La llibertat d’expressió, en ple retrocés a l’estat espanyol

La plataforma No callarem organitza aquests dies la Setmana per la llibertat d’expressió (9-15 d’abril) amb l’objectiu de denunciar l’increment de la repressió sobre la llibertat d’expressió i de manifestació. Com a tret de sortida, es va presentar la cançó ‘Los borbones son unos ladrones’, que repeteix versos que han portat a condemnar els rapers Valtonyc i Pablo Hasel i el grup La Insurgencia. El clip ja suma més d’un milió i mig de visites.

En la mateixa línia de denúncia, fa un mes, Amnistia Internacional va assenyalar un abús del codi penal espanyol, especialment del delicte d’enaltiment del terrorisme i d’humiliació de les víctimes, que comportava una regressió en la lliure expressió.

És remarcable l’ús que s’ha fet d’aquest delicte, atès que s’han quintuplicat els judicis per enaltiment del terrorisme des del cessament d’ETA (2011), i s’ha fet servir aquesta acusació per perseguir persones sense cap mena de vinculació amb cap grup armat.

L’abús per a limitar la llibertat d’expressió el trobem en un ampli ventall de delictes. Per exemple, en la llei mordassa i en delictes dels quals fan un ús inadequat respecte el propòsit que tenien, com ara la incitació a l’odi i les injúries, que s’han fet servir per escapçar qualsevol crítica o relat alternatiu.

Delicte d’odi per a reprimir l’independentisme
El delicte d’odi està previst per protegir minories que poden ser discriminades, sigui per condició religiosa, ètnica, ideològica o orientació sexual, etc. Però ara se’n fa una interpretació esbiaixada, en què qualsevol crítica pot ser considerada delicte d’odi, per a reprimir un moviment polític.

La intensitat és especialment elevada des de l’1 d’octubre. El 23 d’octubre, tres setmanes després del referèndum, ja s’havien presentat més de 150 denúncies per criticar la policia, unes acusacions que posteriorment s’ha mostrat que eren ridícules, com ara haver penjat una pancarta que deia ‘police go home’, haver debatut la situació política a les aules o no voler arreglar un cotxe de la policia.

Les denúncies han estat promocionades pel govern espanyol, que el novembre facilitava un apartat especial a la web, un telèfon i un correu per a denunciar exclusivament delictes d’odi a Catalunya.

La situació contra la llibertat d’expressió va arribar a l’extrem, que la Junta Electoral va prohibir a l’Ajuntament de Barcelona d’il·luminar les fonts i façanes de color groc i va obligar a retirar aquest color dels arbres de Nadal de la Generalitat. També s’ha perseguit el dret de reunió: es va prohibir al col·lectiu Avis i Àvies per la Llibertat de Reus de reunir, i també s’ha impedit de cantar més de vint persones a Igualada si no era amb autorització.

En un sentit més ampli, és ja un fet habitual que en els esdeveniments esportius es requisin estelades, i fins i tot s’ha arribat a detenir afeccionats i a impedir-los l’accés a l’estadi. També s’han perseguit penalment les xiulades a l’himne espanyol en les finals de la copa: l’Audiència espanyola va condemnar Santiago Espot per injúries a la corona i ultratge als símbols de l’estat.

Fent referència a les injúries a la corona espanyola, el mes passat, una sentència històrica del Tribunal d’Estrasburg va emmarcar la crema de fotografies del rei dins de la llibertat d’expressió. Tanmateix, això no ha servit perquè PP, PSOE i Ciutadans votessin a favor de despenalitzar-la.

La impunitat practicada a Catalunya ha portat a més actuacions abusives a la resta de l’estat. La regidora d’Ahora Madrid, Rommy Arce, el portaveu del Sindicat de Manters, Malick Gueye i el cofundador de Podemos, Juan Carlos Monedero, eren denunciats per un sindicat de policia, i acceptat per un jutge, per haver criticat les actuacions policials a Lavapiés després de la mort d’un manter.

La censura s’estén arreu
El 21 de febrer, The New York Times publicava un article amb el títol ‘La censura d’una obra sobre presos catalans sacseja l’àmbit de la cultura’, en referència a l’obra de Santiago Serra retirada de la Fira Internacional d’Art Contemporani Arco. Uns fets que coincidien amb el segrest judicial del llibre Fariña, que ha fet que se n’hagin multiplicat les vendes.

També hem vist l’intent de censura als mitjans, com ara les denúncies del PP a les editorials de Mònica Terribas. I l’acomiadament de John Carlin d’El País, d’on van plegar Joan B. Culla i Francesc Serés després d’haver patit la censura ideològica, i després de l’1-O, els valencians Joan Francesc Mira, Enric Sòria, Martí Domínguez i Manuel Baixauli per la cobertura que es feia de Catalunya.

Cal no oblidar com jutges i corporacions locals van prohibir actes en defensa del referèndum català organitzats a Sevilla, Badajoz, Gijón, Alacant, Sueca, Vitòria i Madrid. A més, la Guardia Civil va entrar a la seu de la Fundació puntCat i en va detenir el director de l’àrea d’informació, fet que va portar la Internet Society i l’Electronic Frontier Foundation a denunciar que s’obligués a un registre de dominis a exercir la censura.

Els límits de l’humor
La nova onada de denúncies i condemnes ha comportat un clar retrocés en els límits de l’humor i la ficció, protegits per la llibertat d’expressió.

Un dels casos més coneguts és el de dos titellaires granadins empresonats després d’una actuació de sàtira política al carnaval de Madrid, en què un personatge portava un cartell amb una consigna on hi havia la paraula ETA. Un any després dels fets, els van retirar els càrrecs, però ja havia estat un atac a la llibertat d’expressió, en què es condemnava uns titellaires per les opinions d’uns personatges, i la ficció sempre ha descrit tota mena d’actituds i opinions.

En la mateixa línia, el febrer, un jove va ser multat amb 480€ per haver fet un fotomuntatge de Crist amb la seva cara. Ho van considerar un delicte contra els sentiments religiosos, tot i que fa dècades que es fa humor de tot, fins i tot, de Jesucrist, començant pel film La Vida de Bryan.

Una usuària de Twitter, Cassandra Vera, va ser condemnada a un any de presó per haver fet uns acudits sobre Carrero Blanco, tot i que el Suprem va acabar revocant la pena. També els humoristes el Gran Wyoming i Dani Mateo van ser denunciats per delictes contra els sentiments religiosos per haver fet un acudit sobre el Valle de los Caídos.

La llei mordassa, a la carta
El 2015 va entrar en vigor la llei de seguretat ciutadana, coneguda com a llei mordassa, una llei que ha estat denunciada per diverses associacions dels drets humans perquè fomenta l’arbitrarietat policíaca. Entre el juliol del 2015 i l’agost del 2017, 46.168 persones havien estat multades per menyspreu a la policia, dades que no inclouen el País Basc i Catalunya, amb policia pròpia.

Un dels casos més virals és el d’un vídeo compartit a les xarxes el 2016 en què apareixia un policia que perseguia sense èxit una persona: totes les persones que van compartir, van fer-ne comentaris burletes o van prémer el botó ‘m’agrada’ van ser sancionades.

La llei mordassa també ha estat utilitzada per a sancionar qualsevol crítica a les actuacions de la policia a Catalunya. Un jove de Talayuela (Caceres) va ser sancionat per haver dit que l’1-O els policies anaven ‘fins a les celles de coca’; i el setmanari El Jueves va ser acusat d’injúries greus contra els cossos i forces de seguretat de l’estat per un motiu similar.

En canvi, no han vist delicte d’odi en el xat de la policia local de Madrid amb insults a Carmena, en què es feien comentaris com ara: ‘tant de bo tingui una mort lenta i agònica’, ‘que es mori la meuca vella d’una vegada’ o ‘és terrible que no ella no fos al despatx d’Atocha quan van matar els seus companys’.

El terrorisme arriba a la música
La plataforma No callem neix justament el maig del 2017, en solidaritat amb represaliats i en favor de la llibertat d’expressió, a conseqüència de la condemna al raper Valtònyc, i altres artistes perseguits, com Pablo Hasél.

Com assenyala Amnistia Internacional, tot i que sempre hi ha hagut cançons provocatives o ofensives, això ara s’ha convertit en delicte. El 4 de desembre de 2017, l’Audiència espanyola va condemnar dotze rapers del col·lectiu La Insurgencia a dos anys i un dia de presó, nou anys d’inhabilitació i una multa de 4.800€ a l’espera del recurs, per enaltiment del terrorisme.

També era condemnat el 2017 el raper César Strawberry, per enaltiment del terrorisme i humiliació de les víctimes, en aquest cas per uns piulets sobre l’operació Aranya en què feia comentaris com ara ‘quants haurien de seguir el vol de Carrero Blanco’.

L’Audiència espanyola el va absoldre, però una polèmica sentència del Tribunal Suprem va declarar que era irrellevant si es tenia o no intenció d’humiliar o enaltir el terrorisme de cara a tenir responsabilitats penals.

Entre el 2014 i el 2016, la Guardia Civil i la policia espanyola va dur a terme quatre operacions Aranya per a detenir persones sospitoses ‘d’enaltiment del terrorisme o d’humiliar les víctimes’. En total, setanta-tres detinguts de perfil anarquista, comunista o independentista.

La persecució contrasta amb la impunitat històrica de les manifestacions d’extrema dreta, els comentaris continus des de televisions com 13TV o Intereconomía, la Fundación Francisco Franco o les declaracions de Jiménez Losantos, en què la fiscalia no ha actuat mai d’ofici. Els condemnats, com Pablo Hasél, denunciaven que no haurien anat al banc dels acusats si haguessin ‘desitjat bombes a homosexuals o catalans’, en referència al fet que, fins i tot, la llibertat d’expressió és utilitzada per reprimir part de l’oposició política, mentre que hi ha una altra part de la societat que se sent i actua de manera totalment impune.