La difícil però no impossible moció de censura contra Rajoy

TEMA DEL DIA
Supervivent. En un país normal, Mariano Rajoy ja hauria dimitit fa temps. Però el dirigent del PP és un expert en supervivència. Quan té problemes, s’està quiet, fa veure que no hi té res a veure i deixa passar el temps. Amb aquesta actitud, ha vist passar davant seu tots els candidats a rellevar-lo a la cúpula del PP, des d’Alberto Ruiz Gallardón a Esperanza Aguirre. Per a un polític normal, la sentència del cas Gürtel seria la sentència de mort, però tractant-se de Rajoy cal ser prudent abans de diagnosticar-ne la defunció.

Com que no se n’anirà vountàriament, perquè amb l’aprovació del pressupost de dimarts té gasolina per a dos anys, l’única manera de fer-lo fora és amb una moció de censura. La moció de censura és aritmèticament possible, però políticament complicada, sobretot perquè cal sumar interessos polítics oposats que, d’entrada, són massa divergents.

El primer de sortir a proposar una moció de censura hauria de ser el cap de l’oposició, Pedro Sánchez, però avui ha mantingut un silenci que no se sap si és covard o estratègic. Aquest silenci ha nodrit les expectatives sobre la possibilitat que finalment es decideixi a presentar-la, després d’haver-la refusada tota la legislatura. Però Sánchez ha de triar amb qui la fa. Té dues vies. Una seria la suma de totes les esquerres i els partits independentistes catalans, els nacionalistes bascs i canaris. Un conglomerat que obriria la porta a un canvi real a Espanya. Fins i tot a alguns federalistes els permetria de somniar. Però és la via menys probable, perquè, tal com van les coses a Madrid, pactar amb independentistes catalans per fer fora Rajoy seria el suïcidi de Sánchez, la seva immolació política i la del seu partit.

L’altra solució és fer una moció de censura amb Ciutadans, partit amb el qual cada dia sintonitza més pel que fa al discurs, sobretot respecte de la unitat d’Espanya. Però aquí els calendaris de Sánchez i de Rivera topen. Rivera es troba en ple ascens polític, les enquestes li somriuen i l’electorat del PP li plou sense haver de fer res. Si fes una moció de censura amb el PSOE per fer fora Rajoy, aquest flux de vot deixaria d’arribar i, sobretot, Rivera no seria president, renunciaria al seu somni vital. Per Rivera és molt més còmode deixar rostir Rajoy aquests dos anys que li queden de legislatura, amb les sentències dels papers de Bárcenas encara pendent, per acabar de rematar-lo. La marca PP ja és liquidada i Ciutadans és la nova joguina de la dreta cridada a governar. Rivera no té pressa.

A diferència de Sánchez, Rivera no s’ha amagat i ha comparegut davant la premsa poc després de fer-se pública la sentència. Ha mesurat molt bé les paraules, no ha parlat en cap moment de moció de censura. Ha dit que retirava el suport a Rajoy, que el deixava sol, però no el matava. I ha introduït un argument que ho justificarà tot: amb el conflicte de Catalunya obert, no convé que hi hagi gaire inestabilitat. Una vegada més, Catalunya com a excusa, Catalunya com a coartada.

La situació de Sánchez és complicada. Si no presenta la moció de censura, semblarà un covard i enterrarà definitivament el seu lideratge. Però si ho fa ha de triar els companys de viatge. Rivera no és un company de fiar, però el pacte amb els independentistes catalans i els nacionalistes bascs requeriria una valentia que fins ara no ha demostrat.

MÉS QÜESTIONS
El govern valencià no veu cap novetat en la proposta de finançament de Montoro. La Conselleria d’Hisenda i Model Econòmic, que encapçala Vicent Soler, ha indicat que les conclusions de l’informe sobre finançament autonòmic del ministre Montoro no modifiquen els aspectes estructurals del sistema. No s’hi fa una proposta per a canviar el model i, per tant, el Consell hi farà esmenes. La conselleria ha afegit que el document remès no atén o no respecta el que van establir els experts i no parla d’aportar més recursos al sistema, malgrat la insuficiència demostrada pels experts, ni entra en la reducció de les desigualtats entre les autonomies, alhora que es passen per alt els acords i es magnifiquen les diferències entre les comunitats. Per Soler, l’informe del govern espanyol no es defineix sobre aspectes bàsics com ara els objectius de despesa pública en l’estat del benestar; la dimensió de l’ampliació de la suficiència del nou finançament autonòmic per a atendre la despesa autonòmica en sanitat, educació i protecció social; la correcció de les desigualtats de finançament entre comunitats; i el reequilibri vertical dels recursos públics proporcionalment a la despesa gestionada per cada administració pública. El president Ximo Puig ja va manifestar que refusava la proposta, que considera insuficient.

La delegada del govern espanyol a les Illes qualifica Valtònyc de ‘covard’. La delegada del govern espanyol a les Illes, Maria Salom, ha dir que era ‘lamentable i covarda la fugida’ del raper Josep Miquel Arenas, Valtònyc, i ha afegit: ‘Si és tan valent de pujar a un escenari a criticar i insultar tothom, després ha de ser responsable i, si hi ha una condemna, ha de complir la llei.’ Valtònyc és fora de l’estat espanyol per no haver d’entrar a la presó per complir una condemna de tres anys i mig per les lletres de les seves cançons. Salom ha dit: ‘Ningú no m’ha dit on és, aquesta nit ha d’entrar en una presó, ja veurem si compleix o no.’ Avui expirava el termini perquè hi ingressés.

Els pares de les víctimes de Millars demanen el tancament de la línia Perpinyà-Vilafranca. Cinc mesos després de l’accident de Millars, en què un tren va envestir un autobús escolar en un pas a nivell, els pares dels sis nens morts demanen que es tanqui la línia Perpinyà-Vilafranca. El portaveu de les famílies afectades explica: ‘Aquesta línia és perillosa en tot el recorregut, és antiquada i els passos a nivell per on passa no són segurs.’ Proposen que, com que tampoc no és rendible, es transformi en una via verda ‘per retre homenatge a les víctimes mortals i als ferits’.

Els andorrans hauran de pagar més per anar a cal metge. El consell de ministres ha aprovat el decret de modificació de les tarifes dels actes mèdics de la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS), referents a les consultes dels metges de capçalera, dels especialistes i dels psiquiatres. El ciutadà haurà de pagar uns quaranta cèntims més de mitjana per cada visita, que representa un augment entre el 5% i el 7%. La nova metodologia de treball a Salut ha fet que el ministeri actualitzés les tarifes de responsabilitat dels actes mèdics. A partir d’ara seran entre un euro i dos més cares que el 2012, quan hi va haver l’últim canvi a la baixa com a resposta extraordinària a la crisi econòmica. Tot i la modificació, els usuaris continuaran satisfent el 25% del cost de l’acte mèdic. Per tant, només percebran un increment real respecte de les últimes tarifes actualitzades de 40 a 50 cèntims. El ministre de Salut, Carles Álvarez, ha justificat l’augment així: ‘Es van implantant nous procediments, amb l’obligatorietat de la formació continuada, la protocol·lització dels processos assistencials i també el fet de garantir la continuïtat assistencial, que implica un increment de feina i responsabilitats per als metges.’

PEL FORAT DEL PANY
Esquerra Republicana presidirà la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) aquesta legislatura. Junts per Catalunya ha cedit el control dels mitjans públics als republicans en el pacte de govern. L’actual president de la CCMA, Brauli Duart, ja té nova destinació: secretari general del Departament de Governació, que encapçalarà Miquel Buch. Duart ja va ocupar aquest càrrec el 2001 i anteriorment havia estat subdirector general d’Administració i Serveis de la direcció general de Seguretat Ciutadana.

LA XIFRA
239 cel·les té la presó de Picassent, construïda el 1990. En una d’aquestes cel·les dormirà aquesta nit Eduardo Zaplana, que el jutge ha decidit d’enviar a la presó després de detenir-lo, acusat d’emblanquiment de capitals, malversació i prevaricació.

TAL DIA COM AVUI
El 24 de maig de 1941, fa 77 anys, Joan Peset Aleixandre va ser afusellat pel franquisme a Paterna per ‘auxili a la rebel·lió’. Científic, ex-rector de la Universitat de València, diputat per Izquierda Republicana. Un primer judici el va absoldre. Però els seus enemics aconseguiren una segona sentència: de mort. El matí de l’execució, encara operà un company seu de captiveri a la presó Model de València.