TEMA DEL DIA
Drets humans.
Ni a Veneçuela ni a Cuba, com especulava la ‘brunete’ mediàtica caricaturitzant els tòpics sobre la diputada de la CUP. Anna Gabriel ha decidit de restar a Suïssa, el paradís del capitalisme, però també una plaça forta en matèria de drets humans. En l’ordenament jurídic suís, no hi ha delicte de rebel·lió si no es demostra que va associat a violència i els delictes polítics no són motiu d’extradició. Assessorada pel seu advocat, l’especialista en drets humans Olivier Peter, Gabriel ha anunciat que no compareixerà davant el Tribunal Suprem espanyol i si Espanya en demana l’extradició, com és previsible, ella presentarà una demanda d’asil polític a les autoritats suïsses, al·legant que és perseguida per les seves idees.

A banda les garanties jurídiques que pot trobar Gabriel, cal recordar que el govern suís es va oferir formalment a fer de mediador entre Catalunya i Espanya, però l’intent va fracassar per la negativa de la Moncloa a asseure’s a la taula. A més, el parlament suís va crear un intergrup sobre el cas català i avui mateix diversos representants del Partit Socialista ja han expressat el suport a l’ex-diputada de la CUP.  Històricament, Suïssa ja va acollir il·lustres refugiats catalans com ara l’escriptora Mercè Rodoreda i el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, que es va morir a Friburg l’any 1943 després de fugir d’Espanya on havia estat perseguit per franquistes i anarquistes de la FAI.

La decisió d’Anna Gabriel reforça l’estratègia de Carles Puigdemont de mantenir la internacionalització del procés català. A Ginebra hi ha la seu europea de les Nacions Unides i de nombrosos organismes internacionals especialitzats en drets humans i mediació, i la diputada de la CUP té previst de posar-s’hi en contacte. Però la decisió de Gabriel també arriba en plena negociació per la investidura i significa un aval a l’estratègia de Puigdemont d’encapçalar una presidència amb pes polític compatible amb un govern de gestió a la Generalitat que s’encarregui del dia a dia autonòmic. El paper que ha de tenir l’exili és un dels punts que enfronta Junts per Catalunya i ERC, perquè els republicans prefereixen que el pes polític sigui a la Generalitat. La presència de Gabriel a l’exili és un entrebanc de qualsevol intent de deixar els dirigents independentistes de l’exterior com a simples figures simbòliques sense pes polític.

MÉS QÜESTIONS
Nou cop a la llibertat d’expressió.
El raper mallorquí Josep Miquel Arenas, conegut per  Valtonyc, haurà d’ingressar finalment a la presó. El Tribunal Suprem espanyol ha ratificat la condemna de tres anys i mig de presó que li va imposar l’Audiència espanyola fa un any, quan el va declarar culpable d’enaltiment del terrorisme i injúries greus a la corona espanyola. La sentència també incloïa una indemnització de 3.000 euros al president de la Fundació Cercle Balear, Jorge Campos Asensi, per amenaces. Aquesta decisió significa una amenaça a la llibertat d’expressió i ha despertat el rebuig de molts sectors polítics i socials. Una de les reaccions més significatives ha estat la de la consellera de Cultura del govern balear, Fanny Tur, que ha demanat: ‘I el senyor Matas, on és?’  L’ex-president balear, que tot i haver estat condemnat per uns quants casos de corrupció, com el cas Nóos, no és a la presó perquè ha presentat un recurs al Suprem.

La cançó per la qual ha estat condemnat Vatonyc és aquesta:

Fre a l’ofensiva contra la immersió. El PP ha rebut un cop dur a la seva ofensiva contra la immersió lingüística. Pocs dies després d’anunciar la intenció de suprimir-la, el TC ha tombat l’estratègia de l’ex-ministre José Ignacio Wert d’introduir el castellà a les escoles a còpia d’obligar la Generalitat a subvencionar les famílies amb 6.000 euros per cada alumne que demanés l’escolarització en castellà. D’aquesta manera, si no hi havia l’oferta pública adequada, la família es podia pagar una escola privada. Aquest revés arriba quan la campanya contra la immersió anunciada pel PP comença a trobar dificultats legals per a ser aplicada. El govern de Mariano Rajoy ho va anunciar, però fins ara no ha explicat com pensa dur-la a la pràctica, car, legalment, l’únic que pot legislar sobre l’ensenyament és el Parlament de Catalunya, on el PP té quatre diputats.

Ciutadans frena la reforma de la llei electoral. Després d’apuntar-se a la iniciativa del PSPV, Compromís i Podem de reformar la llei electoral per rebaixar del 5% al 3% el sostre per a obtenir representació parlamentària, ara Ciutadans hi posa traves. Amb el PP lluny d’afegir-se al pacte, Ciutadans és imprescindible per a aprovar la llei, però s’ha fet enrere amb l’estratègia d’afegir més qüestions a la reforma per endarrerir-la. Demana, per exemple, la circumscripció única, que requeriria la reforma de l’Estatut i, per tant, no podria aprovar-se aquesta legislatura ni entrar en vigor abans de les eleccions autonòmiques. La portaveu de Ciutadans a les Corts, Mari Carmen Sánchez, ha justificat la proposta dient que ‘els vots de tots els ciutadans valguin el mateix’, amb un discurs similar al que fa la seva formació al Principat, on regeix la llei electoral espanyola.

LA XIFRA
20 expedients són els que va obrir l’any passat el servei de política lingüística andorrà als establiments que incomplien la legislació d’ús del català. D’aquests vint, vuit ja s’han resolt, perquè les empreses han rectificat les infraccions.

PEL FORAT DEL PANY
Si en res estan d’acord
Junts per Catalunya i ERC és que alguns lletrats del parlament posen traves a les seves iniciatives, sobretot el lletrat major, Antoni Bayona, que acusen en veu baixa d’estar al servei dels grups unionistes. Per això avui, a la reunió de la mesa, han acordat de demanar que l’informe sobre els canvis que volen impulsar a la llei del president per fer possible la investidura telemàtica de Puigdemont el presentin per escrit i signat. Els independentistes volen que es comprometi i que es retrati.

TAL DIA COM AVUI
El 20 de febrer de 1868
va néixer Pompeu Fabra i Poch, l’home que va bastir una llengua moderna per a un país modern. Va codificar el català i el va fer apte per a tots els estils i funcions. Per commemorar els cent cinquanta anys del seu naixement, enguany se celebra l’Any Fabra.

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot

Si podeu llegir VilaWeb és perquè milers de persones en són subscriptors i fan possible que la feina de la redacció arribe a les vostres pantalles.

Vosaltres podeu unir-vos-hi també i fer, amb el vostre compromís, que aquest diari siga més lliure i independent. Perquè és molt difícil de sostenir un esforç editorial del nivell de VilaWeb, únicament amb la publicitat.

Som un mitjà que demostra que el periodisme és un combat diari per millorar la societat i que està disposat sempre a prendre qualsevol risc per a complir aquest objectiu. Amb rigor, amb qualitat i amb passió. Sense reserves.

Per a vosaltres fer-vos subscriptor és un esforç petit, però creieu-nos quan us diem que per a nosaltres el vostre suport ho és tot.

 

Vicent Partal
Director de VilaWeb