Karen Keskulla Uhlenbeck s

La nord-americana Karen Keskulla Uhlenbeck s’ha convertit avui en la primera dona que ha guanyat el premi Abel, considerat el Nobel de les matemàtiques, en la dècada i mitja d’història del guardó.

Uhlenbeck, de setanta-sis anys, ha estat premiada pels seus ‘èxits pioners sobre equacions diferencials parcials geomètriques, la teoria de gauge i els sistemes integrables, a més de l’impacte fonamental del seu treball en qüestions d’anàlisi’, geometria i física matemàtica, segons el veredicte difós avui a Oslo.

La matemàtica Eva Miranda, catedràtica de la Universitat Politècnica de Catalunya i especialitzada en sistemes dinàmics, ha valorat el premi de la seva col·lega americana: ‘Una dona més que extraordinària ha guanyat el premi Abel, ja era hora.’ Miranda, que és la primera matemàtica catalana i la segona dona –després d’Hélène Esnault– a guanyar una Càtedra d’Excel·lència de la Fundació de Ciències Matemàtiques de París, ha destacat que Uhlenbeck ‘és un model per als matemàtics i les matemàtiques de tot el món’.

‘Per fi un premi Abel per a una dona després de setze anys i dinou homes’, ha insistit Miranda. ‘És una notícia excel·lent: el temps ens dóna la raó, hi ha una llarga llista de dones entre les quals es pot elegir; el problema és que per guanyar algun premi si ets dona has de ser més que extraordinària’, ha afegit.

Miranda explica que l’aportació d’Uhlenbeck a les matemàtiques és imponent i toca tres àmbits disciplinaris que conflueixen i s’entrellacen: ‘El primer és l’anàlisi geomètrica. El seu coneixement de les equacions diferencials i de tècniques geomètriques li va permetre d’entendre de forma intuïtiva un fenomen anomenat bubbling‘. El bubbling té relació amb l’estudi de superfícies minimals, com ara les construïdes per les bombolles de sabó, particularment de les esferes dins d’altres espais.

Un altre dels àmbits en què ha destacat Uhlenbeck és l’estudi de sistemes integrables, un camp relacionat amb la solució d’equacions diferencials en problemes físics, com els problemes de trajectòries dels satèl·lits o problemes molt més teòrics a la frontera entre matemàtica i física, com l’anomenada ‘simetria especular’.

Un altre pilar del coneixement d’Uhlenbeck és el de la física matemàtica, especialment l’anomenada teoria de Yang-Mills, relacionada directament amb la teoria de la relativitat general d’Einstein i amb el problema de com prendre mesures per part de dos observadors diferents en un camp gravitacional (la gravetat és una de les quatre forces fonamentals).

‘La vida d’Uhlenbeck ens demostra què passa massa sovint amb les dones: la nostra feina resta amagada, es necessita més temps per a reconèixer-la i finalment, sempre som “les dones de”, com li va passar a la guardonada d’avui’, ha dit.

Miranda ha recordat que Uhlenbeck va haver de ser menyspreada en moltes universitats on treballava, i va haver de seguir el seu marit, també catedràtic, de qui finalment es va divorciar.

‘Uhlenbeck –continua Miranda– té qualitats molt importants per a qualsevol matemàtic: la capacitat d’abraçar molts àmbits matemàtics i la virtut de tenir una visió àmplia; i també l’audàcia de sortir del camí marcat per demanar-se què passa si no s’aplica una condició que fins i tot el seu director de tesi feia servir per a resoldre un problema.’

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb