La Intersindical porta als tribunals la infiltració dels Mossos en una assemblea de docents

La Intersindical ha portat als tribunals la infiltració de dos mossos d’esquadra en una assemblea de docents el passat 6 de maig, en plena onada de protestes de professors. “Volem que es demostri que s’han vulnerat drets fonamentals, i evitar que es torni a repetir una actuació així en un futur”, ha declarat Pau Cruz, advocat de serveis jurídics de la Intersindical, que ha explicat que havien presentat un recurs contenciós administratiu al Tribunal d’Instància de Barcelona contra el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya. “Està en joc la qualitat democràtica del nostre país”, ha sentenciat. 

“Entenem que aquesta infiltració, que no ens consta que tingués autorització judicial, vulnera uns quants drets fonamentals. En primer lloc, la llibertat sindical. En segon lloc, el dret de vaga. I, en funció de l’expedient administratiu que s’aporti al procediment judicial, podria ser que hi hagués més drets afectats, com ara el dret a la intimitat o el dret a la llibertat d’expressió”, ha alertat en declaracions a la seu de la Intersindical.  

Per aquests fets, Carles Amigó, delegat de la Intersindical, ha reiterat que exigien la dimissió de la consellera d’Interior, Núria Parlon, i del director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero. 

Quan les dues agents de paisà es van infiltrar en una assemblea de l’Institut Pau Clarís de Barcelona, uns quants participants van reconèixer-les perquè les havien vistes a les mobilitzacions. Però, quan van ser interpel·lades, van assegurar que treballaven en un centre educatiu. Tanmateix, un docent del centre, que també participava en l’assemblea, va desmentir-ho, i per això les van acabar expulsant. “Una acció sindical no es pot fer correctament si els Mossos d’Esquadra infiltren policies en assemblees. El Tribunal Europeu de Drets Humans, en relació amb moviments socials, té una doctrina sòlida que diu que la infiltració de policies sense indici fonamental de comissió de delictes produeix el que denominen un efecte de dissuasió, un efecte de refredament”, denuncia Cruz. “La història del dret del treball és la història del sindicalisme i, per tant, no és admissible que els Mossos d’Esquadra  infiltrin policies en el que es denominen maniobres operatives”, ha afegit. 

La setmana passada, el director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, va insistir que, tècnicament, les agents “no s’hi van infiltrar”. El seu raonament és que les agents no es van fer passar per mestres i ningú no els va demanar cap nom ni es van identificar amb cap professió, perquè l’espai “era obert”. En una compareixença al parlament, Trapero i Parlon van demanar disculpes per la infiltració, però no es van assumir responsabilitats, sinó que van justificar els fets com una errada fruit de la inèrcia del cos.

En el procediment judicial, el sindicat sol·licita que la Generalitat aporti tota la documentació relativa a l’operació, també la cadena de comandament, els protocols aplicats, els informes elaborats, una eventual autorització judicial –si existís– i qualsevol actuació policial relacionada amb La Intersindical, els seus representants i la seva activitat sindical.

La USTEC i la CGT també van portar el cas als jutjats 

Els fets van despertar una onada d’indignació dins la comunitat docent, i la USTEC i la CGT ja van portar el cas al TSJC. Ivan Vázquez, advocat de la USTEC, assegurava que la doctrina del Tribunal Constitucional espanyol era “claríssima” sobre aquesta qüestió i establia que les infiltracions policíaques només podien justificar-se en investigacions sobre organitzacions criminals o quan hi havia indicis concrets de delicte i sempre sota tutela judicial. “Aquí la policia ha fet de jutge i autoritat”, va denunciar. 

Fonts de la USTEC expliquen que van presentar una denúncia al TSJC per vulneració de drets fonamentals, i que ja ha estat admesa a tràmit. Per ara, continuen amb el procediment, tot i que el TSJC no va admetre inicialment les mesures cautelars que havien demanat, i hi han presentat un recurs de reposició, per valorar un possible recurs d’empara. Tot i això, en la tramitació principal sí que hi ha hagut una resolució rellevant: la sala ha admès la prova documental que havien sol·licitat i ha requerit al Departament d’Interior perquè, en quinze dies, aporti informes policials sobre assemblees docents, diligències informatives, comunicacions internes, ordres de servei, identificacions practicades, o dades incloses en fitxers o aplicacions policials, entre més informacions, tal com expliquen fonts sindicals de la USTEC a VilaWeb. Això vol dir que Interior ha d’aportar la documentació sol·licitada, o justificar formalment per què no l’aporta.

La CGT també va portar el cas al TSJC pocs dies després que es fes públic l’escàndol de la infiltració policial. L’advocada de la CGT que va interposar la demanda, Mireia Salazar, va anunciar que es tractava d’un recurs contenciós administratiu especial per a la protecció dels drets fonamentals. Ara estan pendents de l’evolució del cas als tribunals. 

Com que uns quants sindicats han presentat denúncies als tribunals pels mateixos fets, s’obre la possibilitat que s’acabin ajuntant totes les demandes en un sol procediment. De totes maneres, per ara, cada procediment va per separat, i els sindicats esperen la resposta de la justícia, que no arribarà pas fins passat l’estiu.