Els sobres màgics del PSC
La campanya electoral dels socialistes quedarà marcada per la desimboltura del candidat Iceta en el moment d’acompanyar la música dels actes amb una vistosa ballaruga. Els balls d’Iceta a ritme de Queen s’han propagat per les xarxes i hi ha pocs mòbils que no hagin rebut un whatsapp amb l’arxiu de vídeo dels millors moviments del candidat. El PSC lluita per fer-se un lloc en la campanya amb la dificultat d’haver quedat atrapat pels relats independentista i de canvi social i necessita cridar l’atenció. Potser amb la voluntat que se’n parli o potser per error, però el PSC ha enviat a les bústies dels electors uns sobres màgics. Anuncien ’15 raons per votar Socialista’. Però quan obres el sobre, alehop!, desapareixen 5 raons de cop i el fulletó interior ja tan sols n’ofereix 10. En volien redactar quinze i tan sols n’han trobat deu? En resum, que Iceta ha passat de perdre els papers a perdre raons. Heus ací una imatge dels sobres màgics:

els sobres màgics del PSC

Qui no es conforma és perquè no vol
El govern espanyol i l’unionisme tenia totes les esperances posades en la reunió que van fer dimarts Felipe VI de Borbó i Barack Obama a la Casa Blanca. La pressió diplomàtica al gabinet de la presidència nord-americana i a la secretaria d’Estat va ser molt forta. Demanaven que Obama es pronunciés contra la independència de Catalunya i tan sols van aconseguir arrencar-li una frase molt mesurada parlant del compromís de mantenir les relacions amb una Espanya forta i unificada. El significat d’aquestes paraules tothom el pot valorar. Però és evident que la Casa Blanca no ha volgut pronunciar-se contra l’exercici de la voluntat democràtica d’un poble al bell mig d’Europa. Amb tot, ahir vam veure com els candidats espanyolistes feien servir les declaracions d’Obama com si fossin un xiclet de clorofil·la. Vinga a estirar-les i donar-los la forma que els convenia. Fins i tot els d’Unió li feien dir que havia defensat una solució dialogada. Un del PP deia que Obama havia parlat de la ‘complexitat’ de la independència. I avall que fa baixada!

Els estrategs de l’acció exterior espanyola estan tan nerviosos que empenyen els ‘think tanks’ mantinguts per l’erari públic a fer accions desesperades. Vegeu, si no, la literatura que repartien els de l’Institut Elcano en un acte al Centre Wilson de Washington:

Riure’s d’un mateix
Diuen que és la cosa més saludable del món. I que tan sols les persones més intel·ligents són capaces de riure’s d’elles mateixes… La CUP va publicar ahir un curtmetratge prou divertit. És evident que hi fan una paròdia d’ells mateixos. Capacitats artístiques a banda, la peça audiovisual és un encert absolut perquè, amb el divertiment, la curiositat i el somriure, els missatges que defensa la formació independentista són disparats amb punteria i força. La CUP fa una campanya de baixa intensitat mediàtica, però les formiguetes no paren d’anar amunt i avall capgirant-ho tot. Potser aquest vídeo els donarà l’empenta per acabar d’agafar embranzida. Qui no l’hagi vist, ací el té:

Ompliran la Meridiana
Albiol ‘el Xenòfob’ va dir ahir que, si la independència tirava endavant –encara que jo li havia sentit dir que això era completament impossible–, mobilitzaria al carrer els qui no hi estiguessin d’acord. No crec que es referís a ‘muntar-nos un Ulster’, oi? Però sí que amenaçava d’instaurar una mena de tensió social que ajudés a propiciar allò que el seu superior semiretirat havia anunciat: abans es trencarà Catalunya… Què hi guanya dient això en campanya, més enllà de fer creïble la independència i mostrar un grau d’impotència i nerviosisme elevat? L’espanyolisme més intransigent sempre ha tingut la temptació de presentar el procés sobiranista com un factor de violència i fractura social. En qualsevol cas, si Albiol vol mobilitzar els contraris a la independència i fa trams a la Meridiana, estarem encantats de comptar-los. I que TV3 en faci un bon seguiment en directe amb tots els mitjans possibles. De moment, ens quedem amb la capacitat de mobilització que han tingut el 12 d’octubre:

Captura de pantalla 2015-09-16 a les 23.28.24

‘Bandwagon’
No em crec cap enquesta publicada durant la campanya. Ni les dels mitjans pro-independència ni les dels anti. Desconfio obertament de l’objectiu que poden tenir. I penso que tan sols es fan per influir i no pas per informar ni conèixer. Ahir en va publicar una Tele5. Diu que Junts pel Sí és a prop de la majoria absoluta i que la CUP tindrà 10 diputats. Què cerca? Que els partidaris de la independència es confiïn i afluixin en la tasca d’arribar a tots els racons del país? Aquest en podria ser un efecte, però també el de la bola de neu, cavall guanyador o ‘bandwagon’ (com en diuen els experts de la comunicació política). A partir de diumenge no es podran publicar més enquestes. No sé si no seria millor limitar-ne encara més la publicació durant tot el període electoral. Sigui com sigui, seria bo de no fer-ne gaire cas i continuar treballant de valent.

A la desesperada o evolució sincera en temps de descompte?
L’obstinació del Cercle d’Economia perquè no es mogués res en relació amb el procés d’independència era sabuda de tothom. El president, Antón Costas, i alguns dels membres destacats havien emès tota mena d’alarmes sobre els riscs d’avançar cap a la llibertat i trencar l’statuo quo. Però és impossible de lluitar contra la voluntat de la majoria i, finalment, el Cercle d’Economia ha mogut peça. Que ningú no es pensi que s’han fet independentistes. Però s’ha de reconèixer que demanar una consulta explícita sobre la independència –encara que la petició arribi tard i pretengui negar el sentit plebiscitari del 27-S– és una passa endavant d’un sector molt i molt conservador. Oimés que sabem que la presa de posició pública ha implicat una forta divisió dins l’entitat, en la qual s’han fet sentir algunes veus que volen anar més enllà. Tot plegat pot ser un moviment desesperat quan arriba l’inevitable o pot ser una evolució sincera. Per ventura la intervenció memorable d’Oriol Junqueras a la trobada de Sitges del maig hi ha tingut alguna cosa a veure. Vegeu el vídeo que ara repesquem:

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb