*Article d’opinió de Josep Santesmases

Manllevo el títol d’aquest modest article de la conferència / llibre de George Steiner en la qual apuntava i desenvolupava conceptes que van molt més enllà de l’estructuració política i econòmica europea actual, la que han determinat els Estats que es reparteixen el territori del continent. Steiner els definia així: «els cafès; el paisatge que podem recórrer, abastable i d’escala humana; els carrers i les places que porten noms d’estadistes, científics, artistes, escriptors del passat […], la nostre doble procedència d’Atenes i de Jerusalem; i, per acabar el temor d’un capítol final, d’aquell famós crepuscle hegelià, que enfosquia la idea i la substància d’Europa fins i tot en ple migdia».

Potser ho trobaran exagerat però ahir em va semblar que la idea d’Europa es trobava a la Diagonal de Barcelona. Que nosaltres, que tan esperançats i desencantats ens hem sentit d’una Europa política, o d’uns polítics d’Europa pel que crèiem i el que rebíem en relació als nostres anhels i lluites, no ens adonàvem que la idea, el sentit, l’essència d’Europa s’ha trobat als carrers, les places i les carreteres de les darreres grans manifestacions de la Diada i d’altres convocades en els darrers temps. Enfront, o refractària hi ha la idea de l’Europa que ha definit els límits interns, les fronteres entre Estats, com a resultat —o gairebé— de les guerres hagudes, sempre afinats en les darreres. I de la idea, que els països, les nacions i les cultures dels europeus tenen límits inqüestionables fitats en aquestes fronteres. Que no existeix res més i s’hi existeix és d’ínfima categoria i per tant relegable a la seva desaparició, amb acarnissament o amb desídia. Lluny del que George Steiner considerava que era el geni d’Europa: «…la diversitat lingüística, cultural i social». Una idea que, ja ho saben prou bé, no volen o poden entendre ni acceptar de cap manera els polítics que representen la idea monolítica d’Espanya, els que a hores d’ara, ja ho veuen, estan immersos en descobrir la legitimitat dels títols universitaris i de saber si es van fer les tesis o els treballs pertinents, que d’haver-les fet, segur que no es distingeixen per la seva brillantor.

Llegeix l’article d’opinió sencer a Tornaveu fent clic aquí.

Ajudeu VilaWeb, fent-vos subscriptors

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent encara. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Vicent Partal
Director de VilaWeb