La directora d’Amnistia Internacional a Europa, Gauri van Gulik, assegura en una entrevista amb l’ACN que l’empresonament dels líders independentistes es ‘excessiu i desproporcionat’, especialment el de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, dels que assegura que ‘no hi ha cap justificació’. A més, Van Gulik creu que la detenció d’activistes sense una raó clara va mes enllà del cas individual dels Jordis: ‘És molt perillós, envia un missatge esgarrifós: penses que tens el dret de protestar pacíficament però l’estat t’està dient el contrari’. Això, assegura és ‘molt perillós per a la salut de la societat civil al conjunt d’Espanya’. Van Gulik també s’ha referit a ‘l’ús excessiu de la força’ per part dels cossos policíacs durant l’1 d’octubre, per la qual exigeix que es depurin responsabilitats: ‘quan la policia pot fer servir aquest nivell de violència a Europa, tenim un problema.’

Amnistia va presentar ahir el seu informe anual sobre l’estat dels drets humans al món. El capítol dedicat a Espanya posa ènfasi en les accions de l’estat per frenar el procés independentista. Segons la directora d’Amnistia a Europa, hi ha tres fets que els preocupen especialment: un és l’ús excessiu de la força policial el passat octubre; l’altre són totes les causes judicials obertes i com es garanteix el dret a un judici just de tots els acusats; la tercera és l’atac a la llibertat d’expressió, una tendència global a Espanya i a Europa de la qual considera que la detenció dels Jordis és un clar exemple.

En l’informe, Amnistia no entra a valorar si els Jordis poden ser considerats presos polítics. Van Gulik subratlla que ‘és evident que aquesta gent està empresonada en el context d’un conflicte polític’, i afegeix que ‘està clar que és excessiu’. És per això que la directora d’Amnistia a Europa exigeix que es garanteixi ‘el dret [dels ciutadans] a manifestar-se pacíficament, d’organitzar-se, si ho fan d’una manera que no fa mal a ningú’.

L’empresonament d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn, en comparació amb el dels Jordis, rep menys atenció. Segons Van Gulik, el cas de Sànchez i Cuixart presenta ‘clares violacions de drets humans’, però aquestes infraccions són menys evidents pel que fa els dos consellers empresonats. Tanmateix, la directora d’Amnistia subratlla que el càrrecs que se’ls imputen són ‘estranys’. ‘Pel que sabem, per tal d’imputar el crim de rebel·lió has de poder demostrar que hi ha hagut un nivell significatiu de violència,’ explica, i afegeix que ‘de moment no hem vist res que pugui considerar-se com a tal’. Per tant, considera que la imputació d’aquest delicte és ‘excessiva’: ‘Si això és del que se’ls acusa, i l’estat no és capaç de demostrar-ho, aleshores sembla excessiu i una exageració’.

A Van Gulik li preocupa ‘entendre, mentre segueix el procés judicial tant dels dos líders d’entitats civils com dels polítics, quins són els crims de què se’ls acusa i què addueixen així com també de quina manera els tribunals estan aplicant estàndards d’un judici just en aquests casos’.

Pel que fa la violència policial, la directora d’Amnistia cita exemples com ara el de Roger Español, que va perdre un ull per una pilota de goma, o el d’una dona que va ser colpejada a la cara per un policia mentre esperava de forma pacífica. ‘Tenim documents molt seriosos sobre diversos incidents’, assegura.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]