El dret a la desconnexió digital s’obre pas lentament en els convenis col·lectius tot i els anuncis d’acords de grans grups com Telefónica. En el primer estiu en vigor, més de la meitat de la població activa de l’estat espanyol declara que respon a correus i trucades de feina mentre està de vacances, segons un informe del portal InfoJobs i l’escola de negocis ESADE. Unes pràctiques que, segons l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Nacho Parra, posen en risc la salut i vulneren el dret a la intimitat. La Llei orgànica de protecció de dades de caràcter personal (LOPD) reconeix el dret des del desembre del 2018 però deixa a sindicats i empreses les limitacions de l’ús dels dispositius digitals a la feina. Uns i altres mostren una visió diferent de com s’ha d’afrontar: la patronal demana flexibilitat per aplicar-lo i que s’acceptin els complements econòmics de disponibilitat i els sindicats exigeixen que s’avanci en la negociació del registre obligatori de jornada per a poder avançar en el dret a la desconnexió digital.

La LOPD, aprovada el desembre del 2018, serveix com a marc general per protegir la intimitat personal, la igualtat de gènere i prevenir riscos d’estrès, ansietat o tecnofòbia però no preveu de quina manera s’ha d’establir l’ús dels dispositius digitals a la feina, que recau en les empreses que hauran de consultar els criteris que utilitzarà amb la representació dels treballadors.

La primera empresa que va afegir el dret a la desconnexió digital al seu conveni col·lectiu és l’asseguradora Axa, que des de l’estiu del 2017 prohibeix el contacte amb els treballadors fora de la seva jornada. La directora de Relacions Laborals de l’empresa a l’estat espanyol, Carmen Corbatón ha explicat a l’ACN que la mesura perseguia promoure un canvi de cultura del treball que permeti la conciliació de la vida laboral i familiar i no pas crear un sistema de ‘sancions’. ‘El que busquem és adaptar l’ús de la tecnologia a l’oportunitat que és i no als riscos que suposa’, apunta la directiva.

El primer estiu sense haver d’estar pendent de la feina ha arribat amb poques concrecions de com es desenvolupa el dret a la desconnexió digital en convenis col·lectius, tot i que està inclòs en l’acord interprofessional de Catalunya (AIC). Una lentitud que el director de Relacions Laborals i Assumptes Socials de Foment del Treball, Javier Ibars, atribueix al fet que la llei que l’empara és molt recent. Ibars espera, diu, que el dret a desconnectar s’apliqui ‘de forma progressiva’ a mesura que s’hagin de renovar els convenis col·lectius.

Un dret sense règim sancionador articulat

Tot i que el dret a desconnectar està blindat per llei, més de la meitat de la població activa de l’estat espanyol declara que respon a correus i trucades de feina mentre està de vacances. A hores d’ara, però, no s’ha articulat ni un reglament d’aplicació ni un règim sancionador, cosa que deixa a la interpretació de cadascú fins on ha d’arribar. Per l’advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, Nacho Parra, ‘en cap cas’ una empresa hauria de poder oferir compensacions econòmiques a canvi que un treballador estigui sempre obligat a contestar correus i trucades, de la mateixa manera que no es poden imposar hores extraordinàries.

Una interpretació que no comparteixen patronals i empreses com Telefónica que, d’acord amb UGT i CCOO han reconegut el dret a no atendre cap comunicació fora de la jornada però han contemplat complements de disponibilitat i excepcions en cas de ‘perjudici greu, imminent i evident’. Sobre aquesta qüestió, el director de Relacions Laborals i Assumptes Socials de Foment del Treball, Javier Ibars, ha assegurat que cal ‘posar en relació les diferents casuístiques i tractaments diferenciats de cada sector i empresa’ perquè ‘no totes les situacions són idèntiques’.

Una de les problemàtiques amb les quals es troben les empreses és amb els casos de ‘professionals molt qualificats o directius’ que no tenen un horari clar d’entrada i de sortida i que cobren un sou alt per estar connectats més hores, apunta Ibars. Per aquest motiu, demana una ‘normativa específica’ per abordar casos com aquests que permeti que es puguin pagar complements econòmics per disponibilitat com fins ara.

El dret a la desconnexió digital, a remolc del registre d’horari i condicionat per la precarietat

Els representants dels treballadors opinen, però, que aquest dret, com molts d’altres, és de difícil aplicació en contextos de precarietat laboral, sobretot en els contractes temporals i parcials. ‘Una cosa és la teoria i l’altra és la pràctica del mercat laboral’, ha indicat la secretària d’Acció Sindical de CCOO de Catalunya, Cristina Torres.

Segons la sindicalista, ara mateix els delegats sindicals i empresaris estan pactant més aspectes vinculats amb el registre de jornada obligatori que amb la concreció del dret a la desconnexió digital, dos elements que Torres considera que estan estretament lligats. ‘Quan tinguem més control del registre de jornada avançarem amb els drets de desconnexió digital’, ha valorat. De moment s’han assolit ‘pocs’ acords amb empreses sobre el registre de jornada, que va entrar en vigor el mes de maig.

Per aquest motiu Torres demana a les patronals catalanes que pactin amb els sindicats un acord de mínims que pugui blindar tant el registre horari com el dret a la desconnexió digital. ‘La realitat de la negociació col·lectiva no es canvia d’un dia per l’altra’, ha recordat.

L’advocat Nacho Parra també opina que els dos paràmetres ‘diferents’ que tenen una relació ‘molt important’ sobretot en els casos de teletreball. ‘Els dispositius poden servir per portar un registre: la jornada comença quan els encens i acaba quan els apagues’, indicat l’advocat que ha recordat els beneficis de saber desconnectar del mòbil de la feina per preservar la intimitat, promoure la igualtat entre homes i dones i prevenir riscos de salut.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Sostenir un esforç editorial del nivell i el compromís de VilaWeb, únicament amb la publicitat, és molt difícil. Per això necessitem encara molts subscriptors nous per a allunyar qualsevol ombra de dificultats per al diari. Per a vosaltres aquest és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

Podeu fer-vos subscriptors de VilaWeb en aquesta pàgina.

Vicent Partal
Director de VilaWeb