Xavier Borrell i Charo González són els comissaris de Cubelles Noir, on s'escollirà la millor novel·la del 2018

Demà la vila de Cubelles viurà un dels seus moments culturals més importants: es farà públic el nom de la millor autora de novel·la negra en català del 2018. El festival Cubelles Noir premia així l’autora de la millor obra de l’any natural anterior a la celebració del certamen. Hi ha cinc finalistes de quatre editorials diferents. El 2018 fou un any de collita excepcional, però aquest final del 2019 i principi del 2020 és també molt prometedor. Aquestes nominacions i les previsions ens serveixen per a fer un repàs de l’estat de la novel·la negra escrita per dones en la nostra llengua.

Les finalistes

Enguany cinc obres es disputen el regnat. Són Anna Grimm, Memòria mortal, de Montse Sanjuan, que ja ha estat finalista en anys anteriors, amb les novel·les protagonitzades per la seva mossa d’esquadra, i ara presenta la tercera aventura publicada per Pagès Editors dins la col·lecció ‘Lo Marraco Negre’; Paradís d’ombres, de Núria Gras, publicada també per Pagès a la mateixa col·lecció i ambientada en una Andorra molt allunyada de la imatge idíl·lica que sovint en tenim; Caliu sota les cendres, de Dora Muñoz, publicada per Llibres del Delicte (l’editorial que dirigeix Marc Moreno, ara com ara la que té més dones al catàleg); Aritmètica del crim, de Mireia Vancells, que el 2017 va guanyar el premi de narrativa marítima Vila de Cambrils i que el 2018 va publicar Cossetània, en què la trama policíaca es mescla amb revelacions sorprenents sobre el motí de la Bounty; i finalment La bossa de seda, d’Esther Vila, publicada per l’editorial Gregal.

Les propostes són d’allò més variades: una novel·la de procediment clàssic en el cas de Sanjuan; el thriller andorrà; el joc sobre la construcció de les identitats i la mal anomenada transició en l’obra de Muñoz; les referències marineres que fa servir Vancells; i el joc amb la història, en el cas de Vila. Cinc propostes que mostren que el gènere és molt viu, no pas limitat a aquestes cinc novel·les.

El fet és que ja podem començar a parlar d’una certa consolidació de la novel·la negra en català i, per tant, també de l’escrita per dones, que aquests darrers cinc anys ha tingut una eclosió molt notable. De fet, han quedat fora de la llista de finalistes obres tan interessants com Ulls maragda, de Marta Alòs, que sortia en més d’una travessa; i Rapsòdia per a un mort, de Margarida Aritzeta, sens dubte un dels títols principals publicats el 2018.

D’on veníem i cap on anem

Si mirem el panorama de novel·la negra escrita en català aquests darrers anys veurem que la situació era bastant complicada per a les dones. Si bé als anys vuitanta i noranta havíem tingut una bona representació d’escriptores de gènere, sobretot a la col·lecció ‘La Negra’ de la Magrana –amb Assumpta Margenat, Margarida Aritzeta, la imprescindible Maria Antònia Oliver i també Isabel-Clara Simó, que feia la guerra pel seu compte al País Valencià–, una vegada tombat el mil·lenni hi ha pocs noms que sobresurtin: Teresa Solana va ser l’escriptora de més èxit i continuava la seva tasca la degana del gènere, Teresa Juvé. Poca cosa més. Uns quants anys més tard, la menorquina Esperança Camps negrejava una mica, però encara no s’havia endinsat en el gènere, i Carme Riera feia alguna provatura. L’esclat encara havia d’arribar.

El nou interès per la novel·la negra en català comença amb el canvi de dècada. El 2010 hi ha un ressorgiment que es tradueix de bell antuvi en l’antologia Crims.cat, on ja apareixen algunes dones que havien fet novel·les esparses els anys abans. Més tard, surt la col·lecció homònima, en què curiosament van trigar molt a publicar-hi dones amb obres escrites originàriament en català (altra cosa són les traduccions). I sorgeixen nous festivals i fins i tot editorials, com Llibres del Delicte, especialitzada també en la publicació de novel·la negra, una editorial que a partir de l’antologia Elles també maten (2013), coordinada per Anna Maria Villalonga, ha donat molta importància als texts escrits per dones. Evidentment, això ha afavorit que editorials grans i petites s’hagin interessat pel gènere d’una manera o altra, atès el relatiu èxit comercial assolit.

Quant a la novel·la negra escrita per dones, s’hi observen un seguit de trets en comú. En primer lloc, la recuperació de la diversitat territorial: arreu dels Països Catalans hi ha dones que escriuen i cal posar molta atenció a tot allò que es fa fora de Barcelona, especialment al País Valencià i a Lleida, com palesen les novel·les d’Esperança Camps i Núria Cadenes. Segonament, cal destacar una gran varietat de maneres de fer i de propostes temàtiques: novel·la psicològica, policíaca, d’enjòlit, negra pura i dura, narrada del punt de vista del criminal… I encara un altre fet important és la convivència de diverses generacions d’escriptores en un sol espai literari, un marc que va de sèniors com Margarida Aritzeta i Isabel-Clara Simó fins a debutants en el gènere com ara Anna Carreras.

Tot això ens fa parlar d’un futur molt prometedor per al noir femení. D’entrada, veiem que el 2019 Llibres del Delicte ens ha aportat de moment El despertar del navegant, de Maribel Torres, i L’ull de l’escarabat, d’Anna Carreras, dues novel·les negres gens convencionals i que fins i tot juguen amb les fronteres del gènere. A final d’any o principi del vinent també ha d’arribar una novel·la de Margarida Aritzeta. Si això es confirma, el jurat de Cubelles tindrà un panorama ben complicat l’any que ve, perquè a la tardor també es publicarà Octubre, de Teresa Solana, i La sarbatana, d’Isabel-Clara Simó, dins la col·lecció ‘Crims.cat’ d’Alrevés, que així trenca una mica el seu dèficit històric d’autores femenines.

I cal prestar atenció a dos fets molt importants i imminents. El primer el devem a Andreu Martín, que a la seva biblioteca de l’editorial Efadós ha decidit de recuperar en un sol volum les novel·les Escapa’t d’Andorra i Manolo d’Assumpta Margenat, sens dubte una de les notícies literàries més importants en el món negre. L’altra és que el 2020 –segurament abans de Sant Jordi– Pagès Editors publicarà la tercera novel·la negra de Sílvia Mayans, que tancarà així la trilogia dedicada a la transició a les terres de l’Ebre. També és previst un nou llibre de Marta Alòs.

Tot plegat confirma que la novel·la negra escrita per dones torna mostrar un bon estat de forma, amb autores sènior que tornen al gènere, la consolidació d’algunes trajectòries i saba nova que empeny amb força a tot el país. Dissabte sabrem qui s’enduu la corona del 2018.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb