La mort d’un professor negre de Cambridge, assetjat per l’extrema dreta amb acusacions de plagi, trasbalsa Anglaterra

The Washington Post · Steve Hendrix

CAMBRIDGE, Anglaterra – Els patis medievals i els portals d’entrada al Jesus College, on Jason Arday es va convertir en el professor negre més jove de la història de la Universitat de Cambridge, eren buits dissabte, amb la majoria d’estudiants i professors de vacances d’estiu.

Però l’impacte de la mort d’Arday, de quaranta-un any, poc més d’una setmana després d’haver dimitit enmig d’unes acusacions de plagi que van aixecar una polèmica cultural sobre la diversitat a l’acadèmia, ressonen dins la institució i més enllà.

“Avui ens aturarem per recordar-lo i per plorar-ne la pèrdua, que sent tota la comunitat”, va dir la vice-rectora de Cambridge, Deborah Prentice, abans d’afegir que donar suport a la comunitat educativa en aquest moment era la prioritat principal per a ella i la resta de l’equip directiu.

Però els qui han seguit la trajectòria d’Arday –de ser un prodigi que va trencar sostres de vidre a esdevenir el parallamps de les guerres culturals més ferotges– expliquen que la seva mort alimentarà una batalla intensa, a Cambridge i a l’educació superior en general, que incidirà sobre la contractació segons la diversitat i els estàndards d’integritat acadèmica i qüestionarà si l’escrutini per mitjà d’internet no s’ha convertit en una arma massa perillosa.

“Tot plegat té el caràcter d’una tragèdia grega o d’un accident de cotxe a càmera lenta,” explica Martyn Hammersley, de l’Open University, un investigador que havia formulat inquietuds primerenques sobre el suposat plagi, però que després es va apartar de la polèmica perquè va veure que es descontrolava, amb gent criticant Arday per afirmacions que havia fet sobre coses de la seva vida que no tenien res a veure amb la universitat.

Hammersley va explicar al Washington Post per correu electrònic que, per desgràcia i de manera previsible, el tema el van recollir i amplificar comentaristes i mitjans d’extrema dreta, cosa que va desembocar en una onada mediàtica en contra seva molt desagradable i fora de lloc, en la qual els fets importaven ben poc.

A Arday, el van trobar mort en una casa del barri londinenc de Battersea. La policia no n’ha indicat cap causa, només que tracta el cas com una “mort inesperada, però no sospitosa”.

L’origen del professor era digne de film: fill d’immigrants de Ghana, li van diagnosticar autisme i, segons que explicava ell mateix, no va parlar fins a onze anys i no va llegir fins que en va tenir divuit.

La mort d’Arday ha significat un tomb dramàtic als últims esdeveniments, atès que s’ha produït poc més d’una setmana després que el sociòleg britànic, que es va fer famós arran d’haver estat contractat per Cambridge el 2023, hagués dimitit quan la universitat va anunciar que havia obert una investigació sobre “informació nova” relativa a les seves qualificacions acadèmiques.

La família d’Arday, en un comunicat difós per la seva editorial, va dir que havia sofert una campanya constant d’assetjament d’ençà que es va convertir en professor a Cambridge. I va afegir que la campanya de desinformació havia estat massa dura per a ell, un home bondadós que sempre volia veure la millor cara de tothom.
En el moment de la dimissió, el 6 d’agost, Arday va explicar que les crítiques i les acusacions de plagi –en el mateix moment en què s’esperava la publicació de les seves memòries a Simon & Schuster, Great and unfortunate things– anaven molt més enllà d’un desacord acadèmic. I va afegir que les acusacions incessants, les especulacions i els comentaris públics havien representat un preu molt car tant per a ell com per a la gent a qui s’estimava.

La Universitat de Cambridge, que havia exculpat en la pràctica Arday de les acusacions de plagi anteriors, però en revisava unes altres de més recents, havia obert una investigació independent sobre la contractació i la seva titularitat. Les autoritats de Cambridge han declinat de fer més comentaris arran de la seva mort.

Matthew Goodwin, ex-professor de la Universitat de Kent i crític habitual de les iniciatives de diversitat, equitat i inclusió (DEI) a l’educació superior, ha dit ara que la tragèdia hauria d’empènyer les universitats a revisar les pràctiques de contractació.
Goodwin acusa Cambridge d’haver posat una persona no qualificada en un càrrec de gran visibilitat, exposant-la a un escrutini sense el suport adequat. I creu que alguns alts càrrecs de Cambridge haurien de dimitir.

Afua Hirsch, columnista del Guardian i autora de dos llibres sobre les relacions racials al Regne Unit, sosté la posició contrària i argumenta que la cobertura mediàtica “obsessiva” entorn d’Arday ha estat, de manera deliberada, del tot desproporcionada respecte d’allò que serien unes acusacions de plagi acadèmic.

Hirsch va explicar en una entrevista que aquests mitjans d’extrema dreta estaven molt il·lusionats d’haver trobat un acadèmic a qui podien acusar d’alguna cosa, i per això s’hi van abraonar. Comenta també que la campanya, de fet, sols amplificava un relat que ja abans els ultres havien fet servir contra unes altres persones negres de perfil alt.

Estudiants de Cambridge, que parlen amb la condició d’anonimat per por de represàlies –atesa la naturalesa verinosa del debat–, diuen que la notícia de la mort és desoladora, però que fa sorgir qüestions importants sobre la diversitat als campus i els estàndards acadèmics.

Sonia, una estudiant d’origen sud-asiàtic que passejava prop de Jesus College, on Arday tenia la càtedra, va explicar que era molt fort, que semblava que l’havien forçat a anar-se’n, cosa que ja era prou dolorosa, i això era trist i li causava ràbia. Va afegir que Cambridge no sempre era acollidora amb gent d’antecedents diferents dels anglesos tradicionals.

Una estudiant de doctorat en física de fora del col·legi es mostrava menys segura de qui en tenia la culpa. Va dir que no sabia quines motivacions amagades podia tenir la gent que va formular les preguntes sobre el plagi que havien perseguit Arday, però que, si realment es demostrava que un professor de Cambridge havia plagiat obra, era un tema que calia tractar, encara que això en signifiqués l’acomiadament.

Arday va obtenir el grau i el màster en educació abans de doctorar-se a la Liverpool John Moores University el 2015, i després va fer carrera acadèmica a la Universitat de Roehampton, la Universitat de Durham i la Universitat de Glasgow, on el van nomenar catedràtic de sociologia de l’educació el 2021.

Tenia trenta-set anys quan Cambridge el va elegir per a una càtedra consolidada el 2023. La universitat va presentar la seva joventut i el seu perfil no convencional com una història d’èxit en un país on menys de l’1% del professorat universitari és negre.

Però de seguida van aparèixer dubtes sobre les seves qualificacions –i sobre si Cambridge havia ignorat els estàndards de contractació per a un càrrec tan sènior. Després van arribar les preguntes sobre un possible plagi, incloses desenes de passatges de la seva tesi doctoral que s’assemblaven molt –en alguns casos gairebé paraula per paraula– a una tesi del 2009 d’un altre investigador, sense l’atribució adequada.

Alguns dels acadèmics que van formular aquestes inquietuds van defensar la seva tasca com un exercici normal de vigilància acadèmica. Goodwin, que parla i escriu regularment en contra de les iniciatives de DEI perquè considera que sovint acaben rebaixant els estàndards acadèmics, va sostenir que calia poder defensar coses com la meritocràcia a l’acadèmia i que era evident que Jason no estava qualificat per al càrrec per al qual el van contractar.

Els defensors d’Arday sostenen, en canvi, que els acadèmics negres reben un escrutini molt més dur que no pas la resta i que el que va experimentar ell va ser, de fet, una cacera de bruixes.

El seu amic Kehinde Andrews va explicar a la BBC que el mateix dia que va obtenir el càrrec a Cambridge ja s’havia presentat una sol·licitud d’informació preguntant per les seves credencials. I que, de seguida, es va engegar una campanya de l’extrema dreta contra ell. Segons Andrews, el motiu era clarament racial: hi ha gent que no creu que un home negre hagi d’ocupar un càrrec important a Cambridge.

El batlle de Londres, Sadiq Khan, va fer una reflexió semblant a la BBC: Arday havia estat víctima d’un escarn públic perniciós que probablement ningú més, en la seva posició, hauria hagut d’afrontar.

Finalment, el primer ministre britànic, Andy Burnham, va qualificar la mort d’Arday de tragèdia a molts nivells, però va dir que calia saber més coses abans de treure’n conclusions. I va afegir que no era moment de precipitar-se, sinó de reflexionar sobre com s’havia arribat fins aquí.

• Subscribe to The Washington Post
• Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb