La literatura a la docència mèdica

  • La importància cabdal de la literatura en la formació dels estudiants de medicina

VilaWeb
'La mort d'Ivan Ilich', novel·la de Tolstói/Concha Molina
Elena Guardiola Josep Eladi-Baños
24.04.2018 - 05:01

En els darrers anys ha crescut l’interès per la utilització de la literatura en el context mèdic amb diferents objectius. En primer lloc, fer-ne ús com a instrument pedagògic en estudiants de medicina ha permès millorar competències professionals necessàries però difícils d’assolir en la formació biologista tradicional. En segon lloc, les narracions dels pacients han esdevingut un element de gran interès per comprendre la vivència de les malalties. Finalment, es va reconeixent la utilitat de les obres literàries com a instrument adjuvant en la millora de la qualitat de vida dels pacients. En conclusió, la literatura constitueix un element de gran interès formatiu i pot millorar la relació amb els pacients perquè permet comprendre millor els aspectes emocionals de la seva malaltia.

Una llarga relació bidireccional

Medicina i literatura comparteixen nombrosos elements per sentir-se còmodes l’una al costat de l’altra. La medicina té com a objectiu principal l’alleujament dels patiments humans, ja sigui curant les malalties o almenys esmorteint els símptomes que són motiu de sofriment en els que les pateixen. La literatura té múltiples objectius, però un dels principals és descriure allò que causa preocupacions als humans i que sovint és també motiu de patiment. Així, algunes de les obres màximes de la literatura universal estan dirigides a explorar aquestes situacions i a interpretar les conductes dels éssers humans en situacions més o menys límit. Això és evident quan considerem els arguments de les obres de Sòfocles, Shakespeare, Cervantes, Tolstoi, Ibsen o Montaigne, entre altres.

Per què la medicina s’interessa per la literatura? Hi hauria múltiples raons per explicar-ho. En primer lloc, cal recordar que els metges han estat tradicionalment persones il·lustrades i, de fet, van ser dels primers professionals a ser formats en les universitats occidentals des del segle XIII. En segon lloc, l’experiència clínica és sovint massa intensa per comprendre-la i acceptar-la només seguint patrons exclusivament biològics. Finalment, la narració permet incloure matisos absents en el discurs mèdic tradicional.

Llig l’article sencer al web de Mètode

Josep Eladi-Baños i Elena Guardiola

Què és Mètode?

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any