ressuscita

Emprenyats. En aquests moments hi ha dos milions d’electors emprenyats, desorientats, decebuts per l’espectacle que s’ha vist a la Diputació de Barcelona, on Junts per Catalunya ha cedit la presidència al PSC. Els més emprenyats són els d’Esquerra, perquè els han barrat el pas a la presidència d’aquest organisme provincial espanyol, però també n’hi ha de Junts per Catalunya, que no entenen que la seva formació pacti amb el PSC, un dels partits del 155. Això que ha passat a la Diputació de Barcelona és el darrer episodi d’enfrontament partidista entre els dos partits que es disputen l’hegemonia de l’independentisme. Una disputa caïnita que fa dos anys que dura, d’ençà de l’octubre del 2017, i que serveix per a constatar cruament la manca d’unitat estratègica de l’independentisme.

Entre les direccions de Junts per Catalunya i ERC ja no hi ha un projecte compartit, només hi ha rivalitat compartida. Després d’això que s’ha vist avui, la cosa més normal seria que tornessin a convocar eleccions al parlament perquè els ciutadans, aquests dos milions d’independentistes, expressessin què en pensen. Les urnes posen tothom a lloc. Però no sembla que sigui la intenció de Junts per Catalunya ni d’ERC, si més no ara com ara. El fet més greu no és el partidisme, sinó l’absència de projecte de l’independentisme després de l’1-O. Els pactes amb partits del 155 demostren que el referèndum ja no és un objectiu a curt termini, sinó que la prioritat és acumular poder per passar un llarg hivern. Tampoc la CUP no veu que hi hagi les condicions per a fer un referèndum d’autodeterminació, segons la ponència que discutirà diumenge. Els partits independentistes no tenen agenda per als anys vinents, a banda de resistir contra la repressió i aguantar en el migrat poder autonòmic.

Aquesta rivalitat entre Junts per Catalunya i ERC ha acabat afavorint el PSC, que és el partit que surt amb més poder després del cicle electoral de les municipals i les espanyoles. Mai un resultat tan mediocre a les municipals no havia acabat aconseguint tant de poder. El PSC ha passat de ser un partit marginal, estigmatitzat pel 155, a tornar a tocar poder. Amb el 18,4% dels vots té el 50% del poder a l’Ajuntament de Barcelona, amb les carteres més importants. Colau és la cirereta d’un pastís que controlarà Jaume Collboni. Va ser Miquel Iceta qui va empènyer Colau a arrabassar la batllia a Ernest Maragall. I amb el 24% dels vots a la demarcació de Barcelona té la presidència de la Diputació. A més, està en governs de nombroses ciutats mitjanes amb pactes amb Junts per Catalunya o ERC. L’independentisme ha emblanquit el PSC i li ha posat un pont d’argent per a recuperar la centralitat política. Potser hauria d’aprendre’n del PSC, a l’hora de negociar, perquè no és comprensible que es pugui governar en coalició a les diputacions de Girona, Lleida i Tarragona i no a la de Barcelona.

El partidisme impedirà qualsevol autocrítica però s’ha demostrat que no serveix de res rebutjar la unitat en campanya i cercar-la després a cuita-corrents per salvar càrrecs. Com no serveix predicar la unitat en campanya i després no practicar amb l’exemple a les institucions. Amb episodis com el de la Diputació de Barcelona o els pactes municipals hi ha el risc que creixi la desafecció independentista. Els partits  han de tenir present que els electors poden passar-se a l’abstenció o apuntar-se a noves aventures que probablement apareixeran en l’aparador electoral. Allò que segur que no s’aturarà és la repressió, amb la sentència del Suprem en l’horitzó immediat. Aleshores tornarà a fer falta la gent que torni a omplir els carrers. I això d’avui no hi ajuda.

Puig proposa una conferència europea sobre els cítrics per a frenar l’amenaça de Mercosur. El Mercosur serà positiu per al taulell, el tèxtil i el calçat valencians però perjudicarà els cítrics i, en menor mesura, la producció d’arròs. És l’estimació del president de la Generalitat, Ximo Puig, després de reunir-se amb la comissària europea de Comerç Internacional, Cecilia Malmström, per conèixer de primera mà l’acord comercial que la Unió Europea ha signat amb l’Argentina, l’Uruguai, el Brasil i el Paraguai. Caldrà esperar fins dilluns per a saber el contingut dels mil fulls del pacte i interpretar com afecta l’economia valenciana. Amb tot, Puig està convençut que hi ha marge de maniobra per a modificar-lo perquè la comissió encara trigarà un any a aprovar-lo, ‘anant bé’, i el parlament un any més a ratificar-lo. El president de la Generalitat també ha demanat a la comissària una conferència europea per a trobar solucions integrals a la producció de cítrics a la UE, perquè entén que l’amenaça va més enllà de Mercosur i s’estén al vet rus i les importacions de Sud-àfrica i Egipte, país que ha acusat de competència deslleial. Puig també ha criticat el sistema de controls fitosanitaris del port neerlandès de Rotterdam, porta d’entrada de les importacions de cítrics de països tercers, perquè facilita que es facin ‘trampes’ i trenca el principi de reciprocitat amb els productors europeus.

El consell rector desbloca la programació d’À Punt. La tercera va ser la bona. El consell rector de la Corporació Valenciana de Mitjans de Comunicació (CVMC) va aprovar ahir la proposta de programació de la directora general de l’ens, Empar Marco, per a la temporada de tardor d’À Punt. Era la tercera vegada que la proposta anava a examen. Marco ja l’havia presentada el dia 27 de juny, amb la intenció que els consellers hi donessin el vist-i-plau. Però no va ser així, perquè alguns integrants del consell –que presideix Enrique Soriano– van demanar més informació i temps per a poder fixar una opinió. A la reunió següent, la graella tampoc no va ser aprovada. Els consellers van fer anotacions sobre els programes proposats per la directora general i li van remetre per escrit tot de peticions de canvis. Això fou divendres passat, una reunió en què no fou permesa la presència de Marco, tot i que havia de defensar la seva proposta de programació. No havia passat mai que la comunicació entre el consell rector i la direcció general de la CVMC hagués de fer-se per escrit. Una anomalia encara més estrident si es té en compte que eren al mateix edifici. Ahir l’escena ja no es va repetir: Marco va ser present a la reunió i va defensar la seva proposta de graella.

Un diputat de Més per Mallorca promet sense renunciar a l’autodeterminació. Els deu nous diputats del parlament balear han promès el càrrec durant la sessió solemne d’obertura de la desena legislatura, després d’acatar la constitució espanyola i l’estatut d’autonomia de les Illes. El nou diputat de Més per Mallorca, Joan Mas ‘Collet’, hi ha afegit la fórmula ‘per imperatiu legal’. En concret, ha promès el càrrec pels seus valors republicans, ‘amb fidelitat a la terra i al país, sense renunciar al dret a l’autodeterminació del poble’. La diputada d’Unides Podem Esperança Sans l’ha promès per eliminar la desigualtat d’oportunitats. Aquests nous diputats entren al parlament en substitució d’uns altres que han renunciat a l’escó per ocupar càrrecs públics, com els consellers del govern.

L’aeroport d’Andorra – la Seu tindrà GPS l’abril de l’any vinent. El sistema GPS de l’aeroport d’Andorra – la Seu serà realitat a mitjan abril de l’any vinent. Al setembre es faran els vols de verificació i validació del sistema i es preveu que al desembre l’autoritat aèria espanyola ja hi hagi donat el vist-i-plau. Els vols de verificació consistiran en diverses maniobres d’aproximació a la pista per acabar de definir la nova carta aèria de la zona. Hi intervenen diversos estaments, com ara l’associació de pilots de línies aèries. Serà al desembre quan es presentarà el dossier a la comissió interministerial espanyola entre els ministeris de Defensa i Foment, encarregada de validar la documentació. Per complir la reglamentació sobre seguretat, i ateses les especificitats de l’aeroport, cal restringir la cabuda dels aparells que hi aterrin o s’hi enlairin. Tot i que encara és aviat per avaluar l’augment que els vols comercials podria aportar, com que amb el sistema GPS es pot garantir una aproximació en situacions de meteorologia adversa o sense llum natural es preveu un augment important. Actualment s’hi fan unes tres mil operacions anuals. La major part són de les dues escoles de vol, una empresa de treballs aeris i la companyia de vols xàrter TSA.

LA XIFRA
5 milions d’euros costa cada aerogenerador del parc eòlic que el Port de València vol instal·lar a la mar, a uns 4 km o 5 km de la costa, per ser autosuficient energèticament.

TAL DIA COM AVUI
L’11 de juliol de 1961 es va fundar Òmnium Cultural. Avui, amb més de 100.000 socis, és l’entitat sobiranista més potent del país. El seu president, Jordi Cuixart, fa gairebé dos anys que és empresonat, acusat de rebel·lió.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb