Un jutjat de Brussel·les ha citat a declarar el 4 de setembre vinent el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena arran de la denúncia presentada per Carles Puigdemont, Toni Comín, Meritxell Serret, Lluís Puig i Clara Ponsatí, per haver vulnerat la seva presumpció d’innocència i haver actuat sense imparcialitat. Però la demanda ni tan sols ha arribat al Suprem, perquè el jutge degà de Madrid, Antonio Viejo, ha refusat de tramitar la citació. L’argument és que la demanda ‘afecta la responsabilitat de l’estat en l’exercici de l’autoritat’, i ha retornat la citació al jutge belga.

El jutge espanyol ha dit al belga que la citació no era procedent d’acord amb l’article 1 del reglament 1393/2007 del Parlament Europeu i del Consell d’Europa. Aquest article diu: ‘Serà d’aplicació en matèria civil o mercantil quan un document judicial o extrajudicial s’hagi de transmetre d’un estat membre a un altre per a ser notificat o traslladat en aquest últim. No s’aplicarà, en particular, als afers fiscals, duaners o administratius, o a la responsabilitat de l’estat per a accions o omissions en exercici de la seva autoritat.’ Viejo s’agafa a això per dir que el cas és responsabilitat de l’estat espanyol.

Segons fonts jurídiques espanyoles que cita l’agència ACN, les raons de Viejo són que un jutge instructor com Llarena, quan exerceix la seva funció, es constitueix en un poder de l’estat en l’exercici de la seva jurisdicció i actua en el marc de la sobirania espanyola. Això vol dir que un jutge europeu no pot valorar la instrucció feta per un col·lega comunitari a petició dels acusats i que l’acció d’un poder de l’estat no es pot perseguir per la via civil.

El motiu de la demanda
L’origen de la citació és la demanda civil que van presentar el president i els consellers exiliats contra el magistrat perquè consideraven que havia vulnerat els seus drets de presumpció d’innocència i d’un judici just, d’acord amb unes declaracions que havia fet a Ovieu (Astúries). Llarena va fer declaracions ‘fora del seu àmbit jurisdiccional’ i que afecten la causa perquè vulneren els drets dels acusats. Va dir que Forcadell, Sànchez, Cuixart i els consellers empresonats no eren presos polítics. I sobre els fets investigats, va dir: ‘Són comportaments que el codi penal recull i que, amb independència de quin motiu els hagi empès a cometre’ls, han de ser investigats.’ Unes declaracions que varen publicar diversos mitjans espanyols.

Pas previ a la recusació
Aquesta demanda era el pas previ i requisit necessari per a la recusació de Llarena, d’acord amb l’article 219.8 de la llei del poder judicial, que diu que és causa de recusació d’un jutge el fet de tenir un judici pendent amb una de les parts de les causes que instrueix. I aquest és el cas de Llarena per la demanda civil presentada al jutjat belga. La denegació de la justícia espanyola a tramitar-la ho podria entrebancar.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb