Una petita porta, un banc de fusta. Molts negatius de fotografia que ara formen part de la nostra memòria icònica. I al fons la imatge d’unes escales que pugen i que no tenen final. Al peu una pedra gran, molt gran, pesada. No cal res més per imaginar-se l’horror i el patiment dels deportats als camps de treball nazis, com per exemple tots els catalans que passaren per Mathaussen i que Montserrat Roig (1946-1991) va treure de l’oblit a Els catalans als camps nazis, llibre del qual es compleixen quaranta anys de la publicació i que en el seu moment va constituir un dels primers grans treballs de memòria històrica i una de les fites literàries i periodístiques de la seva autora. Així, amb aquesta senzillesa expositiva, aconsegueix el comissari Manuel Guerrero endinsar-nos dins la primera gran exposició dedicada a Montserrat Roig a la ciutat de Barcelona amb motiu de l’aniversari de la publicació del llibre i del 25è aniversari de la mort de la seva autora. Aquest es un dels quatre àmbits de la mostra que es pot veure al Born i que porta per títol: Montserrat Roig. 1977. Memòria i utopia i que romandrà oberta fins al dia 30 d’abril.

L’exposició és gratuïta i Guerrero ha tingut la col·laboració en el comissariat de l’artista Francesc Abad i de la fotògrafa Pilar Aymerich. De fet, un altre dels grans impactes visuals de la mostra es veure tota una successió de fotografies que Aymerich va fer de la Montserrat Roig al llarg de la seva vida i que conformen un altre dels grans encerts a l’hora de mostrar l’escriptora en diferents facetes. Aquestes imatges palesen l’estreta relació entre les dues creadores, que es varen conèixer la tardor de 1961 quan tenien quinze i setze anys a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, que llavors dirigien en Ricard Salvat i la Maria Aurèlia Capmany, una persona que influirà decisivament en la trajectòria de les dues dones, que varen mantenir sempre una complicitat personal i professional.

Els visitants de la mostra gaudiran de fins a 300 documents originals que permeten copsar a la perfecció la figura polièdrica de la Roig i fins i tot intuir on hauria pogut arribar si la mort no se l’hagués emportat tant d’hora.  Entre aquests documents hi ha els vídeos del programa Personatges, que l’escriptora va enregistrar per a televisió espanyola i que encara avui són de màxima vigència per la profunditat de les entrevistes i de les respostes dels entrevistats, un document únic de la nostra història cultural i equiparable a altres programes mítics de televisió.

El comissari Manuel Guerrero va explicar que ‘la mostra juga amb aquestes dues dates cabdals en la vida de l’escriptora, el seu traspàs i la publicació d’un llibre fonamental, però no podem oblidar els altres aspectes que conformen el gruix de l’obra de la Montserrat Roig, que són d’una banda el seu periodisme, tant el televisiu com l’escrit, i de l’altra la trajectòria literària. I tot gira al voltant de l’any 1977, que és un any importantíssim per a l’escriptora, ja que també publicarà la que, unànimement està considerada la seva novel·la més ambiciosa: El temps de les cireres’. Guerrero va explicar que el 1977 era un any clau també per a la història del país, en que després de la mort de Franco es van legalitzar els partits polítics, es va celebrar el primer Gran Onze de setembre, va reaparèixer el moviment llibertari i va retornar el president Tarradellas i es va reinstaurar la Generalitat de Catalunya.

Parem-nos un moment de nou en la brutalitat de la pedrera de Mauthausen tan ben reproduïda i amb tanta senzillesa en la mostra i recordem per un moment els orígens d’aquest llibre-documenta tan important per a la història del país. ‘El 1972 Montserrat Roig va quear impactada amb la lectura d’un petit llibre. Cartes des dels camps de concentració, de Pere Vives, amb pròleg de l’Agustí Bartra. Pere Vives havia mort a Mauthausen d’una injecció de benzina al cor. Més tard, Montserrat Roig va llegir K.L.Reich, la gran novel·la de Joaquim Amat Piniella, testimoni autobiogràfic d’un deportat a Mauthausen. El desembre de 1972, Roig va publicar a Triunfo l’article ‘Españoles en los campos nazis’, un homenatge a Pere Vives on reproduïa una conversa amb Joaquim Amat-Piniella, Ferran  Planes, Joan Pagès i les germanes de Pere Vives, Conxita i Carme, amb fotografies de Pilar Aymerich. L’historiador i polític Josep Benet va llegir l’article i uns mesos després, el 1973, va proposar a Montserrat Roig d’escriure un llibre sobre els catalans als camps nazis’. Aquest va ser el bessó d’un projecte fonamental que, es va desbordar en el temps però que va produir un dels llibres més impactants de la nostra literatura contemporània i que responia a la perfecció a una de les dites de l’autora: ‘La nostra tasca, la dels periodistes, dels escriptors, dels artistes, és aclarir les zones fosques de la memòria col·lectiva dels nostres pobles, restituir-los la part heroica que els republicans exiliats van tenir en la lluita heroica i sagnant dels pobles lliures contra el feixisme’.

En el cas de la Montserrat Roig, com passa amb algunes altres escriptores i escriptors, es corre el risc que l’obra magna acabi per ocultar en part la resta de la seva producció. Per això és molt important aquesta divisió en quatre espais i aquest recordatori de la mostra sobre aquesta novel·la clau en la trajectòria de Roig que és El temps de les cireres, amb la qual va guanyar el premi Sant Jordi de 1976. ‘Com n les seves obres anteriors, Roig fa un retrat intimista de la petita burgesia barcelonina en els darrers anys del franquisme i la primera transició a partir del personatge de Natàlia i la seva relació amb un entorn familiar i en descomposició’.

Com no podia ser d’una altra manera, una exposició ambiciosa com aquesta que en paraules del comissari ‘vol situar la Montserrat Roig en la centralitat del món cultural contemporani i del debat sobre la memòria, en la qual va ser una pionera’ necessita de nombroses activitats al voltant per tal de consolidar alguns dels trets essencials de l’escriptora. La primera se celebrarà dia 31 de gener i du per títol 1977, un any clau i hi participarà Pilar Aymerich, Carme Molinero i Roger Sempere.  La darrera serà el 26 d’abril i es dirà Literatura concentracionària i la recepció d’Els catalans als camps nazis de Montserrat Roig: entre la memòria i el mite i serà una conferència impartida per Marta Marín-Dòmine, directora del centre de la memòria de la universitat canadenca Wilfrid Laurier. Entremig hi haurà espectacles, taules rodones sobre televisió, cultura, literatura i memòria; o un debat sobre la vigència de l’autora avui en dia.

 

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb