La fiscalia anticorrupció investiga possibles irregularitats en els ajuts de la DGAIA

La fiscalia anticorrupció investiga si hi ha hagut irregularitats en l’antiga Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) en la prestació d’ajuts econòmics i d’allotjament a joves ex-tutelats. El març passat, el ministeri fiscal va demanar la col·laboració de l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), que ja tenia oberts dos expedients separats per aquests fets. Antifrau ha tancat el primer expedient sense detectar-hi cap delicte, però ha lliurat igualment la documentació a la fiscalia. En el segon cas, encara analitza molta documentació i no n’ha lliurat cap informe.

Denúncia d’un alertador sobre la Fundació Resilis

La investigació va començar després de la denúncia d’un alertador, sota protecció d’Antifrau, que qüestionava la gestió de la Fundació Resilis a Girona. Segons fonts jurídiques, Antifrau ha lliurat a la fiscalia el seu informe sobre el control de les ajudes a joves ex-tutelats, amb la sospita que podrien haver-se donat prestacions a persones que ja no vivien al país. L’informe d’Antifrau conclou que no s’han detectat delictes o fraus, però recomana comprovar possibles deficiències en el compliment dels contractes de la DGAIA amb les entitats col·laboradores i apunta que l’administració podria haver fallat en el seguiment i supervisió d’aquests ajuts.

Investigació oberta per les places d’allotjament

El segon expedient analitza si hi havia places d’allotjament fictícies pels quals entitats cobraven de la Generalitat sense, en realitat, acollir joves als pisos. En aquest cas, Antifrau encara no ha lliurat documentació perquè està revisant una gran quantitat d’informació.

La fiscalia haurà de determinar si aquests fets constitueixen només irregularitats administratives i disfuncions de l’organisme públic, o bé poden ser constitutius de delicte. Si és així, els portaria davant d’un jutjat perquè s’investiguessin a fons.

La denúncia, més casos i el paper de la Sindicatura de Comptes

La investigació es va desencadenar al gener del 2025, quan un treballador del tercer sector va denunciar irregularitats en la gestió de les prestacions econòmiques i d’habitatge per a joves ex-tutelats. Segons el denunciant, un jove rebia dues prestacions malgrat viure i treballar a València des de feia mesos. La fundació que ho gestionava va justificar un canvi d’habitatge del jove adduint que cercava feina.

Posteriorment, tres treballadores van denunciar que una entitat cobrava a la Generalitat per places als pisos d’acollida que, en realitat, estaven buides.

El juny de l’any passat, la Sindicatura de Comptes va fer públic un informe segons el qual el Departament de Drets Socials va pagar 167,56 milions d’euros indegudament en prestacions econòmiques entre 2016 i 2024. D’aquests, 4,7 milions estaven vinculats directament amb el cas denunciat per ser pagaments indeguts a joves ex-tutelats.

Querella arxivada contra ex-consellers

Un altre vessant del cas és la querella presentada pel col·lectiu jurídic Acció Cassandra, que el jutjat de Barcelona va arxivar l’abril passat. Anava dirigida contra quatre ex-consellers de l’àrea social —Dolors Bassa, Chakir El Homrani, Violant Cervera i Carles Campuzano—, l’ex-secretari Josep Ginesta i tres ex-directors de la DGAIA, entre altres. S’hi invocaven delictes de malversació, prevaricació, falsedat documental, frau, encobriment, assetjament laboral i un possible finançament il·legal de partits.