L’actual llei de partits espanyola preveu, en l’article 10.2, la il·legalització d’un partit ‘quan haja incorregut en supòsits tipificats com a associació il·lícita en el codi penal’.

L’actual codi penal espanyol tipifica, en l’article 515, quines associacions són il·lícites i en primer lloc esmenta ‘les que tinguen per objecte cometre algun delicte o, després de constituïdes, promoguen la comissió de delictes’.

La sentència del cas Gürtel, que es va fer pública ahir, acredita que el PP –no pas aquest militant o aquell, sinó l’organització com a tal– manté d’ençà del 1989, any en què es fundà, una ‘caixa B’ i, per tant, una estructura financera i comptable paral·lela a l’oficial. El delicte és indiscutible.

Finalment, l’actual llei de partits especifica, en l’article 11, que si el congrés espanyol ho demana el govern té l’obligació de sol·licitar la il·legalització d’un partit.

La seqüència no deixa cap ombra de dubte. El PP hauria de ser il·legalitzat immediatament, per la via extrajudicial que permet la llei de partits, és a dir, la votació al congrés, on el PP és una clara minoria. I la il·legalització del PP, evidentment, hauria de menar a unes noves eleccions on aquest grup no es pogués presentar.

Això passarà? Em costa d’imaginar-ho. El PSOE i Ciutadans han posat el crit al cel amb tota la retòrica, però em costa de creure que vulguen fer res en aquest sentit. Significativament, el PSOE juga amb la idea d’una moció de censura que ja sap que difícilment reeixiria perquè cal posar-se d’acord en un govern alternatiu. La moció de censura és molt més difícil i menys justa a la llarga que no la il·legalització. Però la il·legalització no sembla que es vulga considerar seriosament.

Per què? Perquè despús-ahir mateix es va aprovar el pressupost de l’estat amb el vot favorable, entre més, de Ciutadans i del PNB, que ahir tingueren la barra de dir que la sentència del cas Gürtel significa un abans i un després en la seua relació amb el PP. Cosa que és, evidentment, mentida.

Mentida perquè en el moment de votar el pressupost se sabia de sobres que eixiria la sentència i que les condemnes, si fa no fa, serien les que han estat. I, tanmateix, bé van votar-hi a favor, sabent que això facilitava, pel cap baix, un any de govern per a Rajoy, si no dos. Encara més: era previst que la sentència es faria pública dimarts, però un dels jutges va decidir d’emetre un vot particular i retardar-ne el lliurament. Amb la qual cosa va endarrerir el calendari prou hores perquè PNB i Ciutadans aprovassen el pressupost.

Per tot plegat, la resolució del cas Gürtel no serà solament la prova del cotó-en-pèl del PP, sinó la del conjunt de la classe política espanyola. Que té un mecanisme ben senzill per a liquidar la pitjor xacra social imaginable i que si no ho fa tindrà –tindran també els altres partits– la responsabilitat de no haver-ho fet. Em fa l’efecte que veurem com Espanya no és capaç de castigar el PP pel cas Gürtel…

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Vicent Partal
Director de VilaWeb