24.02.2017 - 08:00
|
Actualització: 24.02.2017 - 08:38
La NASA ha anunciat una descoberta d’una gran transcendència: es confirma que l’estel nan vermell conegut per Trappist-1, a trenta-nou anys llum de nosaltres (una distància relativament curta astronòmicament parlant), té set planetes que l’orbiten. Tots set tenen dimensions semblants a les de la Terra. N’hi ha sis que es troben en l’anomenada ‘zona habitable’, és a dir, a una distància respecte del seu sol que permet que hi hagi vida, perquè l’aigua, si n’hi hagués, podria mantenir-s’hi en estat líquid.
Ho han explicat els experts de l’agència espacial en una conferència de premsa que havia aixecat una gran expectació, no únicament entre la comunitat científica, i que havia donat peu a tot d’especulacions.
L’any L’any passat un equip internacional d’investigadors va trobar tres planetes orbitant aquest estel. I ara, en aquest estudi que ha publicat la revista Nature, aquest mateix equip confirma l’existència d’aquests tres planetes i n’anuncia quatre més. Tots són d’unes dimensions semblants a la Terra, i es troben molt més a prop del seu sol que nosaltres del nostre. Però el fet que la Trappist-1 sigui una estrella amb només un 8% de la massa del nostre sol, fa que aquests planetes rocosos puguin tenir aigua líquida.
[L’astrofísic de la Universitat de València Enric Marco explica en el seu bloc de +VilaWeb ‘Pols d’estels’ com poden ser aquests planetes: mons amb nits i dies perpetus...]
Aquest vídeo explica els detalls de la troballa:
I aquest altre és una recreació simple però molt visual per a entendre com poden ser aquests planetes realment:
Un altre vídeo que recrea la visió del sistema planetari:
Les observacions fetes amb el telescopi espacial Spitzer de la NASA, i més observacions des de diversos punts del planeta, com el Marroc, Xile, Sud-àfrica, els EUA i les Canàries, han permès de confirmar l’existència de sis d’aquests planetes, mentre que el setè queda encara per confirmar. Michal Gillon, investigador de la Universitat de Lieja, ha dit a la conferència de premsa: ‘És un sistema planetari al·lucinant, no només perquè n’hi hagi tants, sinó perquè la seva mida és sorprenentment semblant a la de la Terra’.
L’astrofísic manresà Ignasi Ribas, especialitzat en la investigació d’exoplanetes, explica a VilaWeb: ‘Aquests planetes són d’òrbites curtes, d’un dia i mig aproximadament, que és el que correspon a sistemes que giravolten estrelles molt petites, com aquesta. L’estel Trappist-1 pràcticament no és un estel; es troba al límit perquè s’hi pugui considerar. Pràcticament tots aquests planetes descoberts transiten l’estrella, és a dir, que quan fan una òrbita hi passen per davant i fan un petit eclipsi que es pot mesurar. Així és com s’han descobert. I tres d’aquests planetes se situen dins allò que anomenem “zona habitable” del sistema, és a dir, que la radiació que reben de la seva estrella els escalfa prou perquè la temperatura estigui entre zero i cent graus centígrads i, per tant, sigui possible que a la superfície hi hagi aigua líquida. Entren a formar part dels exoplanetes habitables.’
Les curioses òrbites ressonants
Ignasi Ribas fa aquest apunt interessant sobre la descoberta, que ha passat més per alt: ‘En el terreny científic, el descobriment ens diu moltes coses sobre els planetes: com es formen, per què n’hi ha set, per què són aquí, per què d’aquesta manera… Aquest descobriment ens ha de resoldre moltes incògnites. Ara tenim models sobre com es formen els planetes però aquest sistema ens dirà moltes coses: aquests set planetes són en òrbites ressonants. Això vol dir que els quocients entre els períodes orbitals (és a dir, allò que dura el seu any) són múltiples entre si. Per exemple: per cada vuit voltes que fa el planeta més pròxim a l’estrella, el següent més pròxim en fa cinc. Per cada cinc voltes que fa aquest planeta, el següent en fa tres. Per cada tres d’aquest, el següent dues. És molt curiós i molt interessant d’entendre el perquè d’aquest fet. Això ens pot ajudar molt a entendre com es formen els planetes i quina dinàmica segueixen quan s’han format, i per què en aquest cas han quedat capturats en aquestes ressonàncies.’
I afegeix: ‘Trappist-1 és una peça del trencaclosques que ens ajuda a entendre el gran trencaclosques que explica com funciona tota aquesta formació de planetes i, també, el nostre sistema solar. Aquest descobriment no el considerem una revolució però sí un pas més per a entendre una cosa que ens fascina: com es formen els planetes, les estrelles i l’univers.’
Més exoplanetes
D’exoplanetes, se n’han descoberts molts, centenars, la majoria gegants gasosos, com ara Júpiter, però també se n’han detectats molts que són rocosos, no pas gaire diferents de la Terra, Venus o Mart. Una altra cosa és determinar si en aquests planetes hi pot haver vida.
Quant a això, la troballa més sorprenent d’aquests últims temps en exoplanetes fou la confirmació de l’existència d’un planeta semblant a la Terra orbitant l’estrella més acostada al nostre sistema solar, Pròxima Centaure. No es descarta que aquest planeta, batejat amb el nom de Pròxima B, pugui tenir vida. L’equip que va fer aquest descobriment és encapçalat per un astrofísic català, Guillem Anglada-Escudé, que en aquesta entrevista recent a VilaWeb parlava de la seva tasca investigadora en exoplanetes i de les possibilitats que hi hagi vida.
Més informació:
Ignasi Ribas: ‘La vida extraterrestre podria ser relativament fàcil de trobar’ (4-9-2016)
