Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Demà el govern explicarà com es farà el referèndum del primer d’octubre. Primer de tot, hi haurà una sessió amb els diputats de tots els partits que hi vulguin assistir i després un acte públic que es preveu que serà multitudinari.

Les qüestions més importants que esperen resposta són les següents:

1. El calendari
Després de l’anunci que es va fer el 8 de juny sobre la data i la pregunta, ara cal concretar quan s’aprovaran les lleis del referèndum i de transitorietat, quan se signarà la convocatòria i quan començarà la campanya –se sap del cert que la campanya s’acabarà el 29 de setembre i que el 30 serà la jornada de reflexió.

Un calendari factible seria: aprovar les lleis que donaran valor legal al referèndum el 30 d’agost; signar immediatament la convocatòria, a tot estirar el 4 de setembre; i començar la campanya el 15 de setembre.

També caldrà aclarir les dates de publicació del cens, d’al·legacions dels ciutadans, de constitució de la sindicatura electoral (o junta), de publicació del cens electoral…

2. La llei
L’element imprescindible per a poder convocar i organitzar un referèndum és que hi hagi una base legal que ho permeti. El parlament va aprovar el 2010 una llei de consultes populars per via de referèndum que va ser suspesa pel Tribunal Constitucional espanyol. Més endavant, el setembre del 2014, va aprovar la llei de consultes populars no referendàries i més formes de participació ciutadana, que també va ser parcialment suspesa pel TC. Per tant, la convocatòria del referèndum exigeix ara l’aprovació d’una nova llei que habiliti el govern a organitzar-lo. Això es farà a final d’agost i tan sols s’ha de decidir si aquesta llei del referèndum s’aprova conjuntament amb la llei de desconnexió o si va tota sola. La llei del referèndum definirà el marc legal, el procediment, els òrgans i els terminis que caldrà complir per arribar al dia de la votació.

3. El decret de convocatòria
Amb la llei aprovada, el govern haurà d’exercir les funcions que li seran atribuïdes legalment pel parlament i activar formalment els mecanismes del referèndum amb un decret. Un dels criteris que s’han acordat per a la signatura d’aquest decret és que es farà de manera col·lectiva. És a dir, la signarà tot el govern. L’objectiu d’aquesta signatura col·lectiva és evitar que l’actuació repressiva de l’estat espanyol pugui focalitzar-se contra el president.

4. El cens
Qualsevol procés electoral o de referèndum exigeix de definir el cos electoral cridat a participar-hi. Aquest és un dels aspectes més delicats del referèndum, perquè l’estat espanyol, que té el cens electoral habitual, no està disposat a col·laborar-hi. Per tant, el govern català haurà de trobar alternatives a la cessió del cens per part de l’estat espanyol. Una de les opcions que s’han estudiat és d’elaborar un cens a mesura que es facin les votacions, que requeriria de registrar-se abans de votar. També es pot optar per basar-se en el padró municipal. O bé en les dades que té l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Puigdemont i Junqueras van dir no fa gaire que hi hauria un cens i que coincidiria amb el cens electoral habitual. És possible que demà expliquin quin serà.

5. La sindicatura electoral
Tot procés electoral o consultiu ha de tenir un arbitratge allunyat de les parts interessades. A l’estat espanyol, aquesta funció la fan les juntes electorals –la central o les de zona, segons cada elecció. En el cas de Catalunya, que no té cap llei electoral pròpia, caldrà que la llei de referèndum estableixi la creació d’una sindicatura electoral que vetlli pel bon funcionament i per la resolució dels conflictes que puguin sorgir durant el procés previ i posterior del referèndum. L’haurà de conformar un nombre determinat d’especialistes, acadèmics i experts en política, sistemes democràtics, dret i funció pública.

6. Quòrum i majories
No hi ha cap normativa ni cap criteri internacional establert en relació amb el quòrum ni amb les majories necessàries per a considerar vàlid el referèndum ni un resultat concret. No és previst que ni la llei ni el decret de convocatòria estableixin aquest quòrum ni aquestes majories. Amb tot, el resultat guanyador serà aquell que superi d’un vot la meitat dels vots emesos (50% + 1). El quòrum de participació és el que determinarà la força vinculant del referèndum, però serà una qüestió més política que no pas tècnica. Algunes veus han demanat que es deixés clar d’entrada quina participació es consideraria bona, i algunes altres han alertat que això pot afavorir la campanya del boicot dels contraris a la independència i han recordat que fixar un quòrum mínim aniria contra les recomanacions de la Comissió de Venècia.

7. Observadors internacionals
Tant la campanya com la jornada de votació han de comptar amb un equip d’observadors internacionals que garanteixi que el procediment ha estat net, que tothom ha tingut opció de votar en igualtat de condicions i que l’administració i els voluntaris implicats en l’organització del referèndum han garantit la neutralitat del procediment. Els observadors internacionals, amb neutralitat i transversalitat, han de validar que la votació i el recompte s’han fet amb pulcritud democràtica, condició que la comunitat internacional reclama.

8. El vot exterior
Aquesta és una altra de les qüestions delicades del referèndum. El govern diu que maldarà per facilitar que els catalans que viuen a l’estranger puguin votar. Aquests últims anys el govern espanyol ha entrebancat el vot dels catalans residents a l’estranger en cada convocatòria electoral. El cens de residents a l’estranger –o cens electoral de residents absents (CERA)– és propietat del govern espanyol i sense acord per al referèndum és complicat que el govern de la Generalitat el pugui obtenir.

Hi ha alternatives, com ara la utilització del registre de catalans residents a l’exterior. Caldrà veure si aquest registre garanteix la participació de tothom qui vulgui votar l’1 d’octubre o si cal trobar una solució alternativa. La manera més pràctica que té el govern de facilitar el dret de vot dels residents a l’estranger és mitjançant el vot electrònic. El conseller Romeva va dir no fa pas gaire que treballava per assegurar que el vot des de l’estranger fos possible. Demà, segurament, s’aclarirà si n’hi haurà o no.

9. El vot per correu
Com passa en les eleccions ordinàries, en el referèndum el govern ha de facilitar també el vot per correu. Aquest vot és pensat per a gent que ha de viatjar o que no té possibilitat de moure’s i que, tanmateix, no vol perdre l’oportunitat de participar en la convocatòria. El vot per correu hauria de ser regulat per la llei o pel reglament que la desplegui.

10. Punts de votació: els col·legis electorals
Els col·legis electorals són tota una altra incògnita. En les eleccions als ajuntaments, al parlament i a les corts espanyoles, es fan servir majoritàriament locals de propietat municipal. Per al referèndum, el govern demanarà la col·laboració dels ajuntaments per a obrir els punts de votació habituals. Als municipis on no hi hagi col·laboració del govern local, caldrà habilitar espais alternatius com es va fer en el procés participatiu del 9-N. En aquella ocasió, el govern es va valer dels instituts de secundària, que són titularitat de la Generalitat. En aquesta ocasió, és previsible que calgui combinar aquests espais de votació. El govern haurà de publicar la llista de punts de votació poc després de convocar formalment el referèndum.

11. Urnes i butlletes de votació
Hi ha qüestions logístiques i materials per a poder fer la votació, que darrerament han originat les amenaces de l’estat. No pot haver-hi votació si no hi ha urnes i butlletes de votació. El govern espanyol confia que, impedint que n’hi hagi, impedirà el referèndum. Demà, la Generalitat podria, doncs, limitar-se a dir que hi haurà urnes i butlletes, però sense explicar com.

12. Meses i voluntaris
Per al procés de votació i recollida de resultats, caldrà que el govern convoqui ciutadans per a formar les meses dels col·legis i ocupar-se de la logística de votació i la recollida de resultats. Aquestes persones poden ser una combinació de funcionaris i de voluntaris. Una opció que preveu el govern és d’activar una bossa de funcionaris voluntaris per evitar un possible boicot. Amb tot, la llei electoral espanyola –que ja no serà la que vigirà en el referèndum, però que pot servir de referència– estableix que les feines relacionades amb els comicis poden ser acomplertes per funcionaris o per ciutadans amb la preparació i la formació bàsiques per a poder-se’n ocupar.

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any | 18€/trimestre
120€/any | 35€/trimestre

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.