Eduardo Zaplana

L’advocat uruguaià i suposat testaferro de l’ex-president de la Generalitat Eduardo Zaplana, Fernando Belhot, va lliurar-li  2,3 milions d’euros entre 2011 i 2018 (la major part entre 2016 i 2017) a través de la seva secretària particular o el seu xofer. La declaració per videoconferència des de Montevideo de Belhot, que col·labora amb la investigació del cas Erial, apareix en la part del sumari que fins avui encara estava sota secret. Segons que va declarar Belhot, els diners se solien donar a la seva secretària, Mitsuoko Henríquez, o ‘a qui suposo que era el seu xofer’. El cas Erial investiga Zaplana i l’ex-president de les Corts Juan Cotino, entre d’altres, pel suposat cobrament i pagament, respectivament, de comissions per la privatització de les ITV (1997) i l’adjudicació dels coneguts com a plans eòlics (2003).

Des de la detenció de Zaplana el maig de 2018, els investigadors han aconseguit de recuperar vora 11 milions d’euros, però la fiscalia Anticorrupció sospita que Zaplana i els seus col·laboradors van poder apoderar-se d’uns 17 milions d’euros en comissions. Més de la meitat d’aquests fons, uns 5,7 milions d’euros, provenen de comptes gestionats per Belhot a Suïssa, i ja són al compte del Jutjat d’Instrucció número 8 de València.

La declaració de Belhot es va fer el 25 de gener de 2019, tan sols un mes després que el fiscal anticorrupció Pablo Ponce, juntament amb personal de la Interpol, participés en uns registres a Montevideo. El lletrat va conèixer Zaplana el 2009, quan l’ex-president li va demanar consell sobre una ‘estructura societària en l’exterior’, en referència a la societat Imison Internacional, que havien constituït uns amics seus, Francisco Grau i Joaquín Barceló.

‘Els vaig dir que no em semblava la més adequada per a l’optimització fiscal d’unes rendes que suposadament li venien a Barceló de negocis immobiliaris, perquè Luxemburg era una jurisdicció cara i jo entenia que l’Uruguai podia ser més apropiada, ja que tenia un dels secrets bancaris més forts del món i l’evasió fiscal no era delicte en aquest moment’, explica l’advocat.

Atenent el seu consell, es va acordar que s’encarregués del traspàs dels actius d’Imison, establerta a Luxemburg, a les societats Disfey i Misnely a l’Uruguai. Un procés en el qual, segons Belhot, Zaplana va tenir un ‘rol protagonista’. ‘Al principi se’m va dir que era Barceló qui tenia certs problemes fiscals per no haver declarat aquests actius a Espanya, però amb el temps em vaig adonar que el protagonista era Zaplana. Ell em va reconèixer que si que tenia a veure amb aquests actius. De manera majoritària o contundent li pertanyien, i els altres tenien una petita participació molt minoritària’, diu.

‘Zaplana em va dir que no volia aparèixer com a titular perquè en el passat havia tingut una activitat pública molt important, era empresari d’èxit, tenia muntada una consultora important i tenia un patrimoni personal considerable’, detalla Belhot. Segons que assegura, la seva relació amb Zaplana li va permetre conèixer a polítics ‘d’altíssim nivell, fins i tot a Llatinoamèrica’, i li ‘va obrir les portes d’empreses que cotitzen en l’IBEX-35’ com Repsol, Acciona, ACS o Gas Natural.

Imison, segons Belhot, tènia una participació del 99% a Medlevante, que alhora participava en un hòlding anomenat Gesdesarrollos. Aquest hòlding, que tenia participació d’altres societats controlades pels col·laboradors de Zaplana –Costera del Gloria (Barceló) i Turnys Silvática (Grau)–, tenia ‘un o dos immobles de molt de valor a la Vila Joiosa (Marina Baixa). Els havien comprat per 4 milions i pensaven obtenir uns guanys d’entre 7 i 8 després de la seva requalificació’.

‘Encara que li sembli mentida –explica Belhot a la jutgessa–, durant nou anys Zaplana mai em va escriure ni un mail ni un whatsapp, era extremadament cautelós i només parlava amb ell a través un nombre concret o a través de la seva secretària’. ‘Jo informava Zaplana tres o quatre vegades per any de les gestions’, explica Belhot, qui admet que s’emportava un 0,75% del total administrat més una prima en cas d’obtenir rendibilitat que negociava directament amb l’ex-president. ‘Mai no es quedava amb cap paper, simplement els veia. Ell volia garantir el capital, independentment de les inversions, per a tenir disponibilitat i liquiditat’, afegeix.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb