Aquesta setmana, la Fundació Tàpies ha inaugurat ‘T de Teresa’, una exposició sobre la relació d’Antoni Tàpies amb qui va ser el seu major suport, la seva muller Teresa Barba. L’exposició mostra, d’una banda, la ‘Sèrie Teresa’ (1966) de dibuixos dedicats a la dona i, de l’altra, ‘Cartes a Teresa’ (1974), que recull litografies i collages en el seu honor.

La compilació preserva la intimitat de la parella a partir de la simbologia de Tàpies, però alhora exposa al·lusions explícites a la seva vida quotidiana i sexual. Segons el director de la Fundació Tàpies, Carles Guerra, Teresa era ‘una interlocutora del treball’ i una ‘destinatària privilegiada’ de l’obra de l’artista. És per això que la fundació ha volgut agrair la seva contribució havent cedit el llegat artístic de Tàpies i, més enllà, havent format part de la seva creació.

‘T de Teresa’ es podrà veure fins al 21 d’octubre, però no serà l’única exposició del 2018 a la fundació. El 7 de juny s’inaugurarà Antoni Tàpies. Biografia política, un recull d’obres que pretén ser una anàlisi del contingut polític més subtil en l’estil de Tàpies. L’artista va viure la postguerra i el franquisme des d’una posició catalanista i antifranquista, però les seves peces van eludir la censura gràcies a la seva estètica abstracta.

L’exhibició presentarà per primera vegada obres de les dècades dels cinquanta i seixanta que situen Tàpies en l’escenari polític de postguerra. A partir de peces del fons de la fundació i d’altres cedides per col·leccions estrangeres, la politització silenciosa es farà palesa examinant-ne les formes i els procediments que aporten sentit polític al contingut. La mostra es mantindrà fins al 24 de febrer de 2019.

Artistes convidats
Aquesta setmana, la fundació també ha estrenat una exposició sense títol dedicada als artistes Jennifer Allora i Guillermo Calzadilla, ambdós residents a Puerto Rico. En sintonia amb l’estil informal de Tàpies, les peces de tots dos creadors plasmen la multiplicitat de formes existencials del món però a partir del so com a fil conductor, que guia el visitant d’obra en obra.

Fotografia, escultura i performance es converteixen en activisme polític per mitjà del debat i l’experiència del públic i obren la porta a la intersecció de molts camps, entre els quals destaca la crítica a la vulnerabilitat de l’illa de Puerto Rico. Protestes contra el deute econòmic, la fragilitat climàtica i el dèficit democràtic són alguns dels temes que els artistes destaquen en la seva obra.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]