La comissària de Salut, Stella Kyriakides, durant la conferència de premsa feta ahir.

Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Dimarts el principal directiu de l’empresa anglo-sueca AstraZeneca, Pascal Soriot, concedia una entrevista al diari italià La Repubblica, en què deixava caure una bomba: la producció del seu vaccí tenia un retard de dos mesos. Segons ell, la xifra de vaccins que l’empresa s’havia compromès a lliurar el primer trimestre a la Unió Europea no es podria aconseguir; potser a tot estirar en podrien fabricar el 60% dels que esperaven. En concret, el compromís era de lliurar-ne vuitanta milions de dosis al març, però la xifra es reduïa a uns trenta milions. El vaccí d’AstraZeneca encara ni tan sols ha estat aprovat per les autoritats sanitàries de la Unió, que tenien previst de fer-ho aquesta setmana.

Soriot va dir que la xifra de dosis pactada no era cap obligació, sinó una simple indicació del termini més curt de tots els possibles. Aquelles declaracions van encendre totes les alarmes dins la Unió Europea, que veia que el programa de vaccinació feia aigües. Pfizer/BioNTech ja no va ser capaç de complir la promesa de servir 12,5 milions de dosis durant el desembre i més tard ha endarrerit encara més els lliuraments per dificultats de reconfiguració de la planta belga on es fabriquen.

La suma d’aquests dos problemes causa un endarreriment evident en el procés de vaccinació dels europeus, que deriva en una forta pressió sobre els governs, en tots els àmbits. Ahir tant la Generalitat de Catalunya com la Valenciana van advertir que la setmana vinent acabarien els vaccins i que això compromet, d’una manera molt particular, els qui han de rebre la segona dosi.

El fet que uns altres estats avancin molt més de pressa i siguin molt més eficaços en el desplegament dels programes, afegit a les pressions polítiques que originen crisis de govern o greus incidents en països com ara Itàlia i els Països Baixos, preocupa molt Brussel·les. També perquè pot posar en relleu la ineficàcia de la burocràcia europea. Amb les xifres d’ahir a la mà, Israel ja ha vaccinat el 47,90% de la població i els Emirats Àrabs Units el 27,07%. Amb tot, aquests dos estats es consideren situacions excepcionals, però allò que fa mal de veritat, quan es fan comparacions, és que el Regne Unit hagi arribat al 10,79% de la població vaccinada o que els Estats Units, malgrat Donald Trump, ja n’hagi vaccinat el 6,87%, mentre que la Unió Europea tot just ha arribat al 2,11%. Fins i tot països com Sèrbia, amb un 4,56%, van més ràpids que la Unió. Aquest país, a més dels vaccins que fa servir la Unió Europea, treballa també amb el rus i el xinès.

A l’estiu no hi haurà normalitat

Ara com ara, la Unió Europea només ha aconseguit de posar prop de nou milions de dosis i el futur, si res no canvia, no sembla gens clar. L’objectiu oficial d’haver vaccinat el 70% de la població a final de l’estiu, ja tothom el considera impossible, a aquest ritme i amb aquestes dificultats de subministrament. Europa de moment ha aprovat només l’ús de dos vaccins (Pfizer-BioNTech i Moderna) i pot aprovar ben aviat el d’AstraZeneca. Però la quarta opció en què confiava, la francesa de Sanofi, ha fracassat en les proves de laboratori i hom calcula que amb sort no serà disponible fins a final d’any.

De fet, hi ha experts que avisen que si no canvia dràsticament la situació, a l’hivern d’enguany no hi haurà prou població vaccinada per a poder suavitzar les mesures de distància. I això voldria dir tres hiverns seguits de problemes, amb totes les conseqüències que té per a la credibilitat de les institucions, per a la salut de la població i per a l’economia.

Un maldecap sanitari, però també polític i econòmic

Perquè el problema no és tan sols sanitari, sinó també econòmic i polític. Ara com ara, s’han mort 426.000 europeus a causa de la covid-19 i com més tard arribin els vaccins més gent es morirà i més inquietud social hi haurà. La pèrdua de reputació també serà enorme, vist que no es pot assegurar ni la protecció dels ciutadans més desvalguts. I econòmicament la contracció d’un 7,6% del PIB l’any passat, segons les dades del FMI, dibuixa un horitzó complicadíssim si la normalitat no retorna ben aviat.

I, amb tot plegat, més enllà de l’evident voracitat de les empreses farmacèutiques, els errors europeus són clarament sobre la taula.

La lentitud i les pressions polítiques

El primer error va ser, en el període anterior a l’aprovació del vaccí, que la Unió Europea fos extraordinàriament conservadora i lenta. Va desconfiar de la tècnica mRNA i no va aprovar els vaccins de Pfizer-BioNTech i Moderna fins molt més tard que el Regne Unit i els Estats Units. La Unió Europea es va equivocar pensant que diversos vaccins s’haurien enllestit al mateix temps i repartint les compres entre tots. Això fa que ara tingui compromesos vaccins que, anant bé, arribaran a final d’any, com el de Sanofi, o alguns altres que no tenen ni tan sols temps estimat d’aparició, com ara CureVac o Johnson & Johnson.

Això és un problema important, perquè en total la Unió Europea ha comprat 1.300 milions de dosis de vaccí, que haurien de ser suficients per a assegurar que cada ciutadà rep les dues dosis. Però alguns vaccins ja adquirits no seran disponibles fins d’ací a uns quants mesos, cosa que fa perillar el procés. En aquests moments, segons les anàlisis més rigoroses –i si no apareixen nous problemes–, amb Pfizer-BioNTech, Moderna i AstraZeneca la Unió Europea només podria arribar a posar una dosi a tots els europeus el mes de desembre.

Tanmateix, una part del problema prové d’haver cedit a les pressions polítiques per damunt de les dades científiques. La Unió Europea va adquirir en una primera compra 300 milions de dosis del vaccí de Pfizer-BioNTech, però sota la pressió de França va adquirir també la mateixa quantitat de dosis del vaccí que desenvolupa l’empresa francesa Sanofi i que va amb molt de retard per problemes que han aparegut durant les proves. I no solament això: quan Pfizer va oferir una compra de 500 milions de dosis addicionals, la Unió Europea va rebutjar l’oferta per a evitar dificultats a l’empresa francesa, tal com ha explicat Der Spiegel.

L’aprovació tardana

El segon error europeu té relació amb el procés d’aprovació dels vaccins per les autoritats sanitàries europees, que va ser més lent que, per exemple, el del Regne Unit. Al Regne Unit el vaccí de Pfizer va ser aprovat el 3 de desembre i a la Unió Europea el 21; el de Moderna va ser aprovat al Regne Unit el 30 de desembre i a la Unió Europea el 6 de gener, i encara enmig d’un notable escàndol perquè les vacances havien interromput el procés. Són aquestes tres setmanes, en el cas de Pfizer-BioNTech, que ara l’empresa retreu per a justificar que ha d’atendre primer les comandes del Regne Unit, perquè va arribar primer. Una decisió que ha irritat Brussel·les.

La guerra pels vaccins

Ara la Unió Europea, pressionada per l’opinió pública, ha reaccionat tot apuntant a una guerra pels vaccins, que podria significar el tercer gran error.

Això podria incloure mesures com ara impedir l’exportació fora de la Unió de dosis fabricades a dins, encara que hagin estat adquirides legalment per països tercers. Aquesta mesura, que la Unió estudia d’implantar aquesta setmana mateix, pot desfermar un autèntic daltabaix.

Per una banda, de segur que faria esclatar una guerra amb el Regne Unit, perquè la major part de dosis que s’exporten hi anirien a parar. I per una altra, entraria en contradicció amb el model europeu de lliure mercat i segurament obriria un conflicte entre diversos estats que tenen interessos divergents.

Però la preocupació més gran és que una actuació com aquesta podria desencadenar represàlies que complicarien encara més la situació, tenint en compte que la Unió és poderosa però, en definitiva, les empreses farmacèutiques tenen la paella pel mànec. En aquest cas, tenen un mercat pràcticament infinit que celebraria encantat de comprar immediatament els vaccins que no arribessin –com a possible represàlia de les empreses– a la Unió Europea.

Cal tenir en compte que el procés de vaccinació només ha començat en 54 dels 193 estats membres de l’ONU i que, segons que digué ahir l’OMS, el 75% dels vaccins administrats fins ara corresponen a tan sols deu d’aquests estats. Això significa que hi ha molts estats ansiosos d’obtenir unes dosis que, en alguns casos, consideren que els han estat escamotejades per un comportament massa avariciós dels europeus o del primer món en general. Per tant, cap empresa no tindria gaires dificultats de mercat si hagués de desviar la producció, com a represàlia.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.