Fes-te subscriptor de VilaWeb

Aquest diari existeix perquè més de vint mil lectors han decidit que poden i volen pagar cinc euros el mes perquè tots rebeu tota la informació amb accés obert. Però no n'hi ha prou. En necessitem més. Tu ho vols i pots? Fes-te'n subscriptor ací.

Universitat Nacional de la Patagònia San Juan Bosco
9 de Julio 25, Trelew, Chubut
Mapa a Google

El 2015, a la Patagònia, es va commemorar amb tota mena d’actes el cent cinquantè aniversari de l’establiment d’una comunitat de gal·lesos a l’Argentina. Un dia d’abril d’aquell any, una descendent per via materna d’aquells colons va llegir al diari local que es buscava una dona d’aparença gal·lesa per a un càsting. Just acabava de començar un taller de teatre, de manera que no s’ho va rumiar gens i s’hi va presentar. És així de senzill com Paula Odell Humphreys va acabar encarnant la protagonista de Los huesos de Catherine (2015), un documentari signat per Ricardo Preve en què s’explica la història real de Catherine Roberts, la primera dona gal·lesa que es va morir a la Patagònia el 21 d’agost de 1865, tan sols dos mesos després d’haver-hi arribat a bord del mític vaixell Mimosa. Fou enterrada prop de la costa i les seves restes es van localitzar fortuïtament el 1995, però no va ser fins al cap de dues dècades que tres científics locals no van poder confirmar, amb proves d’ADN incloses, que corresponien a la Catherine.

“De seguida em vaig identificar amb aquella dona”, explica Odell: “La mirava als ulls i m’imaginava que podia haver estat jo al segle XIX. De totes les històries de la colònia, sincerament jo aquesta no la coneixia.” Aquesta era la intenció, precisament, del documentari: destacar, per mitjà de Catherine Roberts, els més invisibilitzats d’aquella aventura a milers de quilòmetres del País de Gal·les, les dones i els qui no se’n van sortir: “Ella venia amb dos nens i un nadó amb problemes de salut que es va morir durant la travessa atlàntica. Em feia tanta pena que hagués pogut arribar a la terra de la llibertat, que hagués pogut desembarcar i no arribar a veure el riu Chubut… Sentia que aquesta pel·lícula li atorgava finalment un reconeixement.”

“Haver encarnat la Catherine va ser una experiència molt forta i meravellosa. Vaig sentir que aportava el meu granet al gran any 2015”, afegeix la Paula, que confessa que té com a assignatura pendent perfeccionar el gal·lès. Una llengua, val a dir, que es manté ben present en dues zones diferenciades a la meitat nord de la Patagònia, on es van establir els primers colons fugint de la repressió cultural i religiosa del Regne Unit: a la costa i la vall del riu Chubut, d’una banda, i a la zona dels Andes, de l’altra. Les localitats on més es conserven les tradicions són Puerto Madryn –on va arribar el Mimosa el 28 de juliol de 1865–, Rawson, Trelew, Gaiman i Dolavon, a més dels poblets muntanyencs de Trevelin i Esquel, uns 600 quilòmetres cap a l’oest.

Molts d’aquests noms vénen directament del gal·lès, com la ciutat on viu i treballa la Paula, Trelew: “Significa ‘el poble d’en Lluís’, en honor de Lewis Jones, un dels promotors de la colònia.” I a la seu local de la Universitat Nacional de la Patagònia San Juan Bosco, precisament, hi ensenya català, tal com va explicar a l’estiu a Petjada Catalana. “Sóc nascuda a Buenos Aires i filla d’argentins, però al final dels anys 1970 ens en vam anar a viure a Barcelona”, detalla. “Amb vint-i-quatre anys, coses de la vida, em van fer tornar a l’Argentina, però no pas a la capital, sinó a Trelew, la ciutat natal de la meva família materna.” Durant molts anys, recorda, només parlava en català quan anava de visita a Barcelona, però a poc a poc va anar coneixent joves al Chubut que tenien coneixements de català o que l’havien sentit alguna vegada: “Però el detonant va ser l’arribada de sèries en català, especialment Merlí, que va fer la llengua molt més coneguda i que hi hagués gent amb ganes d’aprendre-la.”

“Així que a final del 2018 vaig demanar de reunir-me amb la coordinadora d’idiomes de la universitat per proposar-li la idea d’ensenyar-hi català, cosa que va acceptar de bon grat! El 2019 vaig començar el curs amb sis alumnes, i enguany la matrícula de primer va arribar a onze! No m’ho podia creure!” El perfil d’alumnat? “En aquests dos anys d’experiència, de moment és gent jove que ha conegut la llengua per la música i les sèries i que té la idea o l’esperança d’anar a viure a Catalunya algun dia. Però també hi ha alguns descendents de catalans, que s’han sorprès de veure que ara hi ha classes de llengua aquí i han volgut recuperar una mica les arrels.”

I una mica més: Més enllà del lligam amb els gal·lesos, a l’Argentina el nom de la ciutat de Trelew ha quedat gravat en la memòria col·lectiva per la matança del 22 d’agost de 1972, considerada l’episodi inaugural del terrorisme d’estat al país. Fins a setze guerrillers que havien intentat fugir del penal de Rawson a través de l’aeroport de Trelew van ser executats aquella nit pels militars. Entre ells hi havia Mariano Pujadas, un montonero nascut a Barcelona el 1948. Tres anys després, una bona part de la família Pujadas seria assassinada per forces paramilitars a la granja que tenien a prop de Córdoba.

Recomanació: Si us interessa de seguir el rastre de la diàsposa catalana, consulteu també el portal Petjada Catalana.

Què és Com a casa?
Tots els articles
—Suggeriments per a la secció: marti.crespo@partal.cat

Fes-te'n subscriptor i construeix amb VilaWeb25 el diari nou que els Països Catalans necessiten ara.

60€/any
120€/any

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.