrem en les reflexions filosòfiques d’en Cosqui, assistirem a un bon grapat de recomanacions literàries perdudes pel mig del text i sobretot xalarem amb les eleccions lingüístiques de Marín, que reivindica el parlar de Balaguer i els encontorns en cada una de les obres de la sèrie, una petita meravella que fa que llegir les aventures de Rull i companyia sigui un plaer i a la vegada un retorn a un territori segur. Aquesta novel·la és la pera!

I si les peres són un dels productes més preuats a la novel·la de Marin, les orquídies són un rar objecte de desig a Les orquídies del mal, de la Núria Bacardit, publicada un any abans, el febrer del 2025. La veterana periodista de TV3 debutava així en la ficció i optava per la novel·la negra per explicar tot de curolles que sovint no pot relatar en el poc marge que deixa una notícia a la televisió. I què és el que volia explicar? Doncs moltes coses d’un petit poble de ponent on fa molt de temps que no plou.

Però de sobte arriba un xàfec de primera magnitud i passa que el riu s’omple d’aigua, i l’aigua arrossega allò que no hauria d’arrossegar, el cadàver d’una noia estrangera que no hauria de ser allà. A partir d’aquí, la vida d’Albada (un poble inventat que actua com a arquetip de molts pobles del rerepaís nostrat) queda trasbalsada i les investigacions demostraran que la vida en un poble no és tan idíl·lica com molts podrien pensar. Entre els temes que tracta com a rerefons Bacardit, n’hi ha un de ben punyent i ben de moda aquests dies: les plaques solars en municipis rurals. Ara que tothom està ben revolucionat amb el Plater, aquesta trama secundària agafa una força insospitada. Però què són aquestes orquídies tan valuoses del llibre? Doncs una petita plantació que creix en un petit indret d’una finca agrícola, a tocar del bosc, que poden ser la clau per a curar una malaltia tan devastadora com l’ELA.

I és que Bacardit, que es confessa devoradora de novel·la negra d’ençà que és petita, ha optat pel vessant més social i periodístic a l’hora de bastir la trama d’aquest llibre, que és una mirada ben interessant cap a la nostra pagesia i el món rural.

Aquestes dues novel·les no són pas uns bolets apareguts del no-res. En aquests darrers temps, una de les grans tendències que hi ha a la novel·la negra mundial és l’anomenat rural noir, o country noir, això és, novel·les negres ambientades en el món rural. I dins d’aquesta categoria, destaquen les anomenades novel·les rednecks (“clatells vermells”), protagonitzades sobretot per pagesos pobres blancs dels EUA, paios i paies que si atropellen un animal ja estan ben contents perquè tenen sopar per a aquella nit. Una massa adorable de gent instal·lada als Apalatxes que no destaquen precisament ni per la seva cultura ni per la seva orientació política (són feus electorals de Donald Trump) però que col·locats al mig d’una novel·la o d’una sèrie són sensacionals. I, si no, que ho demanin als lectors com més va més nombrosos de Bonnie Jo Campbell a casa nostra (malauradament en castellà, perquè la immensa majoria d’aquests títols no ens ha arribat en català).

En la novel·la negra no és gaire habitual que la pagesia ocupi un paper central en les trames, però sí que en podem trobar algunes mostres més –a banda d’aquestes dues “novetats” que us hem presentat– en tota la sèrie que Sílvia Mayans dedica a Elíades Bel –Cap llàgrima sobre la tomba, Cendra i La drecera de Caïm– que constitueixen una de les lectures més interessants que es poden fer sobre la zona del Matarranya i els Ports i que, a més a més, voler ser un gran fresc sobre la transició i els primers anys de la democràcia amb una mirada i un arrelament molt marcat.

I encara podem trobar més obres significatives en què la ruralitat i la pagesia hi tenen un paper destacat. És el cas d’El crepuscle dels afortunats, de Juli Alandes, i sobretot i especialment, Caça major, del mateix autor, dues lectures molt recomanables, com també ho és Els neons de Sodoma, de Xavier Aliaga, en què tot es trastoca quan en un petit poble desapareix l’efígie de Sant Roc just abans de les festes patronals.

En definitiva, el món rural va tenint com més va més representació en les novel·les negres nostrades, però el que és una autèntica revolució és que el consell regulador d’una denominació d’origen opti per la novel·la negra i la literatura com a eina principal per a promocionar la seva fruita. La combinació perfecta per a alimentar cos i ànima.

Món negre

‘Tarda, sessió contínua, 3,45’

Una de les millors notícies que us podem explicar és que, entre els títols que Crims.cat prepara per a la represa a partir del setembre, és la recuperació de Tarda, sessió contínua, 3,45, de Jaume Fuster. És un dels llibres més singulars de l’autor i una de les seves obres majúscules. Comptarà amb un pròleg de la Margarida Aritzeta. El llibre es va publicar originàriament el 1976 i, per tant, el recuperen just cinquanta anys després de la seva primera edició.

Llort en la distància curta

Cada vegada que Lluís Llort publica un llibre passa alguna cosa. És una de les veus més singulars i interessants de la nostra literatura negra, i a la represa torna amb un llibre de relats i alguns microrelats, un gènere que no li hem llegit. Serà a Crims.cat i la cosa promet. En continuarem informant.