La Filmoteca de Catalunya acull dues obres d’art de Benet Rossell

  • La família de l’artista ha cedit a la Filmoteca les obres ‘Chaussure’ (1969) i ‘1000 a Miró. The storyabroad’ (1993 - 2009)

VilaWeb
ACN
16.01.2018 - 12:50
Actualització: 16.01.2018 - 13:19

La Filmoteca de Catalunya acull dues obres d’art de Benet Rossell després que la família de l’artista hagi cedit a l’edifici del Raval les peces Chaussure (1969) i 1000 a Miró. The storyabroad (1993 – 2009). D’aquesta manera, aquestes dues obres de Rossell s’han incorporat a la col·lecció permanent de la Filmoteca.

Rossell (Àger, 1937) era un artista polifacètic i en la seva obra va establir un constant diàleg personal, avantguardista i agosarat, entre diverses disciplines: dibuix, gravat, escriptura, ‘performance’, escultura, música, teatre, poesia i un particular èmfasi en el cinema.

Benet Rossell va estudiar Dret, Econòmiques i Sociologia, i es va traslladar a París a la dècada dels seixanta, on va completar la seva formació en teatre i cinema. Juntament amb Antoni Miralda, Jaume Xifra i Joan Rabascall va establir les bases de l’art conceptual català, i als anys setanta va intensificar la seva vinculació, sovint experimental, amb el cinema. Un àmbit en què també va col·laborar amb Francesc Betriu en tasques de guió i direcció artística, en llargmetratges professionals com Corazón solitario o Furia española.

Rossell va morir el 2016 i, aquest agost passat, en complir-se un any de la seva mort, la Filmoteca de Catalunya va homenatjar-lo amb una sèrie de sessions que incloïen alguns dels curts dels fons que l’artista va dipositar en vida al Centre de Conservació i Restauració. Ara s’amplia aquest valuós llegat amb les dues peces d’art cedides per la seva vídua, Cristina Giorgi, i que s’han incorporat a l’exposició permanent de l’edifici del Raval, situat a l’espai Delmiro de Caralt i a la Biblioteca del Cinema.

Chaussure conté la tècnica del paper maixé amb films de diferents formats. La sabata, el peu o el mitjó eren elements recurrents d’aquest artista nascut en una contrada eminentment rural, on els únics béns garantits eren la llum infinita de la vall i la terra ferma sota els peus. Aquest vincle amb la llum i la terra el va acompanyar tota la vida i va donar lloc a obres com Empremta del peu de Benet Rossell sobre el plànol de París (Itinerari quotidià de l’artista), del 1972; Composition 4, del 1987, un mitjó on pul·lulen pictogrames minúsculs a la manera d’una autobiografia gràfica, o el vídeo Gotan & Tango, Tango & Gotan, del 2011, on porta el guió del tango que ballarà inscrit a la sola de les sabates.

Iniciat en els preceptes del cinema directe, Rossell va voler capturar la vida amb la llum de la seva càmera i va traçar pas a pas, fotograma a fotograma, amb peus ferms i sabates grosses, aquelles històries viscudes o imaginades impreses en les tires de pel·lícula que ordenen el fons d’aquest poema visual o brollen des dels budells de la Chaussure. L’obra es va presentar per primera vegada a la Galerie Bazarine de París l’any 1969. Per la seva banda, 1000 a Miró. The storyabroad es tracta d’una edició de 8 exemplars, numerats i signats per l’artista.

L’obra és un llibre d’artista , que inclou el vídeo 1000 a Miró, realitzat el 1993 en homenatge a Joan Miró, i el seu ‘storyabroad’ original, dut a terme el 2009. 1000 a Miró és un vídeo realitzat en col·laboració amb la productora Oframe Store, amb els darrers avenços en postproducció de l’època que permetien la producció d’imatges al més alt nivell de qualitat. El 2009 Rossell, fidel al seu tarannà investigador i a la seva fascinació pels mitjans, els suports i les tècniques més dispars, va decidir reprendre l’obra per transformar-la en un llibre d’artista, en forma d’arxiu consultable compost per mil imatges originals capturades del vídeo, a les quals afegeix una llegenda poètica i suggeridora que acaba composant un poema riu de mil versos, en versió trilingüe, que inclou la pel·lícula 1000 a Miró. L’obra es va exposar per primer cop a la Galeria Senda de Barcelona el 2009.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 75€ l'any