Sánchez

TEMA DEL DIA
Autonòmiques.
Pedro Sánchez sempre té una excusa per a no convocar la taula de diàleg amb el govern català. Un cop passada la crisi sanitària del coronavirus, continua confinada, si més no fins després de les eleccions basques i gallegues del 12 de juliol. El PSOE no vol que la fotografia amb el govern català perjudiqui les migrades expectatives del partit en ambdues eleccions. Una vegada més, la por de ser acusat de servil amb l’independentisme català fa ajornar la data de reunió de la taula fins, anant bé, la segona quinzena de juliol. Ni al País Basc ni a Galícia el PSOE no té cap possibilitat de guanyar les eleccions, però no vol cap interferència que el pugui perjudicar. En el cas de Galícia, vol evitar que el BNG li passi davant i l’esquerra independentista sigui la primera força de l’oposició després de la victòria quasi inevitable del candidat del PP, Alberto Núñez Feijóo. I al País Basc vol obtenir prou escons per a condicionar la majoria relativa del PNB, que també tornarà a guanyar les eleccions sense gaire esforç, segons les enquestes. Tot i la modèstia dels objectius polítics del PSOE el 12 de juliol, ja en té prou per a no reunir abans la taula de diàleg. La sensació és que després de la primera i única reunió del 26 de febrer a la Moncloa, qualsevol excusa és bona per a no convocar-la.

Naturalment, el govern espanyol no reconeix aquest nou ajornament però no vol perdre la bandera del diàleg. La solució, com sempre, és donar-ne la culpa al president de la Generalitat, Quim Torra, acusant-lo de no voler dialogar. La ministra María Jesús Montero, portaveu del govern espanyol, ha assegurat que per part seva no hi ha cap inconvenient i que és Torra que ha de decidir si la vol reunir. A partir d’aquí els dos governs han jugat al tennis de taula, acusant-se mútuament de no voler trobar-se. La consellera de Presidència, Meritxell Budó, ha respost que era el govern espanyol que la dilatava. El fet és que, per motius diferents, ni Sánchez ni Torra no tenen pressa. Sánchez perquè més enllà de les autonòmiques del mes de juliol, no té cap proposta a posar damunt la taula i Torra perquè no creu que el govern espanyol tingui cap intenció de resoldre el conflicte polític amb Catalunya.

L’únic dirigent que realment té pressa a reunir la taula és Pere Aragonès, que avui ha tornat a exigir a Sánchez que la convoqués o que es tragués del cap que ERC li voti el pressupost. El problema és que Sánchez no necessita pas Esquerra per a aprovar els comptes, perquè ja té Ciutadans i, per tant, la pressió dels republicans no fa cap efecte a la Moncloa. Encara més, Ciutadans diu que només donarà suport al pressupost precisament si no es reuneix la mesa de diàleg. Sánchez, doncs, haurà de triar entre satisfer el vet del partit d’Arrimadas o complir els acords amb ERC. Fins ara, ha triat sempre els primers, perquè no li significa cap desgast polític i li ho posen bé de preu. De moment, la Moncloa pensa a fer una reunió de la taula sense l’assistència dels presidents, per rebaixar-ne el contingut institucional i no irritar Ciutadans, una proposta que encara no ha comunicat a la Generalitat. La intenció és que ni Sánchez ni Torra la presideixin, amb la qual cosa tindria menys impacte polític, però està per veure si el govern català acceptarà aquesta condició.

Davant la incomoditat que genera la convocatòria, dins el govern espanyol ja hi ha veus que proposen que la mesa de diàleg no es torni a reunir fins passades les eleccions catalanes, que encara no tenen data. Aquestes veus consideren que no es pot negociar res amb dos partits que estan en competició electoral. El ministre de Comerç, Alberto Garzón, ha verbalitzat aquestes reflexions públicament, que oficialment no són compartides per Sánchez però que no s’hauria de descartar que esdevinguessin posició oficial, vist que fins ara qualsevol excusa ha servit per a evitar el diàleg amb el govern català. Però sobretot no s’ha de descartar perquè la ministra Montero ho ha negat. La mateixa ministra que va dir en un acte electoral a Galícia aquest cap de setmana que durant l’estat d’alarma no s’havien segrestat competències autonòmiques.

MÉS QÜESTIONS
La patronal de les residències recorre contra la llei que permet a Oltra d’intervenir-les.
La Conselleria d’Igualtat, que encapçala la vice-presidenta Mónica Oltra, va aprovar una resolució de mesures extraordinàries de gestió dels serveis socials i sociosanitaris el dia 3 d’abril, en què obria les portes a intervenir les residències públiques i privades per salvaguardar els més vulnerables. Aquesta decisió no ha convençut l’Associació de Persones Dependents valenciana (Aerte), la patronal de les residències, que refusen que el departament pugui tenir control total sobre les residències privades. Durant la pandèmia, la Conselleria de Sanitat ha passat a controlar desenes de residències, que han rebut professionals per a combatre la incidència de la covid-19, però la patronal de les residències privades vol evitar que aquesta possibilitat també sigui en mans d’Igualtat. El Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV) va publicar la resolució que permet a l’administració de prendre el control de centres, establiments, serveis i programes d’atenció social o sociosanitària, amb l’autorització judicial prèvia. També permet de disposar de tot el personal d’aquests serveis. Aerte considera que aquesta potestat no hauria de regular-se en l’àmbit de l’activitat de serveis socials sinó en el sanitari.

Sánchez allarga els ERTO de les Canàries però el nega a les Illes Balears. Les Illes Canàries podran allargar els expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO) més enllà del 30 de setembre. En canvi, les Illes Balears no ho podran fer, cosa que implica una clara discriminació del govern espanyol. Avui s’ha sabut que divendres el govern de les Illes Canàries va aconseguir, al darrer moment i fruit d’una negociació bilateral amb el govern espanyol, el reconeixement de les seves ‘particularitats’ com a regió ultraperifèrica de la UE i amb això la possibilitat que les seves empreses puguin continuar aplicant els ERTO més enllà del 30 de setembre, que és la data màxima que s’havia fixat divendres passat en un consell de ministres espanyol. Aquest greuge comparatiu és un altre acte de menyspreu a les Balears, que, a diferència de les Canàries, no ha aconseguit que el govern de Sánchez adopti cap mesura específica per a mirar de suavitzar la sortida de la crisi causada per la pandèmia del coronavirus, tot i que la presidenta, Francina Armengol, pertany al mateix partit que governa a Madrid.

Primera reunió de l’Observatori de la Igualtat presidida per Espot. L’Observatori de la Igualtat ha fet la primera reunió per reforçar el coneixement de la situació de les dones i dels integrants dels col·lectius més vulnerables. La reunió ha estat presidida pel cap de govern, Xavier Espot, el ministre d’Afers Socials, Víctor Filloy, i el secretari d’Estat d’Igualtat i Participació ciutadana, Marc Pons. La comissió s’encarrega d’aplegar i analitzar totes les dades sobre la igualtat i no-discriminació i respon a la necessitat de disposar d’un sistema nacional de producció de dades i indicadors estatístics per poder fer estudis precisos. Així mateix, les àrees d’intervenció de l’observatori que es proposen, inicialment, són participació política i social; educació, cultura i coneixement; treball, ocupació i empresa; polítiques socials; medi, urbanisme, habitatge i mobilitat; salut; i justícia i seguretat. Els grups feministes andorrans no participen en l’observatori perquè el consideren una coartada del govern per a fer veure que defensa els drets de les dones però no aborda qüestions de fons com ara l’avortament.

LA XIFRA
206.709 valencians  han sortit de l’expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) en què van ser durant l’etapa més dura del confinament i han tornat a la feina al juny, segons dades de la Seguretat Social. Així i tot, el juny acaba amb quasi 420.000 treballadors valencians encara afectats per un ERTO.

TAL DIA COM AVUI
El 30 de gener de 1997 la Gran Bretanya retorna la sobirania d’Hong Kong a la Xina. La ciutat havia de mantenir un estatus especial dins el país, però el règim xinès l’ha acabat anul·lant tot i les fortes protestes ciutadanes.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.