aplaudeix

TEMA DEL DIA
Somriures.
Fa només una setmana, el general en cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, Pedro Garrido, pronunciava aquestes paraules: ‘Ens enfrontem tots a la realitat que els pretesos somriures revolucionaris es converteixen amb més facilitat que no es pugui pensar o desitjar en el rictus que dissimula l’odi i la mesquinesa capaç de generar destrucció, dolor i sofriment, sota la justificació de la defensa d’una causa que la llei no preveu.’ Era un discurs pronunciat a la caserna de Sant Andreu de la Barca amb motiu del sant de la patrona del cos, en el qual va reivindicar la violència contra la gent durant el referèndum de l’1-O. Va prometre que ho tornaria a fer i ha complert la seva paraula.

Garrido és un dels sis membres del Centre de Coordinació (Cecor) que hi ha al Departament d’Interior, on es dirigeix la repressió dels Mossos d’Esquadra, la policia espanyola i la Guàrdia Civil contra les mobilitzacions independentistes. L’hi acompanyen el comissari de la policia espanyola, José Antonio Togores; el director adjunt de la policia espanyola, José Ángel González Jiménez; i el comissari del Mossos d’Esquadra, Eduard Sallent. La seva feina la supervisen el nou director de la policia catalana, Pere Ferrer, i el director del gabinet d’estudis del ministre d’Interior espanyol, el comissari de policia José Antonio Rodríguez González, en contacte permanent amb el ministre Fernando Grande-Marlaska.

L’equilibri de forces en aquest centre de ‘coordinació’ es decanta clarament cap als cossos policíacs espanyols i no és diferent –potser fins i tot és pitjor– al que implicaria l’aplicació de la llei de seguretat espanyola o l’article 155. Els Mossos són intervinguts de facto pel Ministeri d’Interior espanyol i actuen amb els criteris policíacs que dicta el govern espanyol i no la Generalitat. La prova és que la policia espanyola fa feina d’ordre públic que correspon estatutàriament als Mossos. En teoria, s’havien de limitar a vigilar edificis públics de l’estat espanyol. Tot això no lleva responsabilitat al govern de la Generalitat, perquè ha acceptat aquesta ‘coordinació’ que a la pràctica es converteix en una subordinació. Si s’apliqués la llei de seguretat espanyola o el 155 no es notaria cap diferència en l’actuació que acompleixen els Mossos aquesta setmana. És normal que la Moncloa aplaudeixi la repressió dels Mossos perquè els té a les seves ordres.

Grande-Marlaska no té gens de pressa a prendre mesures extraordinàries perquè ja li va bé que la repressió l’apliquin els Mossos d’Esquadra, fent veure que continuen sota les ordres de la Generalitat. És una estratègia per a desprestigiar el cos –a la qual es presten molts comandaments– i alhora no haver d’assumir responsabilitats polítiques per la repressió. Les responsabilitats se les continua carregant la Generalitat, encara que no mani, i concretament el conseller d’Interior, Miquel Buch, que és el que posa la cara perquè la hi trenquin. Si el govern de Sánchez acaba aplicant la llei de seguretat espanyola serà per motius polítics i electorals, però del punt de vista policíac ja s’aplica.

Els Mossos són els mateixos avui que el dia del referèndum. El canvi, és en el comandament. Ara, per exemple, han recuperat la tècnica del ‘carrusel’ per a reprimir manifestants, que consisteix a envestir-los amb les furgonetes, amb el risc d’aixafar-los. Una tècnica prohibida pel Departament d’Interior el mes de maig passat. Arran d’aquesta situació, el govern català s’ha estimat més fer pinya i defensar l’actuació dels Mossos. Aquest matí hi ha hagut gabinet de crisi al Palau de la Generalitat, amb el president, Quim Torra; el vice-president, Pere Aragonès; la consellera de Presidència, Meritxell Budó; la de Justícia, Ester Capella; i el conseller Buch. La reunió ha estat tensa, però no per Buch. De primer, es preveia fer ‘un mut’ perquè els mitjans de comunicació tinguessin imatges, però ERC no ho ha acceptat. Amb tot, cap dels presents no ha demanat la dimissió de Buch, però sí que li han exigit més transparència a l’hora d’explicar les actuacions dels Mossos. Després de la reunió, i d’ajornar dues vegades una conferència de premsa, Buch ha fet una compareixença en què no ha parlat pas de dimitir i ni tan sols ha fet autocrítica sobre algunes actuacions dels Mossos que no es corresponen a una policia democràtica.

MÉS QÜESTIONS
Les bestretes arribaran al govern valencià
fraccionades entre el novembre i el desembre. La ministra d’Hisenda espanyola, María Jesús Montero, ha assegurat que l’import corresponent a l’actualització de les bestretes arribarà a les comunitats autònomes fraccionadament: el 50% el novembre i el desembre. Ho ha dit després de reunir-se amb el president Ximo Puig al Palau de la Generalitat, juntament amb el conseller d’Hisenda, Vicent Soler. Montero ha explicat que les bestretes han d’arribar fraccionades de manera obligatòria els dos mesos vinents, llevat que alguna comunitat autònoma tingui algun problema que obligui a envia-la-hi tota d’una vegada. Per tant, segons que ha dit, al novembre no augmentarà el termini mitjà de pagament als proveïdors. Sense fer autocrítica, la ministra ha dit que havia treballat perquè s’entengués l’esperit de la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes, perquè supeditar els lliuraments a compte a les comunitats al pressupost de l’estat implica una jerarquia vinculant que no és lògica. Pedro Sánchez havia dit que no era possible de fer l’enviament amb un govern en funcions, però va canviar d’opinió quan va convocar les eleccions. D’una altra banda, Montero ha convidat la Generalitat a presentar un nou pressupost en lloc de prorrogar l’actual, perquè és una obligació de tots els governs i és una manera de ‘reprioritzar’. Ha dit també que ja se sap quina és la partida de la liquidació per al 2020 i es pot fer un càlcul dels lliuraments a compte. També s’ha compromès respecte a les qüestions pendents quan es va prorrogar el pressupost de l’estat espanyol, com les aportacions a la Generalitat per al Consorci de la Marina i el transport metropolità. També ha dit que mantindria un percentatge d’inversions de vora el 10% per al País Valencià.

Dos directius de l’adjudicatària de Castor seran jutjats per delicte ambiental. El titular del jutjat número 4 de Vinaròs, Javier Verdeguer, deixa a les portes del judici oral la societat Escal UGS; el president de l’empresa, Recaredo del Potro; i el conseller delegat, José Luis Martínez Dalmau, pel projecte Castor. Després de quatre anys i deu mesos de diligències prèvies d’investigació, el jutge ha incoat el procediment abreujat imputant-los un suposat delicte ambiental. En la interlocutòria, els responsabilitza d’haver augmentat sobtadament el cabal de les injeccions al magatzem de gas submarí el setembre del 2013 malgrat ser conscients del perill sísmic que implicava. El jutge exonera els funcionaris i càrrecs polítics investigats del delicte de prevaricació ambiental. Al marge de la presumpta responsabilitat societària d’Escal UGS, la concessionària del magatzem de gas submarí, Del Potro i Dalmau s’enfronten, si són declarats culpables, a penes màximes de nou anys de presó per aquest tipus delictiu, motiu pel qual s’obre el procediment abreujat. El jutge creu que hi ha prou indicis racionals de criminalitat per a encausar-los, una vegada practicades les declaracions d’investigats i testimonis, aportades les proves pericials i analitzats els atestats del Seprona de la Guàrdia Civil, l’informe del MIT i la resta de documentació que figura en la causa. En cap cas no posa en qüestió la relació entre les injeccions de gas i els terratrèmols, que l’empresa promotora ha provat de desvincular i que experts com el geòleg i professor de la UB Josep Giner i el catedràtic de la Complutense Luis González de Vallejo van corroborar.

Agressió ultra contra Paula Rotger. Aquest migdia, un jove extremista, que s’ha identificat com a fill d’un guàrdia civil, ha abordat Paula Rotger, l’ha insultada i ha provat d’agredir-la, quan era dins el seu cotxe amb una companya de feina. Rotger és la treballadora de l’aeroport de Palma que el mes de juny va denunciar que havia estat víctima de discriminació per raó de llengua. L’agressor ha trencat un vidre de la finestra del vehicle, i la trencadissa ha originat ferides a la companya de Rotger. Alguns testimonis han avisat la policia, que hi ha anat, ha identificat l’agressor i ha acompanyat Rotger a fer la denuncia. D’altra banda, la Comissió d’Afers Institucionals del parlament ha rebutjat, amb els vots en contra de Podem i PSIB (sumats als de PP, Ciutadans i Vox), la proposta no de llei de Més per Menorca que demanava que es publiquessin els enregistraments de l’incident ocorregut a Rotger a l’aeroport de Palma. El diputat Josep Castells ha explicat que, tot i les versions contradictòries de l’incident, hi ha indicis d’abús d’autoritat i d’una discriminació a una ciutadana pel fet d’utilitzar una de les dues llengües oficials: la llengua catalana. Castells ha recordat l’amenaça de sanció a Paula Rotger i la vulnerabilitat dels ciutadans quan usen la llengua pròpia de les Illes.

Preocupació a Andorra per les comunicacions amb Catalunya. Les empreses andorranes de transport de viatgers i de mercaderies treballen aquests dies pensant en una possible suspensió de serveis, incertesa i preocupació. Les protestes i els talls de carreteres a Catalunya obliguen a repensar l’activitat diària en aquests dos sectors. Les companyies de transport de passatgers no poden garantir el servei, ni pel que fa als horaris ni a les rutes. Per això algunes pensen a suspendre’l demà i divendres, tot esperant l’evolució dels esdeveniments. De fet, el servei no era garantit ni tan sols avui, a causa de les marxes per la independència que han començat en cinc punts del Principat i que divendres confluiran a Barcelona. Les associacions del sector diuen que totes les empreses tenen dificultats i cerquen alternatives: de canvis de rutes i de proveïdors a avançaments, endarreriments o cancel·lacions de viatges. És una reorganització necessària per a uns dies en què la comunicació viària entre Andorra i Catalunya es trobarà seriosament compromesa.

LA XIFRA
El 14% de l’import que paga el consumidor per les taronges i mandarines és el que rep el llaurador, segons un estudi de les organitzacions que componen la Unió d’Unions, amb les dades de l’Observatori de la Cadena Alimentària.

TAL DIA COM AVUI
El 16 d’octubre de 1977 moria Miquel Grau, deu dies després d’haver rebut una agressió feixista mentre enganxava cartells a Alacant. Milers de persones anaren al seu enterrament. La policia hi actuà amb violència i segrestà el fèretre, de manera que impedí a familiars i amics d’acomiadar-se’n.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb