sindical

TEMA DEL DIA
Amb la publicació de la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemna els dirigents independentistes a un total de cent anys de presó, el conflicte català entra en una nova fase, en què es polaritzen les posicions i és més difícil de mantenir l’equidistància que havien practicat fins ara alguns sectors polítics, econòmics i socials. En va ser un símptoma evident la decisió de CCOO i UGT de no participar en la vaga general de divendres passat, 18 d’octubre, convocada per la Intersindical-CSC i la IAC, i aquest tomb es pot consumar aquest dissabte, si finalment es confirma que els dos principals sindicats espanyols no assistiran a la manifestació de rebuig a la sentència convocada per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural. CCOO i UGT havien estat fins ara assidus d’aquesta mena de convocatòries, mentre no es passava del dret de decidir. Això els permetia d’exhibir una certa equidistància, però arran de l’acceleració del moviment independentista després de la sentència les direccions estatals han cridat a files els seus representants a Catalunya.

Guia de la manifestació del 26 d’octubre

L’absència de CCOO i UGT no farà pas baixar l’assistència a la manifestació, perquè la majoria dels afiliats ja no hi assistien, tot i que sí que hi anaven els membres dels corrents independentistes. Els dirigents, sobretot en el cas de la UGT, han fet un esforç titànic per no trencar l’equidistància. El president de la UGT a Catalunya, Camil Ros, ex-secretari general de les JERC i independentista convençut, ha fet molts equilibris per poder participar en les convocatòries independentistes, però ni l’ascens de l’històric Pepe Álvarez no ha pogut evitar el tomb cap a la disciplina del PSOE. En el cas de CCOO, Javier Pacheco sempre ha mantingut una posició més distant, malgrat la pressió del sector independentista del sindicat, que ja ha anunciat que igualment anirà a la manifestació.

La manca d’un sindicat nacional i de classe potent a Catalunya ha fet que l’independentisme optés històricament per fer ‘entrisme’ en els sindicats estatals per mirar de decantar la seva posició a favor del procés. A ERC, ja el secretari general Joan Puigcercós va pactar amb Josep Maria Álvarez una entrada en massa de militants d’Esquerra i de les JERC, que va aconseguir controlar les joventuts del sindicat, anomenades Avalot, i col·locar quadres a la direcció. El responsable d’Avalot va ser Cesc Poch, actual director de l’Agència Catalana de Joventut. I l’actual secretari general del sindicat, Camil Ros, és el fruit més reeixit d’aquesta operació. Però una cosa són les persones i l’altra l’estructura, que al final s’ha imposat. L’excusa que posen els sindicats és que la manifestació de dissabte serà partidista, tot i que el lema és ‘Llibertat’. En tot cas és tan partidista com totes les manifestacions unitàries anteriors. No han canviat ni Òmnium ni l’Assemblea, han canviat de posició els sindicats, doblegant-se a les directrius de sengles direccions estatals.

L’Assemblea Nacional ja fa temps que treballa per reforçar el sindicalisme nacional mitjançant la campanya Eines de País, amb resultats efectius. La Intersindical-CSC ha multiplicat el nombre de delegats, tant a l’administració pública com a les empreses. En el cas de la Generalitat, ha passat de 4 delegats a 35 i empata a la primera posició amb IAC-CATAC, que també és sobiranista. La Intersindical té actualment 4.500 afiliats i 300 delegats, cosa que li permet de configurar un ‘tercer espai’ davant les dues centrals estatals. Encara són molt lluny de CCOO i UGT, però també és cert que un sindicat independentista no havia aconseguit mai tenir tants delegats. Per això, arran de la vaga general del 8 de novembre de 2017, Foment del Treball els posà una demanda, que es basava en les declaracions dels dirigents de CCOO i d’UGT a Catalunya, en què deien que no s’adherien a l’aturada perquè consideraven que era una vaga política, cosa que és prohibida. Aleshores, els responsables de la Intersindical van denunciar que Foment cercava la ‘mort civil i social’ del sindicat. Dos anys més tard és evident que no ho ha aconseguit.

MÉS QÜESTIONS

La supressió del delicte de sedició enfronta Compromís i el PSPV. El govern del Botànic no ha paït bé la sentència del Tribunal Suprem contra els dirigents independentistes. Si el PSPV l’acata disciplinadament i evita crítiques públiques, Compromís ha obert un debat per a suprimir el delicte de sedició. Com ja va fer Mónica Oltra, el portaveu de Compromís a les Corts, Fran Ferri, ha defensat avui que el delicte de sedició, tal com és tipificat, ‘no cap en un país democràtic avançat’, perquè podria aplicar-se en casos d’impediments de desnonaments, per exemple. Per això defensa que sigui eliminat. En canvi, el seu homòleg socialista, Manolo Mata, ha dit que està molt bé al codi penal i s’ha mostrat contrari a la desaparició de delictes. Ferri ha explicat que aquest delicte, tal com és tipificat i interpretat en la recent sentència del TS contra els presos polítics, podria aplicar-se als qui es van posar davant el Forn de Barraca per a impedir-ne l’enderrocament o als qui fan resistència perquè no hi hagi un desnonament: ‘Creiem que es vulnera el dret de lliure expressió, de manifestació i de concentració pública.’ El dirigent de Compromís i del Bloc ha subratllat que la seva formació és l’única que proposa solucions al conflicte polític tan greu de Catalunya, a diferència dels que hi aboquen benzina per electoralisme. El socialista Manolo Mata ha replicat que a Espanya fa cent cinquanta anys que funciona la descripció d’aquest delicte i que no és el moment de canviar-lo.

Les Corts analitzaran les causes de les inundacions al Baix Segura. Les Corts analitzaran les causes de les inundacions al Baix Segura per a evitar que es repeteixin els danys del mes passat durant el temporal de gota freda. La intenció és analitzar mesures de prevenció i anàlisi de la gestió hídrica i del model ‘turbourbanístic’ d’aquestes últimes dècades. La proposta de Compromís, que ha tingut el suport de tots els grups tret de Vox, inclou la creació d’una comissió especial. Tot esperant de demanar una comissió d’investigació al congrés espanyol després de les eleccions del 10 de novembre, les Corts abordaran tant les causes com l’abast de la gota freda, amb la intenció de saber el cost econòmic dels danys i establir les accions que han dut a terme les administracions públiques i la Confederació Hidrogràfica del Segura. L’objectiu és reduir la vulnerabilitat social, econòmica i ambiental del Baix Segura. La portaveu adjunta de Compromís, Aitana Mas ha  dit que és ‘una de les comarques que més ha patit les conseqüències del model urbanístic del PP’ i una zona que continua ‘molt allunyada de la mitjana de renda per capita‘.

El parlament balear aprova per unanimitat els ajuts als treballadors de Thomas Cook. El ple del parlament va validar per unanimitat el decret llei del govern de mesures per a pal·liar els efectes de la fallida de Thomas Cook, un text que inclou ajuts a empreses per a incentivar la contractació de treballadors acomiadats i ajuts a treballadors afectats per processos concursals. La ratificació del decret era l’últim punt de l’ordre del dia del ple d’ahir i va obtenir 54 vots favorables. Després de la votació, el PP va sol·licitar que el decret es tramités com a projecte de llei, però la seva petició va ser rebutjada amb 30 vots en contra. El decret estableix programes d’ajudes a empreses que contractin de manera indefinida persones afectades per un acomiadament col·lectiu derivat d’un procés concursal; i ajudes als treballadors afectats per un procediment concursal, mentre aquest procediment es tramita. La concreció dels ajuts i l’import, com també els requisits per a ser-ne beneficiari, no són recollits en el text del decret, sinó que s’articulen en cada convocatòria. Com va indicar el govern, les ajudes per a treballadors són de 500 euros cada mes per persona, amb una durada màxima de quatre mesos. En relació amb els ajuts a empreses, el consell de govern va tramitar-ne la convocatòria divendres passat, amb un pressupost de 136.000 euros ampliables per a satisfer ajudes de 4.500 i 6.500 euros per treballador contractat.

Els coprínceps andorrans aproven un indult de sis mesos. Els coprínceps han atorgat un indult de sis mesos als condemnats per delictes o contravencions penals comesos abans del 13 de setembre. La mesura feta pública al BOPA avui s’ha aprovat arran de la visita d’Emmanuel Macron el mes passat i es va acordar a la reunió que va tenir amb Joan Enric Vives a la Casa de la Vall. L’indult no s’aplicarà als empresonats per delictes contra la vida, la integritat física o moral, la llibertat i la llibertat sexual, ni tampoc als condemnats per tràfic de droga, terrorisme o emblanquiment de diners, ni als reclusos que hagin tingut mala conducta habitual durant l’internament a la Comella, als reincidents o a persones sentenciades en rebel·lia. La ‘disposició de gràcia’ no exonera d’haver de fer front a la responsabilitat civil imposada ni elimina els antecedents penals.

LA XIFRA
814 municipis de Catalunya han aprovat ja la moció de rebuig a la sentència del Tribunal Suprem espanyol que condemna a un total de cent anys de presó els dirigents polítics i socials del procés. Representen el 84% dels ajuntaments del Principat.

TAL DIA COM AVUI
El 23 d’octubre de 1977 tornà Josep Tarradellas, com a president de la Generalitat de Catalunya. Ho va fer amb el reconeixement del govern espanyol. Quan arribà a Barcelona fou rebut per una multitud. La seva frase ‘Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí!’ ha quedat per a la història.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb