Explicava Àngel Guimerà que la llengua i la història són el botí més preuat a l’hora de sotmetre un poble. No s’entén de cap més manera la sentència del Tribunal Constitucional contra l’ús preferent de l’aranès a la Vall d’Aran. Quina amenaça representa l’aranès a la llengua de l’imperio? Per cert, recurs presentat pel govern del PSOE, quan encara era president Zapatero.

De la mateixa manera s’explica la decisió política dels supermercats Consum de no etiquetar en català. La raó, segons ells, és que són presents a sis comunitats autònomes i volen millorar la llegibilitat dels seus productes. I és precisament en aquests moments polítics –fa més de deu anys de la seva expansió pel territori espanyol– quan prenen aquesta decisió?

I  a l’afirmació d’Àngel Guimerà podríem afegir: l’escola.

A tot el territori dels Països Catalans, els atacs al model educatiu i als seus ensenyants hi han estat una constant. Al País Valencià, tots recordem la Primavera Valenciana, mentre la policia agredia de manera extrema a cops de porra els nostres xiquets i xiquetes, només pel fet de demanar calefacció i paper de vàter; en definitiva, dignitat. El govern del PP creava una administració educativa paral·lela, una mena de Conselleria d’Educació en B, amb l’objectiu de privatitzar un servei públic essencial com ho és l’educació. L’invent s’anomenava CIEGSA, una estafa institucionalitzada per a perpetrar l’espoliació més gran de recursos públics destinats a l’educació en tota la nostra història. Les infrastructures educatives necessàries per al País Valencià s’haurien pogut construir amb els sobrecostos de CIEGSA.

Mentre va tenir les claus de la Generalitat Valenciana, el Partit Popular va incomplir la Llei d’Ús i Ensenyament del Valencià i va fer cas omís de les quaranta-sis sentències judicials emeses contra el Consell, que avalaven l’equivalència entre el català i el valencià. Entre els tribunals que han emès algunes d’aquestes resolucions hi ha el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional.

I ara a l’oposició, Isabel Bonig demana ‘la creació d’un grup específic d’inspectors per a impedir que es produeixi adoctrinament a les aules i per supervisar tots els materials didàctics per tal que s’ajustin a la Constitució i a l’Estatut d’Autonomia’. I, conjuntament amb Vox i Ciutadans, carrega contra la proposició de llei per la qual es regula el plurilingüisme a les aules valencianes, aprovada la setmana passada.

El Partit Popular, només amb quatre diputats i el 155, ha aconseguit la clau de la Generalitat de Catalunya. És per això que vol el seu botí: l’escola catalana, atacant-ne el model lingüístic. Volen incloure en el formulari de pre-inscripció una casella perquè els pares puguin consignar si desitgen que els seus fills rebin l’ensenyament exclusivament en castellà. Amb el beneplàcit de Ciutadans i el PSC, que, encara que es posi de costat en aquest afer, són plenament responsables d’aquest nou atac a l’escola; sense el seu suport al 155 i al govern d’Espanya, no seria possible.

L’1 d’octubre passat es van violentar moltes escoles a cop de porra i ara ho volen fer a cop de decret, sempre avalats pel 155.

La nostra escola no adoctrina, ensenya. És una escola inclusiva, plurilingüe, que ensenya en valors i llibertat. Els nostres xiquets i xiquetes no poden estar en més bones mans.

Si toquen la nostra escola, ens toquen a tots. I respondrem, com ho hem fet sempre, com ens ha ensenyat el poeta: units, alegres i combatius. No permetrem que l’escola i la llengua siguin cap botí per als nostres opressors. Són la nostra força i la vostra raó es va desfent amb tanta injustícia. Com canta l’Ovidi: ja no ens alimenten molles, no hi haurà més solució que aprofitar l’ocasió i, allò que es diu amb passió, fer valer la nostra raó.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb