13.03.2018 - 12:11
|
Actualització: 13.03.2018 - 14:32
L’Agència Tributària de Catalunya (ATC) va descobrir frau fiscal per un import de 196,8 milions d’euros durant el 2017, el que representa un increment del 15,7% en relació a l’any anterior. El secretari d’Hisenda de la Generalitat, Albert Castellanos, ha presentat aquest dimarts en una roda de premsa aquestes xifres del balanç anual del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.
Des que es va posar en marxa, l’ATC ha fet aflorar un total de 557,26 milions d’euros en tres anys. En aquest sentit, Castellanos ha defensat que ‘aquests resultats signifiquen un aval important, si no total, en el desplegament de l’ATC en els anys recents. La tasca de l’Agència Tributària ha permès que aquests recursos passin d’estar en mans dels defraudadors a formar part de l’erari públic i a disposició de les polítiques públiques de la Generalitat’.
Per àmbits d’actuació, dels 75,4 milions descoberts a través de les activitats d’inspecció realitzades per l’ATC dels tributs cedits i propis que gestiona, destaca el deute tributari detectat en l’impost de successions i donacions (ISD) que ha passat de 26,4 milions l’any 2016 a 40 milions l’any 2017. Pel que fa a la gestió, els treballs de l’Agencia s’han centrat principalment en l’impost de patrimoni (IP) i en el de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats (ITPAJD), a través de campanyes dirigides a sectors específics, per exemple en préstecs entre particulars o en les concessions administratives. Aquests dos tributs representen un 22% i un 60%, respectivament, sobre els 87,9 milions descoberts per aquesta via.
L’ATC ha destacat també el creixement en la detecció del frau aflorat via recaptació executiva: de 16,9 milions d’euros l’any 2016 a 33,3 milions el 2017. Això s’explica per l’assumpció progressiva de la totalitat de les competències en la recaptació dels deutes pendents dels contribuents amb l’administració, segons la hisenda catalana.
Si es tenen en compte les diverses figures tributàries, destaca el frau descobert en l’impost de successions i donacions, amb 68,5 milions d’euros, el que representa el 35% del total. Seguidament, hi ha l’ITPAJD, amb 66,6 milions (34% del total), l’impost de patrimoni, amb 52,9 milions (27% del total), els tributs sobre el joc, amb 7,4 milions (4%), els 0,4 milions de l’impost sobre les estades en establiments turístics i els 0,8 milions corresponents a altres impostos.
Aquestes són algunes de les conclusions del balanç corresponent a 2017 del Pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018. El pla ‘inclou 86 mesures en la línia de sensibilitzar els contribuents envers el frau, el foment de les bones pràctiques tributàries i la creació d’un marc de confiança’, segons l’ATC.
Efectes del 155 a la hisenda catalana
A preguntes dels mitjans de comunicació, Castellanos ha apuntat que l’afectació de l’aplicació de l’article 155 de la constitució espanyola ‘ha estat molt similar’ a l’ATC que a la resta de la Generalitat. El secretari d’Hisenda ha afirmat que l’excepció ha estat la decisió del Consell de Ministres espanyol del 15 de desembre que va decidir posar fi al programa per a facilitar la tramitació dels impostos estatals a les entitats participades per la Generalitat a través de l’ATC.
Segons Castellanos, el programa era ‘perfectament legal’, generava estalvis potencials de dos milions d’euros a la Generalitat i es va deixar sense efectes per raons ‘polítiques’. ‘Excepte en aquest punt concret, l’aplicació del 155 ha estat la mateixa que al conjunt del Govern de Catalunya’, ha sentenciat. De cara a 2018, Castellanos ha apuntat que se seguirà la tendència de 2017 pel que fa a l’increment en la detecció del frau fiscal, especialment en els tributs procíclics com l’impost de transmissions patrimonials. Igualment, la hisenda catalana també posarà èmfasi a seguir investigant els canvis de domicili ficticis fets per evadir impostos i altres ‘bosses potencials’ de frau com el lloguer d’habitatges a través de plataformes d’economia col·laborativa.
