El 1968 l’escriptor Guillem Frontera va guanyar el premi Ciutat de Palma amb Els carnissers, una de les millors novel·les mallorquines de tots els temps. Hi ha una escena demolidora en el llibre, que és quan la nova propietària d’una possessió col·loca una rajola de ceràmica a la porta i esbuca els escuts heràldics ancestrals. S’esdevé així la substitució pels nou-rics i la consolidació de la decadència de l’antiga aristocràcia rural illenca. I també, per què amagar-ho, l’arribada del mal gust.

Aquests dies s’ha pogut veure quelcom molt semblant a aquesta escena literària: una corrua de gent vestida amb robes de feina i armada amb furgonetes i cotxes amb carretons envaint un territori del bon gust i l’elegància com ha estat sempre l’hotel Formentor, inaugurat el 1929 i sinònim del turisme de màxim luxe, que ha arribat al llarg dels anys als paisatges més privilegiats de Mallorca. I és que l’hotel ha passat a mans del fons d’inversió andorrà Emin Capital, que n’ha pagat 165 milions d’euros, i la nova propietat ha decidit de liquidar tot el que hi havia a l’interior de l’edifici principal, inclosa la maquinària industrial.

L’hotel s’havia de buidar del tot per començar les reformes a l’interior de l’immoble, una reforma que costarà més de vint milions d’euros. La gestió de l’hotel anirà a càrrec del grup Four Seasons, especialitzada en turisme de luxe i, pel que se’n sap fins ara, es vol que el nou hotel transcendeixi el que ha estat i ha significat l’hotel Formentor fins al moment. S’intueix que serà una empresa difícil, perquè el Formentor ha estat lligat a Mallorca des de 1929, quan va obrir les portes i es va convertir en un símbol del turisme de luxe i de vocació cultural per on han passat grans noms de la política internacional, la premsa rosa i, per descomptat, la història literària, cinematogràfica i musical.

Subhasta solidària

Per buidar-lo, es va organitzar la venda de tot plegat amb el nom de “Formentor solidari” i els diners que es recaptin es repartiran entre quatre organitzacions locals sense ànim de lucre, Prodis, Abaimar, Aspanob i Afama. Els treballadors de l’hotel (uns 180 que viuen amb màxima incertesa el seu futur) varen ser els primers de poder escollir què es volien emportar a casa. El procés de buidatge ha afectat tot el conjunt, des de la vaixella fins a la roba de llit, matalassos, mobles, objectes de decoració, components industrials i màquines de gimnàs, en una gran liquidació que ha estat vista per molts com un final d’època a Mallorca i que, a més a més, és ple d’interrogants.

El periodista Carles Domènec, que aquests darrers anys ha cobert de forma regular les Converses de Formentor, explica: “Quan entraves a l’hotel tenies la sensació d’arribar a un món distint dels altres, sense cotxes, sense turisme de mal gust, un espai un poc decadent que et feia perdre el món de vista i aquest era el seu encant.” El periodista reconeix que els canvis sovint fan una mica de por: “Sobretot perquè no sé en què ho convertiran, espero que no sigui un club Med o una cosa semblant, perquè això seria terrible.” Inevitablement, Domènec ha pensat en els objectes venuts en la subhasta. “Quan ho veus, penses en tots els hostes il·lustres que han passat per allà, i és inevitable veure en això el símbol d’un món que s’acaba, el de la tradició literària de Costa i Llobera i el de la història de Mallorca, i penses que només podem anar a pitjor.”

En aquest sentit, posa com a exemple “alguns hotels de cinc estrelles amb columnes romanes i estil de nou-ric que no et trobaves a l’hotel Formentor, que no anava a la darrera moda sinó que hi havia una altra mena de lluïment”. “I és clar, després hi ha la subhasta amb la gent allà fent cues i vestida de càrrega i amb els carretons com a imatge, una més, del món que s’acaba i això a mi em fa més mal que bé, aquesta sensació d’arramblar amb tot, una imatge de mal gust, una més que fa que a poc a poc un es vagi arraconant. Al final serem una reserva d’aborígens i per entendre com era Mallorca l’haurem de cercar a altres bandes, com Sardenya o el Marroc. Ens queda la llengua, això sí.”

Les converses

Tot i això, per exemple, el català mai no va ser una prioritat del grup Barceló, els darrers propietaris de l’hotel Formentor, que això sí, varen impulsar la represa de les “Converses de Formentor” juntament amb el govern del PP. Domènec explica: “El català mai no formava part de l’eix troncal de les converses, però sempre hi havia algun autor mallorquí o català. Per altra banda, tot i que s’organitzava des de Madrid, les ‘Converses de Formentor’ eren la manifestació literària més important pel que fa a noms i resposta dels lectors que es feia a Mallorca i s’omplien sempre. Res és perfecte, però com a lector i periodista cultural era la fita més important de l’any a Mallorca.”

A Pollença ara mateix no estan per orgues i les “Converses literàries a Formentor” són la menor de les preocupacions de les famílies dels treballadors de l’hotel. Gracià Sànchez és l’editor del Gall, però també del Punt Informatiu de Pollença, mitjà de comunicació imprescindible i de referència al municipi. “La gent que hi està vinculada, a hores d’ara, viu una gran incertesa, no saben què passarà o què deixarà de passar, i per començar s’enfronten a una reforma interior de dos anys i això genera angoixa.” Així mateix, Sànchez adverteix: “És veritat que fa anys que necessitava mà de metge. L’hotel no havia perdut el seu encant natural, però sí que estava desfasat pel que fa a inversions per a un hotel amb pretensions. Una cosa que sorprèn molt és que costa molt aconseguir una llicència d’obres a Formentor, amb moltes normatives i institucions implicades. Si gent com els Barceló, que són gent poderosa i amb recursos, no ho ha aconseguit tots aquests anys, sorprèn que la nova propietat ja arribi amb una llicència d’obres. Els Barceló ho pretenien, veurem què passa.”

Pel que fa a la subhasta, Sànchez diu: “Jo crec que les coses bones no varen acabar liquidades per aquesta via, supòs que s’ho emportaren per fer un record en el futur d’aquell vell hotel Formentor, però vés a saber. Ara, era surrealista veure gent que anaven a Formentor per endur-se’n un matalàs usat o comodins vells, supòs que molta gent ho devia comprar per anar a mercadets o coses així, perquè ja em diràs qui vol dormir en un matalàs usat, però bé…”

Preocupació pels llocs de feina

L’editor del Punt Informatiu ho té clar: “Aquí, al poble, no preocupen les activitats culturals ni els concerts, sinó els llocs de feina i la situació laboral, que molts dels treballadors de l’hotel són pollencins i ningú no sap què vol fer la propietat. Sí que és segur que la carcassa no es pot tocar, és del 1929 i no es pot fer res nou, ni amb els volums tampoc, però l’interior el volen fer tot nou.”

L’escriptor Biel Mesquida s’ha manifestat en contra del desori i assegura: “Aquí juga el que ha jugat sempre, que és el gran capital que es dedica a la destrucció i depredació dels territoris per treure tots els doblers que es pugui. Jo he fet tots els possibles perquè això no passàs i ara puc explicar que vaig promoure una reunió entre Simón Pedro Barceló i el batlle de Pollença i els vaig dir que s’havien de posar d’acord, que no podia ser que una empresa mallorquina que havia comprat aquest lloc clau des del punt de vista ambiental però també cultural no es pogués entendre amb l’ajuntament. Vaig proposar una solució, que era agafar un arquitecte imparcial i internacional de prestigi mundial, com per exemple Carme Pinós, perquè fes un projecte de reforma que li donés un valor cultural i d’hotel de luxe privilegiat, però això no va anar bé. I ara ens sorprèn la notícia que el Four Seassons compra això i ja té aprovada la reforma, això és de novel·la policíaca, aquí hi ha quelcom que no ens han explicat.”

Pel que fa a la subhasta en si, Mesquida pensa de seguida en la pel·lícula Zorbas el grec, on al cap de mitja hora d’haver-hi una mort tota la casa és espoliada. “Aquest esperit d’espoliació hi ha estat, a l’hotel Formentor, és molt miserable i representa la cirereta del pastís del final d’una època i d’un ADN posat pels impulsors de l’hotel on l’hospitalitat era una forma de cultura i ara això és només un negoci pur.”

Memòria familiar

Per a l’escriptora Llucia Ramis, la pèrdua de l’hotel Formentor tal com el coneixem en l’actualitat és una pèrdua directa de la seva memòria familiar. “Els meus padrins belgues varen fer el viatge de noces allà. Es varen casar a Bèlgica, varen arribar a París en tren i des d’allà a Barcelona, després en vaixell a Mallorca i en taxi fins a Formentor, i s’hi estigueren un mes sencer el 1950, envoltats pel millor de cada casa. I fixau-vos si estaven bé que els diumenges sortia un vaixell per anar al Port de Pollença a missa i el meu padrí va baixar a recepció per demanar els horaris, però hi va baixar un dilluns, havien perdut completament la noció del temps. Em sap greu perquè Formentor ha estat sempre un lloc intocable i ara es perd una part del nostre patrimoni i de la memòria de Mallorca.”

Ramis explica: “Indubtablement, és un final d’època i la subhasta és una gran metàfora. Al final, a la memòria et quedes amb quatre objectes que conserves més per frivolitat que per una altra cosa. En tot cas, l’hotel Formentor era traslladar-te a una altra època, un paradís dins Mallorca per a privilegiats on era difícil arribar. Però quan jo hi vaig ésser, a més a més, hi havia la memòria familiar, els mateixos jardins, la mateixa platja, i si deixes de valorar la importància dels llocs no els conservaràs mai, i perds la teva memòria, encara que sigui l’heretada.”

De moment, un munt d’objectes de l’hotel s’han escampat per tot Mallorca com el símbol d’una gran desfeta, el de no haver pogut mantenir un hotel mític en mans mallorquines. Caldrà veure com serà el nou Formentor, però segur que serà tota una altra cosa i que una part de la història de Mallorca ha entat en liquidació.

Combined-Shape Created with Sketch.

Ajuda VilaWeb
Ajuda la premsa lliure

VilaWeb sempre parla clar, i això molesta. Ho fem perquè sempre ho hem fet, d'ençà del 1995, però també gràcies al fet que la nostra feina com a periodistes és protegida pels més de 20.000 lectors que han decidit d'ajudar-nos voluntàriament.

Gràcies a ells podem oferir els nostres continguts en obert per a tothom. Ens ajudes tu també a ser més forts i arribar a més gent?
En aquesta pàgina trobaràs tots els avantatges d'ésser subscriptor de VilaWeb, a què tindràs accés a partir d'avui.