La necessitat de desconfinar els llibres per Sant Jordi. Com s’ha de fer i com comprar llibres?

  • El sector demana que el públic compri llibres abans del mes de maig per assegurar el manteniment de la indústria

VilaWeb
Sebastià Bennasar
22.04.2020 - 09:00
Actualització: 22.04.2020 - 17:32

De totes les festes que s’han suspès a causa de la pandèmia, potser la de Sant Jordi és la que més dol col·lectivament. Per això, malgrat que no es pugui celebrar com sempre s’ha fet, surten idees arreu perquè la festa es mantingui viva el 23 d’abril i no únicament de manera simbòlica. Les iniciatives són sobretot virtuals, però també n’hi ha de més agosarades. Pere exemple, el Gremi de Llibreters ha demanat que la gent surti als balcons i finestres a les 12 del migdia i a les 6 de la tarda a fer una lectura col·lectiva. També s’organitzen campanyes de promoció, com la de Llegir en Català, que proposa finestres obertes per presentar les seves novetats i la d’un seguit de llibreries que faran programació digital tot el dia.

Però Sant Jordi sobretot és el dia de comprar llibres. Entre el març i l’abril, un any normal, les vendes a tot el país superaven els 2,5 milions d’exemplars i el dia de Sant Jordi es podia arribar a superar el 10% de la facturació anual de moltes llibreries. També les editorials amb parada pròpia podien obtenir una bona picossada dels diners obtinguts de vendes directes a fires, festivals i més activitats culturals.

En aquesta línia una quarantena d’editorials independents ha fet córrer un manifest per demanar que es desconfinin els llibres de l’única manera possible: comprant-los ara i triant la millor manera de tenir-los a casa: o bé fent-los dur per un missatger o bé anant-los a recollir quan ja es pugui sortir. Però tots han insistit en la necessitat de fer la despesa en el moment que era prevista perquè la maquinària pugui continuar.

Llibreries obertes

El tancament de les llibreries, en molts casos, a partir del 13 de març i la impossibilitat d’obrir-les fins a una nova ordre ha ensorrat aquest mercat en el punt culminant de l’any. Però el sector no s’ha rendit i han sorgit tot d’iniciatives que pretenen pal·liar d’alguna manera el descens de vendes i salvar una indústria molt afectada per l’estacionalitat i que ara perd la principal campanya anual. Com sol passar, en vista de l’allau d’iniciatives i de propostes, s’ha creat una controvèrsia. Cadascú defensa el seu model i cadascú pensa la millor manera d’intervenir en el sector, però hi ha hagut una manca de coordinació evident.

El primer de reaccionar va ser el grup Som, que va impulsar la campanya ‘Llibreries obertes‘. En una setmana va crear una plataforma que serveix per a comprar llibres de casa estant i triar una llibreria on es vulgui recollir quan s’acabi el confinament. S’hi poden comprar sobretot llibres escrits en català (el catàleg supera els set mil títols) i hi ha més de quatre-centes llibreries adherides on es poden recollir. Al començament van fallar alguns aspectes: faltaven molts títols, el cercador no deixava fer cerques per autors i sobretot faltaven moltes llibreries, però en molt pocs dies s’ha anat resolent tot. Ara hi ha una gran quantitat de llibreries que defensen el projecte i que el promocionen a les xarxes socials, especialment les que no tenen un bon canal de venda directa en línia.

Quan el comprador ha triat el llibre i on el vol recollir, la llibreria rep el 50% del valor del llibre i l’altre 50% quan lliuri el llibre al lector. Això els permet de tenir una mica de coixí per fer front a pagaments estructurals del negoci. Els responsables de la plataforma expliquen que durant el mes de març del 2019 es van vendre 800.412 llibres. ‘Volem aconseguir les vendes d’un dia, 30.785 llibres, per salvar les nostres llibreries i el llibre en català’, afegeixen. A primera hora del dijous 16 d’abril havien venut poc més de 9.400 llibres i l’operadora de telefonia Parlem s’hi havia afegit oferint un descompte d’un euro per cada llibre comprat.

Adopta una llibreria

Una altra possibilitat de comprar llibres és anant directament a les editorials. Una de les iniciatives més interessants que han gestat els editors és la campanya ‘Adopta una llibreria’, promoguda per l’editorial Comanegra. Dimarts ja s’hi havien afegit set editorials més: Adesiara, Fragmenta, Fonoll, Sidillà, Apostroph, Obscura i Trípode.

Funciona d’una manera molt simple: el client compra el llibre i dóna el 30% de l’import a la llibreria que tria. Les editorials en vehiculen la venda mitjançant les seves pàgines web i permeten als compradors de triar si volen rebre els llibres al cap de tres o quatre dies feiners o quan s’acabi el confinament. Joan Sala, editor de Comanegra, va explicar que la iniciativa havia tingut molt bon acolliment, vendes superiors a les que pensaven i moltes adhesions. En el cas de la seva editorial, fins i tot es pot demanar el llibre signat pels autors (això sí, en aquest cas el llibre s’haurà de recollir després del confinament).

La iniciativa s’inspira i manlleva el nom del projecte ‘Adotta una Libreria’, impulsat per editors i llibreters italians arran del confinament en aquell país. A Itàlia, diverses editorials vinculen les vendes en línia durant la quarantena a unes llibreries concretes triades per cadascuna, que reben el percentatge que rebrien en cas de poder fer la venda directament. Però, a diferència de la iniciativa italiana, Comanegra deixa la decisió en mans del client, que tria la llibreria dels Països Catalans que vol ‘adoptar’.

Una altra opció és la plataforma Libelista, amb cent vint llibreries independents de l’estat espanyol, la major part dels Països Catalans (tot i que no n’hi ha cap de les Illes). Libelista permet una doble opció de compra: comprar a la web i triar a quina llibreria ho vols anar a recollir o comprar a casa. En tots dos casos la web es queda un percentatge, en el primer cas del 10%. Libelista va començar a funcionar el 2015 i ha volgut ser una alternativa possible a Amazon. Hi pot entrar qualsevol llibreria que accepti les condicions i que a més a més sigui independent i no pertanyi a cap gran cadena. En aquesta crisi sanitària, ja han venut el doble de llibres dels que solien vendre.

Sempre és 23 i #Santjordietstu

Catorze llibreries cooperatives de l’àrea metropolitana de Barcelona també han impulsat la campanya ‘Sempre és 23’ per fer visible el sector del llibre més enllà del dia de Sant Jordi. En un manifest, reclamen de vitalitzar les llibreries tot l’any. Consideren que Sant Jordi evidencia un model cultural concentrat i centralitzat en un sol dia, que fa molt vulnerable el darrer esglaó de la cadena del llibre, les llibreries. En cap cas no volem eliminar la diada, sinó fer-se més presents la resta de l’any. La iniciativa inclou activitats que es faran durant l’any amb l’objectiu de promoure la itinerància de públic entre les cooperatives i difondre un model de llibreries compromeses amb l’entorn. A més de fer èmfasi en la necessitat d’envigorir les llibreries tot l’any, demanen de tenir cura de l’ecosistema del llibre i per aquest motiu cooperen entre si, sense competir. Volen desenvolupar un ecosistema cultural sostenible i arrelat al territori. Entre les llibreries signants hi ha Nou Rals, Llibreria Sendak, Espai Contrabandos, la Carbonera, la Ciutat Invisible, Rocaguinarda, la Inexplicable, Pati Blau Llibres, la Capell, Pebre Negre, la Impossible, la Tribu Llibreria, Synusia i la Raposa.

Però també s’han manifestat opinions contràries a totes aquestes iniciatives. Entre les veus més crítiques, hi ha la de Xavier Vidal, de la llibreria No Llegiu, i la d’Isabel Sucunza, de la llibreria la Calders. Ambdós han reclamat que es respecti el confinament, que no se serveixin llibres a les cases perquè es posen en risc els repartidors i sobretot que no s’aprofitin dels llibreters. També expliquen que són ells qui decideixen quins llibres volen tenir i quins no als seus establiments i que les polítiques d’incentius dels grans grups per a les compres una vegada es torni a la normalitat poden alterar aquests criteris i la seva independència. Tots dos són signants, juntament amb més llibreries, del manifest ‘#Santjordietstu’, en què assenyalen que per responsabilitat amb la comunitat i per aturar la línia de contagis ‘no exposaran ningú i no afavoriran l’enviament de llibres’. Indiquen que no volen ser responsables de milions de desplaçaments durant la setmana del 23 d’abril i lamenten que empreses de distribució, ‘algunes de les quals no paguen els impostos que toquen amb el consegüent perjudici a les arques públiques, distribuïdores de llibres i altres tipus de societats es dediquin a fer promoció de venda i enviament de llibres en el moment en què ens trobem, en alguns casos contractant personal no especialitzat a preus irrisoris i incorrent en competència deslleial aprofitant la situació d’emergència sanitària’.

L’editor i periodista Bernat Ruiz Domènech també ha estat crític amb el projecte ‘Llibreries obertes’ al seu bloc, on ha anat fent una anàlisi molt punyent amb la situació del mercat del llibre i la crisi derivada de la situació sanitària. Ruiz diu que la plataforma incompleix el preu fix del llibre (el descompte que ofereix Parlem és superior al 5% màxim autoritzat en el cas de tots els llibres que costen menys de vint euros) i també la llei de protecció de dades, perquè les ofereix a un tercer, en aquest cas la companyia Parlem.

Sigui com sigui, totes aquestes vendes que es puguin fer abans del primer de maig seran molt benvingudes en un sector que surt molt malparat de la crisi sanitària en l’època de màxima facturació. De fet, per mirar de pal·liar una mica la situació l’Ajuntament de Barcelona va prometre una compra directa d’un milió d’euros en llibres a les llibreries de la ciutat per proveir de fons nous les biblioteques. Així mateix, la Diputació de Girona ha engegat una campanya semblant.

El panorama futur: la crisi del sector, el 23 de juliol i la Setmana del Llibre en català

En l’horitzó hi ha la planificació del dia 23 de juliol com a Sant Jordi alternatiu, proposat per la Cambra del Llibre i pel Gremi de Floristes, una celebració que s’haurà de fer mantenint la distància de seguretat i que ja veurem, fins i tot, si es podrà celebrar. I tot seguit també tindrem la Setmana del Llibre en català el setembre. Alguns editors consultats expliquen que ja fan feina pensant en el 2021 i reestructurant el catàleg i propostes de llançament, que donen l’any per perdut. Tot allò que ingressin servirà per a evitar la catàstrofe absoluta, però molts creuen que serà un any de molt poques vendes i que a més a més hi haurà llibres que no tindran gens de recorregut, especialment aquells que es varen distribuir a començament de març i que amb prou feines han arribat al públic. També s’ha frenat en sec la progressió de llibres que anaven fent gràcies al boca-orella i que havien aparegut al gener i al febrer. Potser podran salvar-se els que són al magatzem i que encara no s’havien distribuït, que seran el primer servei de novetats quan s’obrin les portes.

Quant a la Setmana del Llibre en Català, s’haurà de veure com evoluciona la situació sanitària i si serà possible de mantenir les parades deu dies al carrer, tot i que ara mateix és la gran esperança de tot el sector del llibre, que espera aquesta tornada per poder treure alguns dels llibres ajornats i reprendre una certa normalitat.

La presidenta de l’Associació d’Editors en Llengua Catalana, Montse Ayats, diu: ‘Tal com s’estructura el sector, era impossible de trobar una fórmula única per a vendre aquests llibres. Ens ha costat trobar una alternativa al dia del llibre i no serà possible de viure’l com un Sant Jordi normal. Per tant, és lògic que sorgeixin totes aquestes iniciatives que volen trobar fórmules per a poder facturar. Tothom va provant el que pot.’

Ayats explica que les pèrdues de Sant Jordi (en general de la campanya de març i abril) implicarà la pèrdua d’un terç de la facturació anual i que això tindrà un impacte difícil de recuperar. ‘Pot semblar frívol ara que som en aquest punt de la malaltia i amb el dol i la mort de tanta gent pensar en festes al carrer, però hem de preocupar-nos perquè si no també moriran les empreses. Hem de pensar en el futur i tenir en compte que això és una cadena: si la llibreria no cobra no pot pagar a distribuïdors, editors, autors, s’aturen les arts gràfiques…’

Hi ha dades que apunten que abans del Sant Jordi del 2021 podríem tenir un 25% menys d’editorials i un 20% menys de llibreries obertes. Sobre això, Ayats diu: ‘No sé d’on surten les dades, però és veritat que l’economia de la majoria d’empreses del sector justeja. Veníem d’una situació complicada i a partir d’aquí hi haurà d’haver baixes i aliances, s’haurà de trobar una fórmula per a compartir serveis administratius i econòmics, per exemple. En aquesta crisi perdrem algun projecte però aprendrem a sumar i a fer tant com es pugui perquè l’estructura no sigui tan feble. Sap greu, perquè en català, editorialment i comercialment, ara passàvem un moment creatiu interessant, però hem de consolidar les empreses i sumar per poder créixer sense anar a grans grups i mantenint la diversitat, però amb aliances. Els segells petits haurien de compartir aspectes com la gestió econòmica. Pel que fa a les llibreries, en tenim més en percentatge que no pas països amb uns índexs lectors molt més grans que el nostre i la crisi tindrà efecte sobre això. Hauríem de ser capaços de mantenir l’especificitat i la diversitat.’

Quant a l’augment de la lectura de llibres electrònics, Ayats diu: ‘El consum ha crescut molt i alguns dels que ho han provat s’hi quedaran, però serà minoritari entre la gent de més de trenta-cinc anys. Una altra cosa són els nadius digitals que ja llegeixen, quan ho fan, d’una altra manera.’

La dramàtica situació a les Illes

Gracià Sànchez explicant un llibre al president Torra durant la Setmana del Llibre en Català.

A les Illes Balears la situació és dramàtica. Gracià Sànchez, de l’Associació d’Editors de les Illes Balears, on ara hi ha set editorials, explica: ‘El govern ens va demanar que féssim un estudi de l’impacte econòmic que tindria el coronavirus. Basant-nos en les dades de facturació de l’any passat entre el 15 de març i el juny, hem calculat que pot haver-hi un descens de la facturació entorn del mig milió d’euros, que és una xifra molt considerable si tenim en compte que som un sector petit.’

Quant a les solucions d’emergència, sembla que no hi ha hagut gens d’encert. L’Ajuntament de Palma no ha anunciat cap actuació immediata com la de l’Ajuntament de Barcelona. Una de les reivindicacions de tots els agents del sector del llibre és que cada govern municipal imiti l’exemple barceloní i destini 0,61 euros per habitant a la compra directa de llibres per a les biblioteques municipals i escolars. Això faria que Palma, per exemple, invertís 264.000 euros en compres directes a les llibreries o que un municipi com Vilassar de Mar en gastés 12.600. En total a Catalunya es calcula que s’hauria de fer una compra directa dels municipis de més de quatre milions i mig d’euros.

Tampoc no hi haurà, ara com ara, cap compra directa del Consell de Mallorca, perquè tots els tràmits administratius s’han suspès i perquè la compra de llibres per a biblioteques es regeix per un concurs públic ja adjudicat i sembla que no hi haurà cap partida d’emergència. Sànchez diu: ‘Hem fet moltes propostes, però a totes ens han posat traves.’ Per una altra banda, divuit llibreries de les Illes Balears s’han afegit a ‘Llibreries Obertes’ per mirar d’obtenir alguna mena d’ingrés. Algunes també fan vendes directes.

La posició dels autors

La presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana, Bel Olid, diu que l’entitat proposa que es comprin ara els llibres i es recullin a les llibreries després del confinament ‘per evitar d’anar enviant missatgers amunt i avall’. En el col·lectiu d’escriptors, la crisi sanitària es notarà tant de manera immediata com en el futur. ‘El problema principal no és solament la feina que perds amb la impossibilitat de fer xerrades, conferències i més actes públics, sinó sobretot que totes les vendes que no farem aquest any faran que les liquidacions que rebrem el 2021 seran molt inferiors de les habituals. I és normal, perquè si la gent va justa de diners lògicament deixarà de comprar llibres.’ De moment encara no han trobat problemes per a cobrar la liquidació dels drets de l’any passat. I afegeix: ‘I no n’hi hauria d’haver, perquè les editorials ja han cobrat aquests diners per endavant. Ara ens han dit quines són les quantitats, es van fent les factures i paguen a seixanta o noranta dies; per tant, esperem que no hi hagi problemes.’ Però l’entitat sí que ha observat que ja hi ha hagut endarreriments en la contractació de llibres o directament cancel·lacions.

Olid diu: ‘Els avançaments no poden baixar més perquè els darrers vint anys han tingut un retrocés espectacular. També hem constatat que les tirades són cada vegada més curtes. Avui dia fer dos mil exemplars en català és fer-ne molts i per tant som en una situació tan precària que no veig com es pot precaritzar més. Els traductors també es trobaran amb moltes cancel·lacions.’

Per una altra banda, dins l’Associació Escrivim en el primer moment hi va haver una oposició bastant forta al projecte de Llibreries Obertes, perquè hi havia molt pocs títols de literatura infantil i juvenil i també de literatura de quilòmetre zero.

Augmentarà la lectura en dispositius digital?

Un dels canvis importants que ha dut la crisi sanitària del coronavirus en els hàbits lectors és un augment molt notable de la lectura en dispositius digitals. Si el mercat del llibre digital semblava estancat, en un mes i prou ha multiplicat el consum per 2,5 a l’estat espanyol i ha marcat una tendència que potser serà permanent. Amb tot, encara hi ha molts menys usuaris que no pas en paper. La tendència a l’alça potser no salvarà les llibreries, però que sí que pot contribuir a posar pegats en els comptes de les editorials.

I aquí també hi ha hagut polèmiques, sobretot perquè la primera setmana de confinament els grans grups van publicar llibres digitals gratuïtament o van penjar els PDF per llegir-los a la web. Fou idea d’alguna editorial independent, com ara Roca Editoral, però els grans grups no varen perdre pistonada. L’operació va ser molt criticada per alguns editors independents, perquè al darrere s’amaga una pràctica perversa: fent que siguin d’accés lliure deu o quinze títols ja ben amortitzats del catàleg es crea una sensació de solidaritat, però en el fons es tenen captius lectors no habituals que aprofiten la gratuïtat. Mentre llegeixen tal o tal llibre, no en compren cap més. I com que els grans grups tenen prou coixí financer per a aguantar i els petits no, els escanyen una de les fonts d’ingressos i ajuden a eliminar competència, sobretot en un sector, el del llibre digital, en què els grups grans havien entrat molt tímidament.

Els llibres, un bé essencial o no ? Què han fet Portugal, Itàlia, Alemanya?

Un altre dels debats interessants d’aquests darrers dies és si els llibres són béns de consum essencial o no. Mentre es manifestaven opinions de tota mena, a les grans superfícies han continuat venent els llibres que tenien en estoc (el tancament també ha afectat les distribuïdores, que ni recuperen títols ni serveixen novetats), com també  Amazon, la gran bèstia negra del sector, que no ha tingut cap impediment per a anar repartint a domicili tot allò que ha volgut, llibres inclosos, sempre que en tingués als magatzems. Per això mateix hi ha qui defensa que és ben lícit de vendre llibres en línia i enviar-los al domicili si la competència també ho fa. Cal recordar, tot amb tot, que un jutjat francès ha obligat Amazon a servir només productes de primera necessitat a França.

Una ràpida mirada al nostre entorn basta per a veure que en aquest campi qui pugui hi ha molt bona voluntat i molta intenció pal·liativa, però poca vocació estructural. A Itàlia, amb una crisi també brutal, les llibreries han començat a obrir tímidament aquesta setmana, enmig d’una gran controvèrsia. Algunes regions no ho han autoritzat i algunes sí. A Alemanya els llibres s’han considerat un bé essencial i les llibreries no han tancat en cap moment, com tampoc en alguns altres països. De fet, considerar si és bé essencial o no enfronta alguns llibreters que creuen que no ho és, mentre que a casa nostra una part important del sector pensa que s’havia d’haver declarat com a bé essencial i permetre l’accés a les llibreries de la mateixa manera que a una fleca o a una farmàcia.

Potser el model més interessant és el de Portugal, on l’estat ha encarregat a l’empresa que va gestionar la convidada d’honor a la fira de Guadalajara del 2018 (Portugal en va ser el país convidat) que faci una gran web amb continguts exclusius destinada a la promoció i difusió de la literatura portuguesa. L’administració també ha demanat als ciutadans que s’ho puguin permetre que comprin llibres escrits per autors portuguesos per protegir la literatura nacional en aquests moments tan complexos. És a dir, la intervenció ha estat des de dalt, cosa que aquí també s’ha reclamat alguna vegada.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any