Geopolíticament, si mirem la situació del país amb els ulls de fa trenta anys, un dels fenòmens més importants ha estat el canvi sociològic profund a les Terres de l’Ebre. Avui són un bastió de la catalanitat, un espai enormement vital i creatiu, ple d’iniciatives de tota mena. I viuen conscients del paper que històricament els fou atribuït: d’enllaç entre el Principat i el Regne, entre Catalunya i el País Valencià. No és pas que ja no tinguen problemes. Però el canvi és enorme i cal posar-lo en relleu.

La transformació de les Terres de l’Ebre ha estat molt gran aquesta darrera dècada i ningú no pot dubtar que la reivindicació del riu i el delta n’ha estat un factor fonamental. Aquesta lluita, per ella sola, és una lluita cabdal, no cal dir-ho. Ho és en moltes dimensions: ecològica, econòmica, social… Però insistesc també en el factor polític: la lluita pel riu ha revitalitzat i ha fet molt millor el país del riu.

Diumenge, per això, milers de persones de la resta del país hi aniran a donar-los suport, ara que en tornen a necessitar i que en reclamen. L’amenaça contra aquest espai únic que és el delta continua, però ara la situació ha millorat molt. La Generalitat de Catalunya, sens dubte, hi farà costat i la Generalitat Valenciana ha expressat una gran comprensió per aquesta lluita. Evidentment, al País Valencià mateix o a Ponent pot haver-hi interessos discrepants, gent que discutirà la destinació d’una part de l’aigua. Però tots els interessos són negociables i comprensibles partint de la bona fe, del respecte mutu, de la no-imposició, de la voluntat de fer un país.

Diumenge donarem suport a la reivindicació de la gent del delta, però ho aprofitarem per reconèixer, agraïts, el seu treball d’anys. Per agrair-los que hagen posat dempeus, amb tanta força i dignitat, el seu territori.