La directora del CNI es nega a respondre a preguntes sobre el Catalangate al Parlament Europeu

  • Casteleiro diu que la legislació li impedeix de parlar de les activitats i dades que té el CNI fora de la comissió de secrets oficials espanyola

VilaWeb
Redacció
29.11.2022 - 12:55
Actualització: 29.11.2022 - 16:33

La premsa lliure no la paga el govern, la paguen els lectors


Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures

La directora del CNI, Esperanza Casteleiro, ha rebutjat de respondre a les preguntes dels eurodiputats sobre el Catalangate. En una sessió del comitè del Parlament Europeu que investiga l’ús de programaris espia a la Unió Europea i que ha tractat específicament els casos a l’estat espanyol, Casteleiro ha explicat la legislació que regula el CNI, però s’ha negat a respondre a les preguntes específiques dels eurodiputats sobre l’espionatge a l’independentisme.

Casteleiro ha dit que la legislació li impedia de parlar de les activitats i dades que té el CNI fora de la comissió de secrets oficials espanyola, l’únic lloc on diu que en pot parlar En la seva intervenció, Casteleiro ha defensat que “la protecció dels interessos nacionals” recau sobre el govern espanyol.

“Per coherència i obligació legal, només puc respondre tot insistint que la llei recull textualment les activitats del CNI”, i ha afegit que les dades que té el centre són informació classificada amb grau de secret. Arran de les preguntes sobre l’espionatge a l’independentisme que li han fet els eurodiputats d’ERC Diana Riba i Jordi Solé i el de Junts Carles Puigdemont, Casteleiro ha dit que el Parlament Europeu no era el lloc per a respondre-hi.

Per la seva banda, el secretari general de l’Administració Digital espanyol, Juan Jesús Torres, ha estat preguntat sobre la carta que va enviar la Comissió Europea a l’estat espanyol per a demanar més informació sobre els casos d’espionatge, a la qual el govern espanyol encara no ha respost. Torres s’ha limitat a dir que hi acabaria responent, però no ha especificat cap termini.

Abans de les compareixences de Castelerio i Torres, a la sessió, hi han intervingut experts en els casos d’espionatge a l’estat, i també víctimes. Un dels qui hi ha participat ha estat l’advocat Andreu Van den Eynde –víctima de l’espionatge–, que ha criticat que els tribunals no investiguin el cas malgrat les denúncies.

“Cap tribunal ha fet cap pas per portar a terme una investigació”, ha dit Van den Eynde, que ha exposat la possibilitat de portar l’espionatge al Tribunal Europeu de Drets Humans quan s’hagi esgotat la via legal a l’estat espanyol. A més, l’advocat ha retret que les autoritats espanyoles no donin suport a les víctimes de l’espionatge. “No hi ha cap llei que permeti d’utilitzar Pegasus per espiar advocats ni ciutadans”, ha afegit.

Recomanem

La premsa lliure no la paga el govern. La paguem els lectors.

Fes-te de VilaWeb, fem-nos lliures.

Fer-me'n subscriptor
des de 60€ l'any / 5€ el mes