‘Allan Sekula. Sísif col·lectiu’ mostra la seva fotografia crítica amb la globalització

BARCELONA, 12 (EUROPA PRESS)

La Fundació Antoni Tàpies de Barcelona exposa des d’aquest dimecres la primera retrospectiva del fotògraf Allan Sekula a Espanya reflectint la progressiva “desaparició del vincle amb el mar” fruit de la globalització, ha explicat el director de la fundació, Carles Guerra, aquest dilluns en roda de premsa.

La globalització és una constant en l’obra de Sekula, qui després de la seva mort el 2013 “ha quedat demostrat que és un artista major, ja que connecta la fotografia amb la societat”, ha afirmat Bart de Baere, director del M HKA, el museu d’art contemporani d’Anvers, coorganizador de la mostra.

“Sekula intenta comprendre el nou gir de la globalització des de la tradició dels vincles amb el mar. És un testimoni de la progressiva desaparició del mar del nostre imaginari”, ha relatat Guerra, que també és cocomissari de la retrospectiva, titulada ‘Allan Sekula. Sísif col·lectiu’.

La referència a la col·lectivitat en el títol es deu a la forma en què s’ha gestat: a sis mans, amb tres comissaris –la belga Hilde van Gelder, l’alemanya Anja Isabel Steiner i Carles Guerra– i diferents institucions organitzadores: el museu M HKA d’Anvers i la Universitat de Lovaina KULeuven, tots dos a Bèlgica, al costat de la Fundació Antoni Tàpies, a més de la col·laboració de Sally Stein, vídua de Sekula.

L’exposició traçarà fins al 25 de setembre una línia entre una de les obres més conegudes, ‘Fish Story’ (1989-1995) i la més recent, que va fer abans de morir: ‘Ship of Fools/The Dockers’ Museum’ (2010-2013), al costat de dues creacions intermèdies: ‘Deep Six/Passer au bleu’ (1996-1998) i la pel·lícula ‘Lottery of the Sea’ (2006).

QUATRE CAPÍTOLS DE ‘FISH STORY’

‘Fish Story’ –de la qual es reuniran a Barcelona quatre dels seus nou capítols procedents de diferents museus europeus– està formada per fotografies amb fort component social d’elements relacionats amb el mar, entre els quals hi ha, per exemple, estibadors recollint peix, un soldador d’una drassana en fallida o treballadors netejant un abocament químic després de l’explosió d’una refineria.

La desesperació que Sekula va sentir en visitar Galícia després de l’accident del petrolier Prestige ha inspirat el títol de la mostra: “Sempre anava als llocs per veure en persona què passava. A Galícia va sentir la frustració dels voluntaris que recollien el petroli i al cap d’un moment tornava a aparèixer”, ha explicat Guerra, fent referència al mite de Sísif, símbol de l’esforç inútil per ser condemnat a pujar eternament una pedra.

VINCLE AMB BARCELONA

En el seu afany per conèixer les situacions de primera mà, “va conèixer abans als estibadors del Port de Barcelona que els seus artistes”, ha explicat Guerra, recordant el fort vincle que va mantenir amb la ciutat i amb Espanya, cosa que queda reflectit en l’exposició.

“Espanya era el país europeu favorit d’Allan, i especialment Barcelona. Els capítols de ‘Fish Story’ que vam mostrar estan seleccionats per mostrar aquesta fascinació”, ha detallat Hilde van Gelder, cocomissària i professora del KULeuven, que exposa en la mostra els resultats de les seves investigacions que veuen la llum per primera vegada a Barcelona.

Per a ella, la mostra conforma un ‘vaixell’ juntament amb les altres parts que la constitueixen, de les quals té especial importància ‘The Dockers’ Museum’ (El Museu dels estibadors): una col·lecció d’objectes relacionats amb el mar que va comprar per internet i que el director del M HKA ha descrit com l”anti-museu’: “Es fixava en els molls perquè connecten la terra i el mar”, ha comentat.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]