‘Tot allò que faig relacionat amb l’art em dóna una gran alegria.’ Aquesta frase de Pablo Picasso sintetitza l’esperit de l’exposició que es pot veure al Centre Cultural Bancaixa de València. ‘L’alegria de viure‘, que es podrà visitar fins al 31 de març, compta amb més de 170 obres –algunes de les quals autèntiques joies cedides per museus que rarament les presten– que reflecteixen la seva faceta més lúdica, festiva i vital. La lluminositat de la Costa Blava, el circ, la pau, la sensualitat, els toros i la dansa, que tant van significar en la vida i l’obra del geni, són temes presents en la selecció. L’exposició aplega olis, gravats, dibuixos, litografies, estampes i ceràmiques.

El comissari de la mostra, Javier Molins, explica que, tot i la importància creativa que té l’època blava de Picasso, marcada per la tristesa, realment només va abastar quatre anys dels noranta-un que va viure. Per tant, la major part de la seva vida i obra van ser impregnades d’una filosofia vital positiva.

En l’itinerari, es destaca l’apartat ‘L’art primitiu’, amb fons d’una col·lecció particular que s’exhibeixen per primera vegada. Deixa veure la fascinació de Picasso per l’art africà, que va arribar a col·leccionar abundosament. S’hi inclou una selecció de màscares africanes al costat d’una sèrie de ceràmiques amb les quals reivindicava la Mediterrània i feia palès que l’art es fa amb les mans.

També és important el quadre Els segadors, considerat la seva primera obra fauvista, en què els protagonistes avancen unes formes primitives que van eclosionar a Les senyoretes d’Avinyó. La peça ha estat prestada per Carmen Thyssen i rarament abandona el seu emplaçament habitual.

El pas següent de l’itinerari és ‘Del pintor i la model als mosqueters’. Ja a vint anys, Picasso s’autoretratava com a pintor a l’estil dels grans mestres com Velázquez a Las Meninas i Goya a La família de Carles IV, un tema que apareix en diversos gravats de la Suite Vollard i en llenços dels anys 1960. L’extensa sèrie del pintor i la model va seguida d’una altra de centrada en cavallers, influència de l’art de Rembrandt i El Greco.

Un altre univers que embruixava Picasso era el circense. En l’àmbit ‘El món del circ’ hi ha estampes festives i explícitament sexuals dels gravats de les Suites Vollard. Les següents parades són ‘Picasso i els grans mestres’, on es destaca el quadre Nu ajagut amb gat; ‘Els toros i el minotaure’, que incideix en el gust de l’artista per la tauromàquia, i ‘La Californie i Jacqueline’, que recorda la seva vila a la Costa Blava en una de les etapes més felices de la vida de l’autor. La mostra culmina amb ‘La música i li Tricorne’, sobre la relació picassiana amb la dansa, i ‘El colom de la pau’, una de les imatges indelebles del llegat artístic del pintor.

Aquest article que llegiu es publica gràcies als quinze mil subscriptors voluntaris, que amb el suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu clicant ací.